Els altres falsos autònoms: L’Alfonso, el repartidor que treballa 14 hores al dia per 1.200 euros

L’Alfonso es dedica al repartiment. Una empresa li assigna les comandes i, a través d’una aplicació, li marca les rutes que ha de seguir durant tota la jornada. Surt a treballar a les set del matí i no acaba fins a les nou de la nit. I, si no reparteix, no cobra. És ell qui s’ha de costejar el vehicle, la gasolina, el telèfon mòbil a través del qual opera i la quota de la Seguretat Social que li arriba a final de mes. L’Alfonso, nom fictici per preservar el seu anonimat, és autònom i una vegada entri en vigor la nova ‘llei Rider’ seguirà sent-ho. La nova llei del treball en plataformes que preveu aprovar el Govern central no va per un nou camí. Tot i que sí que ho fa per primera vegada en camí invers. Així, de la mateixa manera que ara els ‘riders’ quedaran ancorats explícitament a l’Estatut dels Treballadors com a assalariats, el 1994 una llei en va excloure els transportistes de vehicles comercials, com l’Alfonso, que reparteix per a Seur. «Va ser una concessió expressa al sector del transport», recorda el catedràtic de dret del Treball de la UAB Eduardo Rojo. A l’Alfonso l’aplicació de l’empresa li marca la ruta i el temps que ha de passar per cada parada. Si arriba tard, el penalitza econòmicament. Si acaba el dia i no ha pogut entregar tots els paquets, el penalitza econòmicament. «Els dies que vas molt just marques que el client no era a casa, tot i que no arribes ni a tocar el timbre. Hi has de tornar l’endemà, però com a mínim no perds diners», explica. La furgoneta la lloga a Seur i reposa amb la gasolina que recarrega a la pròpia estació de la companyia. «Fins i tot amb això fan diners», explica. A les set del matí està al magatzem carregant paquets, a les nou surt a repartir i a les nou de la nit torna a casa. Resultat, una vegada descomptades despeses: «1.500 euros un mes bo, 1.200 euros un mes normal», afirma. El de Seur no és un model organitzatiu gaire diferent del de les diverses empreses que operen al sector. L’Alfonso s’ha creat un compte de Twitter anomenat Repartidor de Seur, en què va explicant detalls del seu dia a dia, a fi de fer pedagogia i explicar a qui vulgui llegir-lo en quines condicions treballa la gent que li porta aquesta batedora o aquesta tele comprada per internet. «Desgasta molt, quan vaig començar a treballar pesava 90 quilos i ara he baixat a 72», afirma. EL PERIÓDICO ha traslladat les seves preguntes a Seur, sense rebre resposta. CAPITULO 5 – SENIOR A los 3 meses de estar “trabajando” en #Seur me ofrecieron ascender a Senior, iba a dejar de cobrar un fijo diario de 60€ por 14 horas de trabajo como #FalsoAutónomo a cobrar por expedición entregada, ¡el doble! — Repartidor de Seur (@RepartidorSeur) 6 de enero de 2021 «Aquí entra i surt gent a cabassos, especialment els mesos de Nadal. Com que no han de pagar liquidacions... Hi segueixo perquè necessito els diners, tinc un fill per mantenir i una hipoteca. Ara no trobaria res més, m’he guanyat sempre la vida amb organitzacions d’esdeveniments i tot això està aturat. Hi soc per necessitat, com els meus companys. Perquè allà qui no en té necessitat no ho aguanta», explica. Dels platós de televisió a les gasolineres ‘Riders’ i transportistes a banda, l’espècie del fals autònom habitava al mercat laboral espanyol des de molt abans que les acolorides motxilles d’aplicacions com Glovo, Deliveroo i UberEats es convertissin en un habitual de l’asfalt urbà. Alguns fins i tot operen a la vista de tothom. «Els tertulians dels programes de televisió, per exemple, van cada tarda a un programa, segueixen un horari fix, amb una remuneració fixa i parlen dels temes que els marca l’empresa... tot això són evidències del treballador per compte d’altri», comenta l’advocat laboralista Robert Gutiérrez. En televisions autonòmiques com ETB i Televisión de Madrid ja hi ha hagut actes d’Inspecció en l’esmentada línia. Els comercials, els cooperativistes de la indústria càrnia, els advocats, els practicants, els operaris de gasolinera i una llarga llista de professions que no han sigut alienes a aquestes males praxis. No tots aquests perfils són, per se, falsos autònoms, tot i que entre ells hi ha hagut casos acreditats. «En casos com els professors d’escoles d’idiomes o els treballadors que reparaven els ascensors, el Tribunal Suprem ja va acreditar que eren falsos autònoms», assenyala Rojo. «És una pràctica relativament freqüent en els últims anys. A l’empresa li interessa, perquè s’estalvia molts diners. I a alguns autònoms també els interessa, perquè paguen poc de quota i poden negociar amb l’empresa una pujada de sou. El problema ve després, quan l’autònom es jubila i veu que li queda una pensió mínima», explica Gutiérrez. El 2020 la Inspecció de Treball va destapar 9.907 falsos autònoms arreu d’Espanya. Especejant pollastres a dos cèntims l’animal La indústria càrnia va ser, fins fa no gaire, camp de batalla en relació amb el frau dels falsos autònoms. Moltes grans empreses del sector contractaven mà d’obra via cooperatives de treballadors autònoms. És a dir, ‘fitxaven’ grans grups de jornalers però sense pagar-los directament el salari. Aquests havien d’estar donats d’alta com a autònoms i integrats en una cooperativa. L’empresa els anava trucant, segons les seves càrregues de treball, però eren ells els que assumien la quota amb la Seguretat Social, entre d’altres. No tenien atur, baixa per malaltia comuna ni dret a vacances. A Catalunya casos com el del Grupo Jorge van ser dels més mediàtics, amb sancions d’Inspecció de Treball per imports de 6 milions d’euros i més de 1.500 empleats involucrats. Després d’una campanya sindical intensa, la gran majoria de companyies del sector es van avenir a corregir aquestes pràctiques. Tot i que n’hi ha algunes, com BonÀrea, que encara ocupa per aquesta via centenars de treballadors, tal com va denunciar UGT davant la Inspecció. Segons un acord arribat entre BonÀrea i Inspecció de Treball el maig del 2020, dels 500 autònoms que prestaven serveis per a l’empresa a través de cooperatives, un terç va ser absorbit per la mateixa BonÀrea, un altre en societats mercantils paral·leles però com assalariats i un altre continuen com a autònoms, segons consta en el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Els autònoms de la cooperativa Coaldes segueixen especejant animals a tant la peça. Pel gall dindi facturen 28 cèntims l’animal; el pollastre es paga pitjor, a dos cèntims; segons factures a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Des de la direcció de BonÀrea afirmen que aquests autònoms compleixen una funció d’especialistes i que per això no són empleats per compte d’altri, així com la seva intenció de no perpetuar a futur aquest model.

El més llegit