El Govern se la juga amb l’opa de Naturgy

El Govern es juga la imatge i la reputació del país en l’oferta de compra (opa) del fons australià IFM sobre el 22,69% del capital de Naturgy. Es tracta de la primera gran operació en la qual l’Executiu ha de donar la seva autorització arran d’una sèrie de mesures que va introduir amb l’estat d’alarma per evitar que companyies que es consideren estratègiques caiguessin en mans de fons i inversors oportunistes aprofitant la caiguda de les cotitzacions borsàries per la pandèmia. Un veto s’hauria de justificar molt, perquè Espanya és un país que requereix inversió estrangera per finançar el deute públic, però en altres països aquesta pràctica és habitual. Per exemple, el Govern de França va vetar al gener la fusió entre Carrefour i la canadenca Couche-Tard en nom de la sobirania alimentària. A Espanya, a més de l’energia, un altre dels àmbits inclosos en la normativa que permet aquesta mena de vetos és el de la «seguretat alimentària». Però amb aquesta operació a Espanya no estan només en joc els fins a 5.060 milions que ofereix IFM per una part de Naturgy, sinó futures inversions de capital estranger necessàries per afrontar la transició energètica que cal accelerar al llarg de la pròxima dècada. Encara ressonen els ecos dels arbitratges internacionals després de la «destralada» a les energies renovables practicada pel Govern de Mariano Rajoy. La norma espanyola actual es pot aplicar quan una adquisició afecti més del 10% del capital de companyies cotitzades o la compra permeti el control de firmes de sectors considerats estratègics. Un d’ells és el de «subministrament d’entrades fonamentals, en particular energia», segons estableix la disposició final quarta del reial decret llei 34/2020, de 17 de novembre. En aquest cas, un dels elements fonamentals seria que la companyia és el principal accionista dels dos gasoductes que transporten gas des d’Algèria. Al seu torn, la companyia presidida per Francisco Reynés, qui ha donat al grup una empenta definitiva per passar de companyia de gas a grup energètic, és la tercera elèctrica del mercat espanyol i el sector elèctric també forma part de les activitats que són estratègiques i, per tant, subjectes al veto públic. Sense pronunciament públic A l’Executiu conviuen diferents postures, des de vetar l’operació o posar-li dures condicions fins a aprovar-la, i algunes fins i tot s’han airejat i han provocat incertesa i dubte en la cotització de Naturgy. Una altra de les claus és Criteria, el hòlding de participacions controlada per La Caixa, que és el principal accionista de Naturgy amb el 24,8%. Fins ara, aquesta societat no s’ha pronunciat públicament sobre la seva decisió. Els altres dos grans accionistes, el fons CVC, que participa a través d’un societat amb la família March mitjançant la Corporació Financera Alba, i Global Infraestructures Partners (GIP), amb un 20% del capital cada un, ja van anunciar que no acudiran a l’oferta. El fons australià, que condiciona l’operació a obtenir com a mínim el 17% del capital, no pretén aconseguir la part que té Criteria, com han afirmat reiteradament, ja que aspiren que La Caixa continuï com a accionista. L’oferta d’IFM, 23 euros, no és precisament un saldo i suposa una prima, és a dir, un sobrepreu del 19,7% sobre la cotització de Naturgy al tancament el 25 de gener del 2021, últim dia abans que s’anunciï l’opa; del 22,7% sobre el preu mitjà per al període dels tres mesos anteriors (18,74) i del 28,9% sobre el preu mitjà per al període dels sis mesos anteriors (17,84). En aquest cas no compleix un dels eixos inspiradors de la normativa: que fons o inversors oportunistes poguessin adquirir companyies estratègiques a preus de saldo. Per a Criteria, liderada per qui també presideix la Fundació Bancària La Caixa, Isidre Fainé, Naturgy ha sigut fins ara una de les seves inversions estratègiques. A l’analitzar l’oferta, la companyia tindrà en compte la prima que ofereix IFM, però especialment que en l’actualitat la companyia energètica constitueix la font de dividends més gran per alimentar l’Obra Social de La Caixa, amb 340 milions el 2019 i probablement més d’aquesta quantitat en el conjunt del 2020 (en el primer semestre eren 145 milions). Això suposa més de la meitat del pressupost anual de l’Obra Social, que ascendeix a uns 500 milions en una època en què el Banc Central Europeu (BCE) ha limitat la retribució als accionistes per part de la banca. Criteria té el 40% de CaixaBank, que de més de 100 milions de dividend passarà aquest any a «molt menys», segons fonts consultades per aquest diari. Com succeeix en aquesta mena d’operacions, a Naturgy no diuen res sobre l’operació de portes enfora. L’únic que va deixar entreveure el consell d’administració després de conèixer-se l’opa és que l’operació era «no sol·licitada». La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va autoritzar dijous l’operació, però no es posarà en marxa fins que el Govern es decideixi. L’Executiu disposa de fins a sis mesos per decidir a partir del moment en què el Ministeri d’Indústria rebi la documentació pertinent per part d’IFM, que podria arribar aquest dilluns o dimarts. Una hipotètica sortida de Criteria del capital deixaria la companyia en mans de fons d’inversió i amb un lleuger rastre d’espanyolitat amb els March, amb un 5,1%. La resta quedaria en mans de CVC i GIP, a més de la companyia pública algeriana, Sonatrach, amb més del 4%. Per tot això s’estudia l’opció que Criteria pogués fer caixa venent una petita part del que té i que continués com a principal accionista, amb la qual cosa continuaria percebent uns substanciosos dividends difícils de substituir per ara.

El més llegit