Les tres incògnites de la imminent ‘llei rider’

La negociació telemàtica que mantenen actualment el Ministeri de Treball, la CEOE, CCOO i UGT per definir la nova ‘llei rider’ viu, com el diable, en els detalls. La nova norma que ultima l’equip de la ministra Yolanda Díaz no té més de dos fulls d’extensió i cada paraula és un dilema. De moment no està clar el suport ni de sindicats ni de patronal. Els primers hi estan més a favor, ja que les seves posicions poden exigir més. La patronal sí que hi és especialment reticent a causa de les seves divisions internes. Durant quatre mesos les converses han anat adquirint postures diferents. El debat inicial contemplava regular tots els treballadors d’una plataforma digital i finalment ha quedat acotat als repartidors d’aplicacions com Glovo i Deliveroo. El text remès al gener a Brussel·les amb les reformes especificava clarament que la nova llei seria sobre riders i, finalment, legislarà majorment sobre riders. Consumidor final Un dels punts en discussió en els redactats que intercanvien les parts és definir a qui protegeix la norma. L’element que sembla més clar és la «presumpció de laboralitat». És a dir, tot repartidor que exerceixi de mitjancer a través d’una aplicació entre dues parts serà considerat, per defecte, un assalariat. I si l’empresa considera que el seu model laboral compleix les condicions necessàries per poder justificar que no ho és, ho ha d’argumentar davant els tribunals. És a dir, la ‘llei rider’ inverteix la càrrega de prova. El que no està clar encara és la definició d’aquestes dues parts entre les quals el rider fa de mitjancer. Un dels redactats que han circulat entre les parts parla d’intermediació entre una empresa i el «consumidor final». Això implica una interpretació restrictiva que podria suposar un «forat» en el cas que el missatger transporti un producte entre dues empreses per a la seva posterior comercialització al «consumidor final». És per això que des dels sindicats estan pressionant per canviar aquest element per «a tercers», que admet més interpretacions i habilita que els missatgers també quedin coberts en cas que realitzin una subcontractació entre empreses. Dret a la informació Una altra de les novetats que incorpora la norma és que les empreses estan obligades a intormar els seus treballadors de les implicacions que tingui qualsevol algoritme que utilitzin en el seu dia a dia. Això implica la reforma de l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors per reforçar el dret a la informació dels assalariats. No obstant, el detall encara no està definit i existeixen dues possibilitats. D’una banda, que aquest accés a les implicacions laborals de l’algoritme s’hagi de polir i concretar per la via de la negociació col·lectiva. O bé que quedi blindat en la mateixa norma i no requereixi negociació explícita entre les parts. Tres mesos de marge Encara no està clar el termini, però sí que la nova normativa donarà un marge a les plataformes digitals per regularitzar els seus repartidors i passar d’un model d’autònoms a un altre d’assalariats. Una transició que, de moment, no està clar quant durarà. Hi ha esborranys que esmenten un marge de tres mesos, tot i que el temps pot variar. El que sí que sembla més clar és que les empreses hauran d’abonar a la Seguretat Social les cotitzacions que no han pagat tot aquest temps pels seus repartidors. Queda pendent aclarir si les empreses hauran de pagar el recàrrec del 20% que els imposa la Seguretat Social en els casos en què fins ara ha intervingut la Inspecció de Treball. No obstant, el canvi de model laboral implica un canvi de paradigma per a les empreses. De tenir molts repartidors treballant un nombre d’hores molt diferent (uns moltes, d’altres poques) a un altre en el qual els sortiria més rendible un menor nombre de ‘riders’ amb jornades més similars. Fet que podria implicar que una part dels repartidors actuals no siguin regularitzats per les empreses, que potser es voldrien quedar amb una part dels treballadors que tenen ara.

El més llegit