Les candidatures de la batalla espanyola per la fàbrica de bateries

La pugna per la instal·lació d’una gigafactoria de bateries no ha fet més que començar. La recent visita del rei Felip VI i el president del Govern, Pedro Sánchez, a la planta de Seat a Martorell acompanyats del president del Grup Volkswagen, Herbert Diess, i el de Seat, Wayne Griffiths, va aixecar molta polseguera. Poques hores abans, l’executiu espanyol havia ratificat un acord amb Seat, Volkswagen i Iberdrola per impulsar l’electrificació a Espanya, incloent una planta de fabricació de bateries. Que si a Catalunya, que si no, que si jo no et dono el liti... la política ha entrat en el joc i ara el Govern, sempre que des de la Unió Europea es posin de cara, n’haurà de decidir la ubicació. Aquestes són les propostes espanyoles més enllà de la defensada per Seat a Catalunya. Des del País Valencià també empenyen amb força per aconseguir el projecte. La gigafactoria que promou a Valencia Power Electronics comporta una inversió de 2.000 milions d’euros, la creació de 30.000 llocs de treball i un volum de negoci anual de 2.500 milions d’euros. La Generalitat Valenciana va impulsar el 2019 un grup de treball per muntar un projecte liderat per empreses locals. Raül Blanco (secretari general d’Indústria i Pime al ministeri de Reyes Maroto) va explicar a la presentació del projecte fa un mes que fa dos anys que el Govern treballa amb l’equip de la Conselleria d’Economia (amb la secretària autonòmica Rebeca Torró i la directora general Empar Martínez Bonafé al capdavant) per tirar-ho endavant. «Per nosaltres, una de les prioritats és l’automoció. Hem d’afrontar la transformació de l’automoció a Espanya (amb la revolució elèctrica) i ara disposem dels fons (del programa de reconstrucció europeu) per tirar-la endavant», va apuntar Blanco. El representant d’Indústria va incidir que en aquest context a València té un paper essencial Ford i tota la indústria auxiliar de l’automòbil (que dona feina a 30.000 persones). La gigafactoria valenciana (que inclou un centre d’investigació) implicaria la creació d’uns altres 30.000 llocs de treball, segons un estudi de la consultora McKinsey per a Power Electronics. La multinacional valenciana, que té la seva seu principal i terrenys per créixer a Llíria, lidera el consorci a què s’han integrat unes altres 22 empreses: Ford (tot i que de moment amb escassa implicació), Stadler (que vol desenvolupar locomotores impulsades per bateries elèctriques), Iberdrola (que ha apostat amb més força per la planta de Barcelona), Zeleros, UBE, CEV Technologies, Idom, Ampere Energy, Nutai, Astondoa, Grupo Segura, Endurance Motive, Fácil Solutions, Grup Valautomoción, Grupo Gimeno, Inelcom Technology, Itera Mobility Engineering, Hess, Infamol, Mettecno, Torrecid i Witrac. A més, s’han afegit al projecte l’Institut Tecnològic de l’Energia (ITE), l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (Icmol) i l’Institut Tecnològic de Química de la Universitat Politècnica de València (ITQ). Encara no està clara la ubicació de la gigafactoria, si es converteix en una realitat. La candidatura gallega Galícia es vol treure l’espina del projecte frustrat de l’aliança nipona GS Yuasa-Mitsubishi del 2011, quan va perdre, per complicacions amb els terrenys i sobretot pel tsunami de Fukushima –que va paralitzar totes les inversions japoneses a l’exterior–, l’oportunitat d’atraure la que seria la primera gran planta de bateries d’ió-liti d’Europa. Una dècada després hi ha un nou projecte sobre la taula impulsat per la Zona Franca i l’Ajuntament de Vigo. El projecte arrenca d’una aliança entre les institucions públiques i el sector privat que ja compta amb el suport d’Iberdrola, GKN Automotive, ZGR, Little, Castrosua, Delta Vigo, Master Battery, Cegasa, Grant Thornton, Marsan, Unvi, Electrónica & Comunicaciones, UR, Martínez Segovia Fernández-Pallás Asociados i Seganosa, a més d’Energylab, la universitat, CTAG, la diputació, l’ajuntament i el Ministeri d’Indústria. Aquesta planta tindria una capacitat de producció inicial de 2 GWh fins a arribar als 16 GWh a la fase final, amb una producció anual de 300.000 bateries elèctriques. La inversió prevista per a una etapa embrionària és de 151 milions d’euros. En una etapa inicial, durant els seus tres primers anys, la Zona Franca calcula que la fàbrica generarà un centenar de llocs de treball directes i un miler d’indirectes. Quan arribi al seu ple rendiment les dades es multiplicaran per vuit fins a superar els 800 i 8.000, respectivament. Els laboratoris tecnològics mobilitzaran al seu torn 30 milions d’euros i crearan mig centenar de llocs de treball directes i 250 de manera indirecta. Els promotors confien que el Govern la consideri un Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica (CE) per l’experiència de més de tres dècades de la indústria gallega de l’automòbil en la fabricació de cotxes elèctrics –Vigo fabrica