Del rescat de la banca al de persones i empreses

En només un any, la mobilització de diners públics per frenar les conseqüències econòmiques de la crisi sanitària ja supera les quantitats que es van posar en joc a Espanya entre el 2009 i el 2012 per tapar els efectes de la crisi financera. Llavors, es van mobilitzar al voltant de 200.000 milions en una successió de crisis encadenades que va rematar amb el rescat del sector financer i una onada d’austeritat per a famílies i treballadors. Va ser així a Espanya, a Europa i al conjunt del món. Ara, l’afany està centrat a rescatar llars, treballadors i empreses i, segons la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ja s’ha mobilitzat al voltant del 22% del PIB (uns 250.000 milions) en un procés que encara continua. Una vegada superat el pitjor moment de l’anterior crisi financera, el Govern espanyol de Mariano Rajoy va buscar en les rebaixes d’impostos i la flexibilització del mercat laboral els ressorts per estimular l’activitat econòmica i entrar en un camí de creixement que va arrencar el 2014 i va quedar interromput el 2020. Ara, els plans d’estímul post-Covid de l’economia espanyola passen per una despesa més gran en inversió i un salt modernitzador de l’economia recolzat en la perxa dels fons europeus i en l’exigència d’una agenda de reformes per part de Brussel·les. Crisis encadenades Quan va irrompre la recessió del 2009, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va aplicar un estímul fiscal equivalent al 2,3% del PIB (uns 25.000 milions) per revitalitzar l’economia. Van ser els temps del ‘Pla E’ (11.000 milions) per a un programa urgent d’obra pública als municipis i del ‘xec de 400 euros’ a l’IRPF per als treballadors (6.000 milions). Es va aprovar una nova prestació temporal de 420 euros per als aturats sense ingressos i es van adoptar subvencions per a la compra de vehicles, entre altres mesures. Després, la crisi econòmica es va tornar crisi de deute i del sector financer. I les mesures d’estímul del 2009 van donar pas al 2011, amb el Govern de Mariano Rajoy, a la tisorada més gran de la història recent amb pujada d’impostos i retallada de despeses que van deixar el país en el corrent de l’austeritat. A partir d’aquest moment, les ajudes es van centrar en el rescat del sector financer i per això es van mobilitzar gairebé 123.000 milions d’euros, segons el Tribunal de Comptes, dels quals una mica més 66.000 es van convertir en despesa per a les arques públiques (la resta van ser avals o préstecs després tornats). A més, el pla de pagaments de proveïdors va servir perquè autonomies i ajuntaments traguessin del calaix factures pendents de pagament als seus proveïdors per més de 40.000 milions, que van deixar de ser deute comercial i es van convertir en deute públic. Pel broc gros, es podria dir que entre el 2009 i el 2012 es van mobilitzar al voltant de 200.000 milions (equivalents al 17% del PIB del 2020) però això seria no tenir en compte els ajustos que va suportar la despesa pública (amb retallada en prestacions per sanitat, educació, atur, dependència, ajudes socials i sous públics) i la pujada d’impostos, que van agreujar la situació econòmica de famílies i treballadors. El sector financer, per la seva banda, va aconseguir sortir de l’uci. Crisi sanitària Ara, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, xifra en prop del 20% PIB (uns 225.000 milions d’euros) l’import de les ajudes desplegades el 2020 i en uns dos punts addicionals el que s’ha afegit aquest 2021, amb la pròrroga dels ertos fins al maig i el nou pla d’11.000 milions de rescat a les pimes. La major part dels estímuls adoptats correspon als prop de 120.000 milions en avals públics deixats per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) a empreses, pimes i autònoms per obtenir préstecs de les entitats bancàries. L’impacte final d’aquests avals als comptes públics dependrà de l’efectiva devolució d’aquests préstecs o la seva morositat. Els prop de 33.000 milions en ajudes vinculades als ertos i al cessament d’activitat dels autònoms sí que han tingut un impacte directe en la despesa pública. També els 16.000 milions addicionals que l’Estat va transferir a les comunitats autònomes, o els 10.000 milions d’extensió de mesures socials que formen part dels comptes que fa el Ministeri d’Economia. A més cal sumar uns altres 10.000 milions del fons de la Sepi per al rescat d’empreses estratègiques. El Banc Central Europeu (BCE) reconeix les dificultats de comparar entre països les ajudes disposades, per la diferent naturalesa que uns i altres atorguen a cadascun dels plans. Amb caràcter general, no obstant, Espanya sol aparèixer a les diferents comparacions com un dels països amb menys ajudes disposades, si bé destaca per l’aprofitament més gran d’algunes, com els avals públics per als préstecs a empreses.

Del rescat de la banca al de persones i empreses

El sector financer va capitalitzar les ajudes públiques a la crisi anterior i ara el focus està en l’ocupació

Entre el 2009 i el 2012 es van mobilitzar uns 200.000 milions Ara ja se n’han disposat uns 250.000

El més llegit