El virus que va matar l’austeritat de la crisi de 2008

De l’austeritat de la crisi del 2008 a la despesa i el deute en la del coronavirus. Aquest ha sigut un dels grans canvis propiciat per la pandèmia, que ha despertat «una nova mentalitat econòmica», afirma el catedràtic de Política Econòmica Antón Costas. Ertos (gairebé 900.000 treballadors estan subjectes a aquest instrument), crèdits ICO (més de 120.000 milions mobilitzats), teletreball (el percentatge de treballadors que el practicaven va passar de només el 5% a superar el 30%) són termes que s’han tornat quotidians. I l’altra cara, el dèficit o el deute, han tornat a ser protagonistes, però ara no per aturar-los a curt termini sinó fins i tot per estimular-los per propiciar la recuperació econòmica. El Fons Monetari Internacional (FMI) o la Comissió Europea, que ha flexibilitzat els criteris fiscals i preveu mantenir-los així almenys fins al 2023, i abans defensors de l’austeritat, han variat el seu discurs. S’ha passat de la vella ortodòxia financera a un camp més experimental com amb el ‘New Deal’ dels anys 30 del segle passat als EUA, que donen peu a introduir conceptes com la renda bàsica universal. «Un exemple de benefici de la Covid, amb les seves dificultats més o menys elevades d’aplicació, és l’ingrés mínim vital a Espanya, que no s’hauria aprovat de no haver sigut per la pandèmia», afirma Costas. L’any passat el dèficit públic espanyol va sobrepassar els 100.000 milions d’euros, segons les primeres estimacions; i el deute públic, els 1,3 bilions, el 117,1% del PIB, el nivell més alt de tota la sèrie històrica. A nivell global, el deute sobirà va superar per primera vegada el 100% del PIB. O sigui, el món deu per aquest passiu més del que produeix en tot un any. Impostos i transferències de renda Pocs haurien imaginat només un any enrere que governs conservadors com el britànic aprovarien pujades d’impostos a les empreses i a les classes acomodades o que Europa miraria cap a un altre costat amb les regles de deute i dèficit o les transferències de renda a llars i famílies pobres als EUA. Ha sigut una resposta molt diferent a la de la crisi del 2008. Carlos Victoria, investigador de EsadePol,destaca «els esforços fets pels governs i per les institucions europees», sense perdre de vista, per exemple, que els 750.000 milions dels fons europeus per a la reconstrucció «són a canvi de reformes, amb prioritats definides i un enfocament clar destinat a la transformació de l’economia». Però a més d’això s’ha d’afegir l’acceleració de regulacions, com, per exemple, la pressió per tenir més control sobre les grans companyies tecnològiques o per protegir les persones més vulnerables, explica Raimon Ripoll, soci director de Catalunya, Aragó, les Balears i Andorra a Deloitte. Un altre dels aspectes que destaca és el de l’increment del crim cibernètic i, per tant, de la inversió per combatre’l, atès l’increment de la digitalització i l’hiperconnectivitat, que encara s’accelerarà més amb el 5G. Ensorrament històric Per trobar un ensorrament de l’economia com el del 2020 caldria remuntar-se almenys a uns 80 anys enrere, ja que no s’ha viscut res similar en temps de pau. La caiguda de l’11% del producte interior brut (PIB) va ser la pitjor de totes les economies avançades, atès el pes dels sectors més afectats per la crisi sorgida de la pandèmia, com el turisme o el comerç (físic). El procés de vacunació obre la porta a l’esperança aquest any amb Espanya entre els països amb més creixement, com apuntava l’organització dels països més industrialitzats, l’OCDE en les seves últimes previsions. Més sostenibilitat El coronavirus ha obligat a fer un gran ‘reset’, segons el fundador i president del Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Klaus Schwab. A més de l’acceleració de la digitalització les energies verdes, la menor mobilitat, forçada per la pandèmia, ha revelat els avantatges d’una pol·lució menor i ha despertat més conscienciació per la sostenibilitat. Una multinacional com Epson n’és un exemple. La companyia ha adquirit el compromís «no només d’assolir les emissions zero a les seves cadenes de producció el 2050 sinó de compensar les d’altres sectors i indústries», explica Enrique Quingles, vicepresident per a Europa i conseller delegat del grup Epson a Espanya, França i Portugal. I és que «fer les coses sostenibles no és més car, sinó més eficient i, per tant, més rendible», diu. Epson, que produeix des de rellotges i impressores a robots industrials i sensors i fa 10 anys ja va apostar perquè tots els seus productes fossin sostenibles, ha decidit aprofundir en aquesta línia. Ho fa, per exemple, facilitant l’economia circular a través de la seva tecnologia DFT, que consisteix «no a reciclar, sinó en fer ‘renéixer’ el paper imprès de forma infinita sense utilitzar aigua», així com la impressió mitjançant injecció de tinta.

El virus que va matar l’austeritat de la crisi de 2008

La crisi provocada per la Covid ha trastocat les polítiques econòmiques, que ara faciliten la despesa i el deute a curt termini per a la recuperació

El més llegit