Carmen Pérez fa més de tres dècades que treballa com a professional de la neteja. Fins poc abans d’esclatar la pandèmia es recorria amb autobús la ciutat per netejar les escales de diverses comunitats de veïns. «A les quatre del matí ja estava dempeus», recorda. En els 10 anys que feia que era a l’empresa que després va acabar acomiadant-la, no sabia el que era agafar-se una baixa. Fins que, fruit de la providència i dècades de feina física, al febrer va haver de parar per uns dolors a l’espatlla. El caos dels primers dies d’estat d’alarma la va agafar fent la seva primera sessió de rehabilitació. «No vaig poder fer la segona, em van trucar perquè ja no hi anés perquè havia començat tot», rememora aquesta dona, de 55 anys.