Els súpers atrauen un 10% de la despesa de fora de la llar que abans anava a bars i restaurants

Entorn del 10% de la despesa familiar en bars i restaurants va passar en mans del sector de la distribució i el comerç alimentari durant la pandèmia el 2020. Aquest factor és el que va facilitar en gran manera que totes les cadenes milloressin els seus resultats i que el sector en el seu conjunt elevés l’any passat les vendes en valor el 12,7%, i el 10,7% en volum, segons la consultora Kantar. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, el 13,9% del consum de total d’aliments i begudes es va fer fora de la llar el 2019. El 18% en el cas dels aliments. Amb la pandèmia, aquests percentatges es van reduir dràsticament durant el confinament i en els mesos posteriors, amb les restriccions d’obertura. El creixement en volum de les vendes de supermercats i hipermercats correspon a aquest transvasament. L’anunci de previsió de guerres de preus en la distribució alimentària espanyola llançat aquest dimarts per la consultora Kantar és un símptoma més de les incerteses que dominen actualment el sector i s’han disparat totes les alarmes. «Actualment és difícil fer previsions sobre l’evolució futura de les vendes», admet el responsable d’una cadena. La raó és que les actuals xifres de creixement poden canviar en els pròxims mesos i el consumidor tendeix a diversificar més les seves compres (el comportament ‘camaleònic’). L’erosió dels marges podria ser un problema quan la pandèmia acabi i els consumidors tornin a bars i restaurants. Segons les dades de Kantar, l’esforç promocional de les ensenyes ja s’ha incrementat, especialment a càrrec de Lidl, Carrefour, Dia i Aldi, segons Kantar. Principalment amb descomptes en la segona unitat comprada d’entre el 50% i el 70%. «No és un impacte de caiguda de preus generalitzada ni els consumidors noten que gastin menys», explica el director de l’àrea Retail de Kantar, Florencio García, però sí que esperem veure descensos en les pròximes setmanes». El sector de la distribució espanyol està molt atomitzat però alhora dibuixa líders clars. El líder del sector és Mercadona, amb una quota de mercat segons Kantar del 24,5%, seguida a distància per Carrefour, amb el 9,4%; Lidl, 6,1%; Dia, 5,8%; Eroski, 4,8%; Alcampo, 3,4%, i Consum, 2,8%. Per primera vegada Lidl arriba al tercer lloc. Però en totes les autonomies als tres primers llocs figura algun líder regional. Però en el sector no han agradat els anuncis de guerres de preus per part d’analistes i consultors. En general consideren exagerats i circumscrits a una petita part de cadenes. El consum segueix fort, per la qual cosa moltes cadenes opinen que no té sentit basar les estratègies de futur només en ajustos de preus, quan la proximitat i els productes frescos són l’element clau de l’èxit en aquests moments. Fonts de Mercadona descarten fer una valoració concreta de les previsions de Kantar, tot i que asseguren que no hi ha cap estratègia de rebaixa o pujada de preus especial a la cadena: «Des de fa anys apliquem l’estratègia SPB (Sempre Preus Baixos). Es tracta d’una estratègia comercial que no contempla ofertes ni promocions, sinó que es basa a garantir el mínim preu unitari dels productes en col·laboració amb els proveïdors». Kantar apunta que el líder del sector ha rebaixat alguns productes, però no més de 150 dins d’una oferta de 9.000. El director general de la patronal de supermercats Asedas, Ignacio García Magarzo, considera que introduir el concepte guerra de preus és «molt desafortunat, ja que alimenta la idea errònia que els distribuïdors fan moviments injustificats per perjudicar la cadena de valor o dels ingressos dels proveïdors, els ramaders, pescadors o agricultors». García Magarzo opina que durant tota la pandèmia els supermercats i altres distribuïdors espanyols han demostrat estar a l’altura quant a servei als consumidors, «mantenint els preus estables i actuant amb una enorme responsabilitat». Segons la seva opinió, hi ha moltes incerteses en aquests moments sobre possibles canvis en els hàbits de consum durant la pandèmia i si es mantindran en el futur: «Després d’una bona campanya nadalenca i amb un creixement sostingut derivat del tancament de bars i restaurants, la distribució segueix centrada a donar servei a una població que encara té moltes limitacions de mobilitat i fer-ho amb responsabilitat, com ja ha demostrat», afegeix. Magarzo apunta que «és cert» que en temps de pandèmia «és més difícil fer promocions», ja que els consumidors tendeixen a estar menys temps fent la compra o comparant preus. El que predomina en aquests moments és la proximitat del punt de venda, afegeix, i això explicaria en part el dinamisme de les cadenes regionals i del comerç tradicional en els últims mesos. Segons dades de Kantar, el comerç de proximitat que engloben les cadenes regionals i els especialistes suposen el 38,1% de la quota de mercat en valor. El comerç tradicional atrau una quarta part de les vendes. Això explicaria les raons per les quals Lidl ha aconseguit situar-se en tercer lloc del rànquing espanyol. L’any passat la cadena alemanya va inaugurar 43 noves botigues, amb una inversió de més de 240 milions d’euros. La majoria d’aquestes noves botigues es van situar en nuclis urbans. Aldi també va apostar per les obertures, ja disposa de 330 botigues, i preveu obrir-ne 40 aquest 2021, la majoria urbanes, és a dir, de proximitat. En aquest context d’incertesa i revitalització d’obertures de botigues de proximitat, les previsions de Kantar venen potser a plantejar «moviments per posicionar en preu algunes cadenes davant la competència», segons experts consultats. L’anunci d’arribada en el mercat espanyol de l’ensenya russa discount Mere és un element més per pensar que algunes ensenyes volen retallar preus per evitar nous competidors, tot i que per al responsable de Retail de Kantar serà difícil la seva entrada en el mercat espanyol «llevat que compri una cadena». Per a García, les estratègies per al futur és necessari comptar amb alguna cosa més que preus més baixos i al·ludeix especialment a la diferenciació i l’aposta pels productes frescos, com a ganxo bàsic per atraure consumidors que facin «tota» la compra. Aquest consultor assegura que Mercadona ha retallat la seva quota de mercat en la venda de productes frescos l’1,2%, i aconsella potenciar aquest segment de mercat. En el cas de Lidl, Kantar destaca que ha arribat al 22,4% de quota de mercat en productes per a vegetarians, o que Aldi ha aconseguit l’11,7% de quota en productes eco. «Els ‘retailers’ han de reinventar els seus lineals per captar altres oportunitats, especialment respecte a experiències de compra adaptades a un consumidor amb més temps a casa», aconsella García. Així, insta Mercadona a promoure productes per cuinar a casa, a Carrefour que potenciï la venda de snacks; a Lidl, millorar l’oferta de productes per a l’esmorzar; i al grup Eroski, potenciar la venda de productes de pica-pica per al cap de setmana.

Els súpers atrauen un 10% de la despesa de fora de la llar que abans anava a bars i restaurants

El comerç alimentari pugna per adaptar-se a nous hàbits de consum i s’apunten guerres de preus

La proximitat s’ha convertit en el valor més rellevant per al consumidor en temps de menys mobilitat

El més llegit