L’auge del teletreball dificulta els controls a l’excés de jornada

«Davant tota crisi sempre hi ha empresaris que pensen que cal treballar més per menys», afirma la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. El repte que tenen al davant els sindicats en aquesta és evitar que la història es repeteixi. De moment, les dades no acompanyen. Segons un estudi elaborat pel mateix sindicat, les hores extres no remunerades a Catalunya es van duplicar durant el confinament, amb l’auge del teletreball en el punt de mira. Les jornades maratonianes –és a dir, que vulneren la llei, que fixa la jornada ordinària en 40 hores setmanals i amb un màxim de nou al dia–, s’han anat reduint en els últims anys. Tot i això, en les èpoques de recuperació del PIB, que no necessàriament de l’ocupació, solen pujar; la tendència és progressivament a la reducció. Segons les últimes dades de l’INE, 1,1 milions de treballadors espanyols van fer habitualment durant el 2020 més de 50 hores setmanals. La meitat que el 2008, a les portes de la crisi financera. En alguns sectors aquesta pràctica és tirant a residual, com a la funció pública (només reconeixen que hi incorren el 2,2% dels assalariats; segons l’INE) o en les activitats administratives (2,3%). En altres, com el sector primari, és més habitual, amb el 15% dels peons, pescadors o guanyadors que reconeixen treballar més de 50 hores. En determinats llocs, com els treballadors qualificats del sector agrícola, és encara més freqüent, fins al punt que un de cada quatre no coneix jornades més reduïdes. «On tenim representació passa menys, però també passa», reconeix la secretària de política sindical d’UGT de Catalunya, Núria Gilgado. Aquells sectors on històricament hi ha hagut més cultura sindical solen coincidir amb un nombre menor de jornades maratonianes, com és el cas de les indústries extractives (3,9%), la indústria manufacturera (4,5%) o les activitats financeres (5,6%); totes per sota de la mitjana espanyola, que va tancar el 2020 amb el 5,9% dels assalariats que reconeixia pescar recurrentment més de 50 hores setmanals. Més dificultats per a la Inspecció La Inspecció de Treball des de fa un any disposa de més eines per acotar aquesta mala praxi laboral amb el nou registre de jornada. Mala praxi que no deixa de ser també un frau envers la Seguretat Social, ja que la realització de jornades tan llargues és en la majoria de casos il·legal i, en conseqüència, o no es remunera o es remunera en negre. Això significa que l’empresa està generant valor però no està cotitzant a l’erari públic. No obstant, el registre de jornada té les seves limitacions, segons reconeix la portaveu del sindicat d’inspectors UPIT, Mercedes Martínez. «Rares vegades una empresa registrarà aquests excessos. Ens serveixen més les declaracions dels treballadors. Un dels problemes que ens trobem ara amb el teletreball és que part d’aquest excés de jornada el fan a casa i allà no hi podem entrar» explica Martínez. Una altra de les limitacions que es troben els inspectors per posar límit a aquestes pràctiques és que la sanció que poden imposar és una per empresa, independentment del nombre de treballadors que estiguin sotmesos a aquest excés de jornada. «Una de les nostres reivindicacions sempre ha sigut poder sancionar per cada contracte fraudulent», afirma Martínez. També que el Govern augmenti l’import de les multes a què pot acabar sent sotmesa l’empresa infractora. Així, l’import actual va de 626 euros a 6.250 euros. «És poc dissuasori», reconeix la inspectora.

L’auge del teletreball dificulta els controls a l’excés de jornada

El nombre de treballadors amb jornades de més de 50 hores ha caigut a la meitat des de l’última crisi financera, però sindicats i inspectors temen un nou repunt

El més llegit