La patronal s’obre a acceptar una ‘llei rider’ de mínims

Gairebé cinc mesos de negociacions després, el Ministeri de Treball dona per tancada la carpeta de la nova llei rider i aquesta setmana espera que patronal i sindicats li donin el seu veredicte sobre si recolzaran o no el text per portar-lo a un futur Consell de Ministres. Yolanda Díaz ha perfilat una norma amb tan sols dos articles d’extensió, que ancoren la laboralitat dels repartidors de plataformes a l’Estatut dels Treballadors i concedeixen dret d’informació als sindicats de qualsevol empresa que utilitzi algoritmes en la seva organització. Una llei Rider de mínims a la qual, finalment i malgrat les divisions internes que inicialment va generar el text entre els empresaris, la CEOE estudia afegir-se. Un foli d’extensió en l’estrictament normatiu, amb dos articles i una disposició addicional. És el resultat final que ha sortit de les taules del diàleg social; segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. El redactat es focalitza a ancorar a l’Estatut dels Treballadors el veredicte de la sentència del Tribunal Suprem i el sentir majoritari de més de 40 sentències repartides pels jutjats socials de les principals ciutats espanyoles. Diverses fonts presents en les negociacions apunten que la CEOE recolzarà finalment l’acord. «Al cap i a la fi el Suprem ha marcat molt el camí», comenten fonts del diàleg social. Aquestes mateixes fonts assenyalen que els empresaris han esquivat les divisions internes que inicialment tenien i ja han consensuat una postura comuna. Des de la patronal, i a preguntes d’EL PERIÓDICO, ni confirmen ni desmenteixen aquest punt, i prefereixen evitar pronunciar-se fins que Treball tanqui públicament aquesta carpeta. L’últim debat que té pendent salvar la norma abans de passar pel Consell de Ministres és si ho farà com a reial decret o com a projecte de llei. El primer és d’entrada en vigor immediata, tot i que el text preveu un període d’adaptació per a les empreses del sector de tres mesos. Durant els quals han de regularitzar i passar a nòmina els repartidors amb els quals vulguin continuar comptant. Segons estimacions d’Adigital, patronal del sector, en les apps de repartiment hi treballen unes 15.300 persones. O bé la nova norma podria anar com a projecte de llei, cosa que implicaria que abans de ser efectiva hagués de passar pel Congrés i els diferents grups parlamentaris podrien fer-hi modificacions abans de votar-la. Aquesta via, per forma, dilataria la seva entrada en vigor i podria tardar fins a sis mesos, segons expliquen fonts coneixedores, al ser d’obligat compliment per a les empreses. «A Foment hem treballat amb les plataformes i el sector per a una nova legislació que eviti la inseguretat jurídica i que sigui equilibrada per a tothom», expliquen des de la patronal catalana, que va ser la primera a incorporar firmes com Glovo, Uber o Stuart. Aquestes mateixes fonts confien que Treball vehiculi la norma com a projecte de llei, cosa que es tradueix en el fet que primer passi pel Congrés. I allà esperen incidir amb els grups parlamentaris per introduir canvis que habilitin aquest «equilibri» que persegueixen els seus interessos. No obstant, de moment l’opció del reial decret és la que guanya més punts, segons fonts coneixedores de les converses. Una llei centrada en els ‘riders’ La nova llei regirà específicament sobre totes les «persones que prestin serveis retribuïts consistents en el repartiment o distribució de qualsevol producte de consum o mercaderia per part d’ocupadors», quan aquests ocupadors exerceixin un control de forma «directa, indirecta o implícita» mitjançant «la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d’una plataforma digital». En aquests casos es «presumeix» que aquests treballadors són assalariats, segons consta en el redactat que ha tingut accés EL PERIÓDICO. El que ve a fer aquesta nova norma és blindar a l’Estatut dels Treballadors el sentir majoritari de les sentències pronunciades fins a la data sobre el model laboral de les plataformes digitals de repartiment. És a dir, no diu res que no estiguin dient ja els jutges, tot i que també assegura que no puguin dir res diferent. Ja que fins ara el Tribunal Suprem només s’ha pronunciat en un únic cas i encara no hi ha jurisprudència sòlida en aquest camp. La patronal, acceptant aquesta norma, acata les més de 40 sentències i renuncia a intentar obrir una esquerda a través d’una nova llei per introduir models mixtos dins del sector de les plataformes. Aquesta era la intenció de les grans empreses del sector, com Glovo, Deliveroo o UberEats, que en la fase final de les negociacions van collar la CEOE perquè defensés la possibilitat, que en una mateixa empresa coexistissin autònoms i assalariats realitzant funcions de repartiment en condicions diferents; segons van explicar fonts coneixedores de les converses. L’article número dos que també incorpora el text és una modificació de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors, que amplia el dret d’informació dels representants dels treballadors. Segons l’afegit, els sindicats podran demanar a qualsevol empresa –sigui del sector que sigui– informació sobre el funcionament de qualsevol algoritme que tingui incidència en el dia a dia dels treballadors. Una cosa amb especial rellevància, per exemple, en processos de selecció automatitzats; per detectar si existeix biaixos. O en nous sistemes per mesurar la productivitat o distribuir la càrrega de treball, en models sota demanda.

La patronal s’obre a acceptar una ‘llei rider’ de mínims

La nova norma, de tan sols dos articles, ancora en l’Estatut dels Treballadors que els repartidors de plataformes siguin, per defecte, assalariats

El més llegit