El difícil salt de les pràctiques a l’ocupació per culpa de la Covid

El 2020 ha sigut un any perdut en molts sentits i per a moltes persones, entre elles els joves en pràctiques. El ‘tothom a casa seva’ que va invocar el Govern amb el primer estat d’alarma va deixar molts estudiants sense la possibilitat de bregar-se en una empresa i així va dificultar la transició de l’aula a la feina. Un salt que les organitzacions juvenils denuncien que és més difícil amb el coronavirus. I mentrestant, el mal ús, quan no fraudulent, de la figura del becari persisteix tant al sector privat com a les universitats. Les pràctiques, ja siguin curriculars o extracurriculars, són un dels primers esglaons de l’estudiant en la seva carrera professional. Segons un informe de l’OCDE del 2015, un de cada tres becaris van ser contractats una vegada van finalitzar les pràctiques. Una xifra similar dona l’últim estudi d’inserció laboral dels estudiants d’FP elaborat per la Generalitat: el 25,5% dels graduats amb ocupació van declarar haver trobat la feina en la mateixa empresa on havien fet les pràctiques. I el coronavirus en molts casos va tallar en sec aquesta via. «Després de l’estat d’alarma vam rebre moltíssimes consultes de gent que es va quedar penjada i que encara no ha pogut acabar les pràctiques», afirma la responsable de joventut de CCOO de Catalunya, Irene Ortiz. «Moltes universitats obliguen les empreses a fer les pràctiques de manera telemàtica i hi ha empreses que s’hi neguen. És un problema perquè la gent no pot acabar la carrera», diu la seva homòloga d’UGT, Elena Ferro. Fenòmens que han aflorat al món del treball després de la irrupció del virus no han jugat a favor dels joves en aquest sentit. «Fer les pràctiques en una empresa on la gent està teletreballant o en erto és complicat. Uns venen un dia, d’altres un altre... l’estudiant al final va perdut i ningú està per ell per ensenyar-li», afirma Ferro. El salvavides dels ertos és al seu torn un tap en la contractació dels més joves, ja que les empreses amb un expedient obert tenen, per llei, prohibit contractar. «En altres crisis les empreses aprofitaven per acomiadar els més veterans, amb salaris més alts, i contractar gent jove, amb sous més baixos, i així estalviar costos. En aquesta, de moment, és difícil que sigui així», diu el professor d’economia de la UB Joan Antoni Alujas. La figura del becari, una assignatura pendent En repòs va quedar el projecte de llei que va iniciar l’anterior Govern (del PSOE en solitari), que pretenia regular la figura del becari i obligar les empreses o universitats que cotitzessin a la Seguretat Social durant les pràctiques d’aquests estudiants. Ja que si bé les beques poden ser una passarel·la per a un contracte laboral, també poden ser una trampa per cobrir llocs de treball a baix cost. Tant al sector privat com al públic. Així ho denuncien des de la plataforma Becàries en Lluita UB, que al·leguen que la Universitat de Barcelona ocupa estudiants en pràctiques per cobrir llocs estructurals. Abans de la Covid, a les quatre principals universitats catalanes havien uns 1.400 becaris. Des de la direcció del centre públic repliquen que el seu model ja ha sigut revisat per la justícia, ja que dos estudiants van denunciar per aquesta qüestió i dos tribunals diferents van decidir a favor de la UB. No obstant, un informe intern de la mateixa universitat reconeix que, en llocs com l’arxiu històric de la UB, «la falta de personal tècnic i la gran quantitat de becaris suplint llocs de treball reals ha fet que molts projectes no es puguin realitzar», segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

El difícil salt de les pràctiques a l’ocupació per culpa de la Covid

La paràlisi en la contractació de les empreses, sumada a l’aïllament dels becaris derivat del teletreball, complica la transició dels estudis al mercat laboral

El mal ús, quan no fraudulent, de la figura del becari ja era una assignatura pendent abans de la pandèmia tant al sector privat com a les universitats

El més llegit