Ofensiva pública i privada contra l’escaqueig en el teletreball

El teletreball ha suposat tota una revolució en la vida laboral. I com tots els grans canvis no ha estat exempt de polèmica. D’una banda, les facilitats: l’estalvi de temps i despeses de desplaçament, la comoditat de la llar, la possibilitat de distribuir-se la jornada, una conciliació més gran... I, de l’altra, les dificultats: necessitat d’una bona connexió a la xarxa, d’equipament informàtic, els problemes derivats de l’aïllament, la càrrega d’unir feina, casa i família... Tot i que la seva implantació va ser forçada per la Covid-19, és evident que sobreviurà a la pandèmia. I al passar d’una mesura excepcional a una fórmula habitual, la picaresca ha fet la seva aparició a l’oficina a casa. Per això, entitats públiques i privades llancen una ofensiva contra l’«escaqueig» en el teletreball. Control de rendiment a les administracions públiques Galícia va ser la primera comunitat a adaptar-se a la normativa del teletreball aprovada pel Govern, i també és de les primeres a anunciar un sistema de monitoratge de la jornada laboral que implantarà el 2022. Per erradicar les absències injustificades davant l’ordinador, la Xunta vigilarà el compliment de l’horari i de les tasques assignades així com el rendiment o la càrrega de treball de la seva plantilla. Aquesta mesura forma part del nou pla de millora dels serveis públics que posarà en marxa l’any vinent i que contempla l’ús d’alguna eina informàtica. Actualment, el Govern gallec permet als seus empleats teletreballar la meitat de les seves jornades mensuals. Juntament amb Galícia, una altra comunitat que va anunciar el monitoratge i avaluació del teletreball dels seus servidors públics és la de Madrid. Quan es va adaptar a la normativa estatal, la tardor passada, va explicar que incorporaria la «flexibilitat i la cultura del treball per resultats» mitjançant un pla individual basat en el compliment d’objectius i el control del rendiment. La implementació del «home office» és molt desigual per autonomies, amb percentatges molt baixos com en el cas d’Extremadura, i també discontínua, ja que les comunitats autònomes afronten les seves desescalades amb restriccions molt diferents. Detectius a sou a l’empresa privada Un bon nombre d’empreses ha contractat detectius privats per destapar les conductes enganyoses entre els seus assalariats. «Realment estem comprovant que hi ha gent que deixa el seu ordinador encès i es passa el dia fora de casa: va al gimnàs, al supermercat...», relata Pedro Rodríguez, investigador privat a Ábaco Atlántico. No només grans empreses sinó també petits despatxos d’advocats, assessories o tallers han contractat els serveis de detectius. Aquests se centren en el compliment de l’horari laboral i la seva vigilància ha destapat reiterades absències per part dels treballadors sota sospita. Un «xivato» a l’ordinador Altres empreses privades opten per solucions més àmplies i senzilles per controlar els seus empleats: aplicacions i ‘software’ de vigilància. A través d’aquests programes poden monitoritzar la seva activitat i mesurar el temps que passen treballant. Les companyies poden encarregar els seus propis programes de seguiment, amb les variables específiques aplicables a les tasques a realitzar, o fer servir eines disponibles a la xarxa que van des de les captures de pantalla aleatòries fins al còmput de les URL que visiten. Algunes de més completes mesuren la productivitat. L’empresa sempre haurà de posar en coneixement de la plantilla l’ús d’aquests programes «espia», que només seran actius durant la jornada laboral.

Ofensiva pública i privada contra l’escaqueig en el teletreball

Les empreses contracten detectius privats o instal·len aplicacions i ‘software’ de vigilància per monitorar l’activitat dels seus empleats i mesurar el temps que passen treballant

El més llegit