José Luis Bonet: «És el moment de resistir i transformar-se»

José Luis Bonet (Barcelona, 1941) presideix la Cambra de Comerç d’Espanya des del 2014, des d’on ha viscut els EUA de Trump i la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), a més de la crisi de la Covid. La crisi anterior, la financera, el va agafar a la Fira de Barcelona. El que va ser president de Freixenet –avui president d’honor– és un convençut que el cap per lligar de l’empresa espanyola és la seva internacionalització. ¿S’ha notat ja l’efecte del Brexit en les exportacions? Jo crec que hi ha una certa normalitat de relacions, dins de l’anormalitat que hi ha ara. El Brexit és particularment dolent per al Regne Unit però també per a Europa, perquè perd una potència important. Dit això, la meva impressió és que no crec que afecti substancialment les relacions entre Espanya i el Regne Unit. Crec que els ciutadans britànics continuaran venint a Espanya quan hi hagi avions i que la posició espanyola aconseguida a la Gran Bretanya continuarà incrementant-se com fins ara. ¿Hi pot haver algun moment d’alts i baixos? Sí, però hi ha més coses que ens uneixen amb la Gran Bretanya que les que ens separen. ¿Es produirà un increment en els costos? Que hi haurà alguna deriva en aquest sentit és segur, hi haurà un increment de costos. L’avantatge d’Espanya, tot i que d’altra banda no és una cosa bona, és que ja és als mercats mundials i també al Regne Unit amb productes massa barats; per tant, tot i que li augmentin una mica els costos, no l’afectarà. Espanya el que ha de fer és fer valer els seus productes, que ho valen. Per exemple, penso molt en l’àmbit agroalimentari. Espanya en això és guanyadora al món i està venent massa barat. ¿Com és possible haver arribat fins al divorci? És un fenomen que es deriva de la globalització i en vista de la globalització hi ha dues maneres de situar-se: una, adaptar-s’hi i utilitzar-la per millorar les coses, i l’altra, reaccionar-hi en contra de manera populista, i això és el que ha passat a Anglaterra. El populisme en ocasions ha guanyat la partida, com es pot veure als Estats Units; ara ja no, però en determinats moments, sí; i a Anglaterra és evident que el Brexit n’és el resultat. A tots els països qui més qui menys té un problema en aquesta direcció, també Espanya. ¿Hi haurà una relaxació aranzelària als EUA amb Biden? Esperem que es relaxin les tensions comercials i s’obri una etapa de més diàleg i cooperació entorn de la necessària modernització d’organismes com l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i la posada al dia de les regles multilaterals i de governança a escala global, però no hem d’esperar que la política dels EUA faci un gir de 180 graus en aquest camp. És molt probable que Biden no relaxi el pols amb la Xina, ni amb altres socis comercials, inclosa la UE, quan el que està en joc transcendeix el purament econòmic i entrem al terreny de la lluita pel lideratge tecnològic, la capacitat d’influència i la defensa d’interessos nacionals estratègics. ¿A quins reptes s’enfronta Espanya al sector exterior? Espanya en aquest moment té davant dues necessitats. Una és impulsar el procés d’internacionalització de les seves empreses. Jo recordo que, quan vaig començar a ser president de la Fira de Barcelona, parlava amb empresaris que em deien que no volien sortir fora. Guanyaven diners, estaven bé, no havien de viatjar, no havien de córrer cap risc... Llavors, arriba la crisi del 2008 i 300.000 empreses se’n van en oriis. Els que van quedar em deien més endavant: jo surto sí o sí. Havia canviat la mentalitat i l’actitud. I la segona assignatura que ha d’aprovar l’economia espanyola és anar fora amb el valor afegit més important que li correspon per la seva qualitat. Llavors, ¿pot ser la Covid un esperó de la internacionalització? Ho hauria de ser. Des de la Transició l’economia ha fet un salt. El país ha millorat d’una manera extraordinària des del punt de vista econòmic i del benestar de la gent. Això és gràcies al fet que els espanyols, quan s’hi posen, fan les coses. I perquè hem tingut l’estabilitat necessària, que ha arribat de dues maneres. Una, la Constitució del 1978, i l’altra, la incorporació a la Unió Europea. ¿Potser a Espanya no li ha anat bé el negoci de la UE? Hem canviat la nostra posició al món. I aquest és el camí. El 2008 arriba la crisi financera i ens fa frenar, però gràcies al sector