¿Serem tots ‘freelances’ en el futur?

¿Treballo per a una empresa o em poso pel meu compte? La resposta a aquesta pregunta depèn de les circumstàncies personals i professionals. I, també, com és lògic, de les oportunitats laborals, perquè no sempre es tracta d’una elecció. Segons un recent estudi publicat per Boston Consultoria Group (BCG) i la comunitat de ‘freelances’ MALT, a Espanya el nombre de professionals que treballen per projecte (‘freelances’) ha augmentat entorn d’un 40% des del 2009, fins a superar les 750.000 persones. Segons les seves xifres, el perfil mitjà d’aquests professionals ronda els 40 anys, compta amb experiència prèvia com a assalariat i pertany sobretot a sectors com el disseny gràfic, la consultoria corporativa, tecnologia i data o comunicació. A més, més del 60% es concentra a Madrid i Catalunya i està satisfet amb la seva ocupació. Entre els motius que fan que un professional treballi pel seu compte destaquen «tenir més autonomia i millors condicions laborals. El que més valoren és poder decidir sobre la gestió dels seus projectes i feina», assenyala l’estudi. No obstant, a la pràctica això no sempre passa. Laura López, autora del llibre ‘Imperio Freelance’, assenyala que en la seva experiència (sobretot en el sector creatiu) s’ha trobat «que abunda l’ocupació com a ‘freelance’ per necessitat. De fet, va ser el meu cas: em vaig posar com a autònoma perquè no trobava un lloc en cap empresa i vaig acabar facturant als que eren els meus antics caps». Afirma que molts comencen fent col·laboracions esporàdiques i acaben dedicant-se a temps complet al quedar-se a l’atur o no trobar oportunitats per compte d’altri segons la seva experiència o expectatives. Eugenio Lanzadera, professor de Dret Laboral de l’UDIMA, posa xifra a aquesta realitat, assenyalant que «el 66% de ‘freelances’ ho són per necessitat, davant l’altre 34% que ho són per oportunitat». Entre els motius que expliquen aquesta circumstància, enumera les dificultats per trobar feina estable, els escassos ingressos o les necessitats dels joves per poder independitzar-se, juntament amb un nivell de formació alt, que «impulsen la idea d’emprendre o de desenvolupar un ofici per compte propi». Amb la pandèmia, s’afegeix una aresta més a aquesta qüestió. Laura López apunta que, amb la normalització del teletreball i les fórmules semipresencials, i «com que molts llocs de treball creatius o de màrqueting es poden fer en remot, pot ser fàcil que moltes empreses es plantegin contractar per projecte, que podria destruir llocs de treball i provocar que molts acabin sent falsos autònoms». Precisament, amb les xifres que publiquen organismes com la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE) a la mà, veiem que paral·lelament a l’augment de ‘freelances’ també han pujat aquests falsos autònoms. «Quan un ‘freelance’ treballa en exclusivitat per a una empresa, que fixa per ell les condicions d’organització de la feina, horari, retribució o eines, estem davant un frau que ha de ser perseguit», assenyala Maria José Landaburu, secretària general d’UATAE. Landaburu afirma que els preocupa la generalització d’aquesta xacra «en la pràctica totalitat de sectors econòmics, no només pel que suposa d’abús laboral i negació de drets per a les persones afectades, sinó perquè il·lustra la precarietat i desprotecció estructurals dels autònoms». De fet, recorda que en els últims dos anys Inspecció de Treball n’ha detectat 49.755 casos. Amb l’auge de ‘freelances’, ¿anem cap al final de la feina fixa? El cert és que hi ha espai per a la seva coexistència i a més avantatges per a les dues parts, sempre que es jugui dins de la legalitat i es respecti l’autònom. Els empleats en plantilla «són sobre els que recauen els valors i els objectius clau de l’empresa, mentre que els independents són aquells professionals que, entre altres coses, permeten a les empreses absorbir pics de càrrega de treball. I molt més en el moment actual, en el qual trobar perfils molt demanats, com desenvolupadors experts o ‘data analysts’ de primer nivell és molt complicat», assenyala Vincent Huguet, cofundador i CEO de MALT, que afegeix que poden aportar tot el valor afegit, de la seva experiència en altres empreses. María José Landaburu afirma que no s’ha de veure l’ocupació per compte propi o per compte d’altri com una «competició» i que en UATAE es resisteixen a creure «que la innovació, la immersió digital i la irrupció d’una major flexibilitat de la mà de les noves tecnologies hagi de ser sinònim de més precarietat». I llança una reivindicació: que la llei sigui més clara «per blindar la laboralitat d’aquests ‘freelances’». Perquè ‘freelances’ i fixos vagin de la mà, les companyies han d’establir una correcta estratègia de gestió dels recursos humans i tenen diferents opcions: desenvolupar talent intern mitjançant programes d’adaptació i reconversió de competències, captar talent extern del mercat o adquirir talent de forma temporal confiant en la subcontractació de perfils», conclou Juan Ferrer, que apunta que un 40% de les companyies enquestades en l’informe publicat juntament amb MALT considera que els perfils externs d’alta qualificació són clau per millorar la seva productivitat i innovació.

¿Serem tots ‘freelances’ en el futur?

Augmenta l’ocupació per projectes i s’obre el debat sobre si és sostenible

L’augment de falsos autònoms és nociu per a empleats fixos i col·laboradors

El més llegit