furgonetes elèctriques des dels vuitanta i compta amb el primer taller d’acoblament de bateries de PSA–, l’existència de grans dipòsits de liti al sud de la comunitat i el nord de Portugal, i l’aposta de Stellantis (abans PSA) per l’electromobilitat. El liti i Extremadura La comunitat d’Extremadura juga la seva única carta per aspirar a aquest megaprojecte i és que el principal jaciment de liti del país és al seu territori, concretament a la província de Càceres. Sense liti no hi ha bateries, és un mineral imprescindible per a l’emmagatzemament d’energia i sense ell s’hauria d’anar al mercat exterior. A la província de Càceres hi ha actualment dos projectes miners d’explotació de liti: un de més avançat i assentat al municipi de Cañaveral, amb un titular, l’empresa Lithium Iberia, que el gener passat ja va sol·licitar el permís d’exploració; i un segon més endarrerit i situat a Càceres capital, propietat de l’empresa Infinity Lithium, que compta amb una forta oposició veïnal i del mateix ajuntament per la seva proximitat a la ciutat. El projecte de Lithium Iberia, apunten els nostres companys d’El Periódico d’Extremadura, sí que sembla comptar amb el suport de l’administració local i regional. Aquest té els drets sobre 266 quadrícules mineres del jaciment, repartits en dos permisos d’investigació anomenats Retamar i Ampliación de Retamar, amb una superfície total de 7.805 hectàrees. Les primeres estimacions parlen d’extreure i refinar 2,3 milions de tones de liti anuals i la intenció és estar operativa l’any 2023. En una regió amb baix desenvolupament industrial i escassa infraestructura de comunicacions, s’ha considerat que la gigafactoria de bateries seria una gran oportunitat de creixement econòmic i ocupació i, alhora, el pagament d’un cert deute amb una regió més endarrerida que altres amb aspiracions, sobretot si es té en compte que aportaria el mineral imprescindible per al desenvolupament del projecte. A la comunitat extremenya s’ha començat a escampar la idea que si s’obté aquí la major part del mineral, no sembla raonable que altres territoris s’emportin el valor afegit. Per això alguns alcaldes i també dirigents polítics regionals de diferent signe han començat a assenyalar que Extremadura no pot ser «la colònia africana» de Catalunya o de la comunitat que resulti finalment escollida. El projecte aragonès El botí és més que desitjable: crear milers de llocs de treball i fer un salt qualitatiu en la indústria de l’automòbil, un actiu vital per a qualsevol economia. La planta de bateries seria un revulsiu per al teixit productiu de tal calat que garantiria almenys dues dècades de futur per al guanyador. Els experts consultats per El Periódico de Aragón assenyalen que l’última paraula la té l’empresa que produirà les bateries, però hi ha factors intangibles que poden ser determinants en la presa d’aquesta decisió. En aquesta partida Aragó compta amb diversos asos a la màniga per seduir l’inversor, però el factor polític i l’econòmic (posar sobre la taula ajudes que facilitin l’arribada de la fàbrica de bateries) poden tenir un pes més que rellevant. A més, la planta de Figueruelas invertirà 230 milions en l’electrificació de la seva línia 1 (la 2 produeix el Corsa elèctric), tal com va avançar fa uns dies a aquest diari el director general de Stellantis a Saragossa, Juan Antonio Muñoz Codina. Ell mateix va assenyalar que el gegant automobilístic, pilotat per Carlos Tavares, està buscant localitzacions per posar en marxa alguna fàbrica de bateries. El grup és, sens dubte, un dels grans socis en què es pot recolzar el Govern d’Espanya per impulsar un projecte d’aquestes dimensiones. Aquesta inversió necessita un ecosistema industrial al seu voltant. I Aragó també el té. Això sí, en igualtat de condicions que les altres comunitats. Catalunya, el País Basc, Navarra i Galícia, fins i tot, es poden imposar als punts a l’Aragó en aquest apartat, però convé recordar que molts dels proveïdors de la comunitat serveixen peces als fabricants localitzats en aquestes comunitats. Si Aragó és l’escollida, les més de 100 empreses auxiliars, els seus 15.000 llocs de treball i la xifra de negoci superior a 3.000 milions d’euros pot créixer en els pròxims anys. Però els proveïdors de l’automòbil és només una de les peces del puzle del sector a l’Aragó del qual també formen part el Mobility City, la Fundació Aitiip, la Fundació de l’Hidrogen de l’Aragó, la Universitat de Saragossa, el CIRCE, Itainnova i Motorland, per només citar alguns exemples. Per si no fos prou, Saragossa és la seu nacional de la Taula de l’Automòbil.

Les candidatures de la batalla espanyola per la fàbrica de bateries

Les propostes de Galícia, València i Aragó es basen en la seva proximitat amb fàbriques de cotxes i eixos de comunicació, mentre que la d’Extremadura es juga totes les seves cartes que és la zona d’on s’ha d’extreure el liti per produir les cel·les d’energia.

El més llegit