exterior, entre altres coses, Espanya reprèn el pols i supera la crisi. ¿Què ha passat ara? Ha arribat la pandèmia i ha fet una nova frenada en sec. ¿I ara què? Ara s’ha de resistir i aprofitar l’ajuda europea per aguantar i sobretot per transformar i guanyar competitivitat, i això són els fons europeus. Aquí Europa ho ha fet molt bé, ha fet el que no havia fet mai perquè ha sigut molt nou i amb unes pautes: vostè s’ha de transformar, ha de digitalitzar tot el teixit productiu, ha de preservar el planeta i s’ha de formar. I les tres coses van juntes, i aquí hi ha un camp absolutament extraordinari. Això fa d’aquesta crisi una oportunitat. ¿Són els fons europeus la clau de la recuperació? El ser o no ser d’Espanya es jugarà en els fons europeus. Si som capaços d’utilitzar aquests fons per fer una transformació, farem un altre salt endavant majúscul. ¿Això què significa? Que molta gent s’ha de posar les piles: totes les persones que lamentablement es quedaran aturades i moltes empreses que estaran en una situació de molta debilitat. És el moment de resistir i, sobretot, de transformar-se. Les empreses han de superar aquest problema en la línia encertada que ha assenyalat la UE i jo assenyalo una altra cosa: internacionalització amb lletres grans al frontispici. ¿Li falta l’eix de la internacionalització al Pla de Recuperació? Sí, però és lògic. Els països de la Unió Europea han fet ja la seva internacionalització i tenen una posició als mercats mundials. Espanya, no. Per tant, a Espanya s’ha d’afegir a les tres grans pautes la quarta, que és la internacionalització. Digitalització, sostenibilitat, formació i internacionalització. I si a més s’hi vol afegir, com ha fet el Govern central, la cohesió social i territorial i lluitar contra la bretxa de gènere, perfecte, perquè fa falta. ¿Quin paper tindrà la Cambra de Comerç d’Espanya en el repartiment dels fons europeus? La capil·laritat del sistema cameral, amb 85 cambres de comerç a Espanya, ens permet assegurar que l’execució de les nostres accions arriba a totes les empreses del país, especialment a les pimes, cosa que contribueix a la vertebració del territori. Estem treballant amb un triple enfocament: l’execució directa de projectes, l’execució de projectes en col·laboració amb les diferents administracions i la participació en projectes liderats per empreses del nostre ple centrats en la digitalització, la formació, la sostenibilitat i la internacionalització. Hi ha cert temor que els fons no arribin a les pimes... ¿Qui ha dit que no els arribaran? Hi ha un programa i un pla de digitalització de les pimes que és allà. Encara no està concretat, està en la fase de preparatius, però Espanya és un país de pimes. Afortunadament, tenim grans empreses, tractores del conjunt, però l’estructura productiva d’Espanya és en un 99,9% de pimes i totes les que siguin viables s’han de salvar. Precisament, moltes es queixen de la falta d’ajudes directes... És que les ajudes directes són necessàries. Ara ja no es pot limitar a donar la liquiditat per cobrir una sotragada temporal. Ara ja és un tema de solvència en molts casos. El sector turístic i la seva cadena necessita ajudes directes. ¿Com? A través de crèdits corporatius, augments del capital més o menys controlat... m’és igual. Però el que no es pot fer és deixar caure empreses que poden ser viables. Això seria un pecat mortal. I, per tant, el Govern ha de fer el que faci falta. I quan dic el Govern em refereixo al Govern central, als autonòmics i als locals, tots han d’anar junts per salvar aquesta situació i la situació ho requereix. ¿I fins quan les ajudes actuals, com els ertos? Fins que estiguem amb una recuperació assentada. És a dir, quan ja es vegi que això s’ha salvat perquè si ara tallessin les ajudes seria una catàstrofe. ¿I quan serà això? ¿Serà una recuperació ràpida, com s’ha dit? Depèn de la vacuna. Si el 70% està vacunat abans de l’estiu, pot ser ràpida; si no es produeix així, tindrem més temps de convalescència. ¿Què vol dir això? Que potser mig perdem el 2021. Aquest any hi pot haver una recuperació en ‘V’ a partir de l’estiu o que el temps de convalescència ens porti a final d’any.

José Luis Bonet: «És el moment de resistir i transformar-se»

Entrevista José Luis Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya des del 2014

«Al sector agroalimentari Espanya és campiona del món i està venent molt barat»

El més llegit