Dues opcions per conciliar: treballar quatre dies o menys hores al dia

Les setmanes que tenen un dia festiu sempre són ben rebudes. Per la qual cosa, si el treballador pogués escollir, segurament, escolliria treballar quatre dies a la setmana i tenir sempre un cap de setmana de tres dies. Les setmanes es farien més curtes i la productivitat fins i tot augmentaria. Però aquesta opció ¿és la millor per conciliar? El Govern va arribar a un acord amb el grup polític Més País per implementar un projecte pilot per treballar 32 hores a la setmana a què han destinat 50 milions d’euros i es provarà en 200 empreses. Una bona mesura per a l’oblidada conciliació. Ara el debat és si és millor treballar quatre dies o treballar 6 hores i 24 minuts al dia. José Luis Casero, president d’Arhoe-Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles, assegura que el que «trencador» és tenir aquests tres dies lliures a la setmana. Però matisa que no és el millor per a tothom. Casero explica que si s’opta pel model alternatiu, de menys hores al dia, una parella amb fills tindria més flexibilitat per anar a buscar-los a l’escola, menjar-hi o fins i tot acompanyar-los a les activitats extraescolars. A més, recorda que si s’opta per la jornada de 4 dies a la setmana, les hores escolars no podrien no adaptar-se a aquesta nova situació. Casero també incideix que per tema de productivitat el més factible seria fraccionar més la jornada laboral, és a dir, treballar aquelles 6 hores i 24 minuts al dia, tot i que reconeix que «el que és llaminer» és tenir quatre dies de feina i tres de descans. José Lominchar, professor de la Udima i expert en relacions laborals i recursos humans, ratifica aquesta afirmació, ja que el pic de productivitat dels treballadors se situa en les primeres hores de jornada laboral, i «després ja comença a decréixer». D’aquesta manera, el president d’Arhoe exemplifica amb programadors o treballadors de ‘software’ que sí que podrien adaptar-se a aquestes quatre jornades setmanals. El que és important, segons els experts, és evitar riscos reals com la desigualtat per sectors, així com ser capaços de garantir la productivitat de les organitzacions, evitar bretxes laborals o salarials. «La generalització o l’opció única no seria la més recomanable», puntualitza el professor de la Udima. Els dos experts coincideixen que la clau és conèixer el sector productiu, els seus treballadors i com funcionen. Per a Lominchar, el més important és que aquest debat permetrà revisar processos productius i avançar en una cultura del treball no només presencial, sinó també acceptant els models de teletreball o mixtos, que podrien millorar molt més la conciliació. Per això considera necessari sumar a l’equació el treball per objectius per garantir la viabilitat i rendibilitat de les organitzacions i dels treballadors. I és aquí on hi ha d’haver la clau d’aquest projecte. Segons el president d’Arhoe, els treballadors haurien de poder flexibilitzar la jornada laboral en els moments que fos necessari. A més, assenyala que es pot implementar, fins i tot, la jornada intensiva d’estiu tot l’any, però de forma flexible. «¿Qui dedica dues hores a dinar? Millor dedicar-hi menys temps i poder sortir abans», afirma. Per als dos experts, treballar per projectes o per pics de productivitat és la millor opció per a la conciliació. «El millor és organitzar-se la jornada com millor vegi el treballador per després poder conciliar», diu Casero. Les possibilitats que introdueix aquesta iniciativa tenen a veure, també, amb la negociació entre els diferents actors socials i, fins i tot, poder definir una opció a mida per a cada sector. I aquesta és la gran oportunitat, tal com assenyala Lominchar. Més productivitat José Lominchar explica que reduir la jornada laboral a 32 hores hauria d’augmentar la productivitat, perquè suposaria una oportunitat «real» per a l’economia: «Ser competitius i millorar les condicions del nostre capital laboral». Tanmateix, hi ha un problema i és la dificultat de fer-ho transversal a tots els sectors productius. Per això, insisteix que la classe és en ser capaços de modernitzar el sistema productiu i evitar perdre hores efectives/productives. «L’objectiu no es pot separar: millorar condicions laborals i com a mínim, mantenir la rendibilitat o capacitat productiva de les organitzacions, el contrari serà un impacte negatiu no només econòmicament sinó socialment», puntualitza Lominchar. Que no afecti el sou Reduir la jornada laboral setmanal no és una reivindicació nova. De fet, tal com recorda el professor d’Udima, Felipe González va aprovar el 1982 que la jornada laboral màxima no podia superar les 40 hores setmanals. «L’evolució és sempre a millor, a menys hores», afirma el president d’Arhoe, però matisa que s’ha de fer bé, «sense salts intermedis, perquè podríem ensopegar i caure». El que és important per a José Luis Casero són dos punts: el primer, que si es fan menys hores no repercuteixi en el sou del treballador i, el segon, que es busquin alternatives per a sectors amb pes en l’economia espanyola en què sembla de més difícil implementar-ho, com l’hostaleria o el comerç.

Dues opcions per conciliar: treballar quatre dies o menys hores al dia

‘Experiment Més País’: treballar quatre dies a la setmana o menys hores al dia

El més llegit