¿Per què hi ha tant furor per comprar torres de telecomunicacions?

Fa unes setmanes, Telefónica va vendre la seva filial de torres de telecomunicacions, Telxius, a American Tower. Vodafone anunciava fa uns mesos que trauria la seva filial Vantage Towers a borsa i Orange preveu desagregar la seva activitat relacionada amb la infraestructura de telefonia mòbil a Europa. Enmig d’aquest moviment de les operadores tradicionals, prenen cada vegada més protagonisme altres actors com Cellnex, amb quarter general a Barcelona i presència en onze països, que lidera el mercat europeu de les torres telecomunicacions. La companyia, que té els Benetton i els fons d’Abu Dabhi i Singapur entre els accionistes, va anunciar aquesta setmana la seva quarta ampliació de capital en dos anys. ¿Per què aquest furor per les torres? Les torres i pals de telecomunicacions són estructures que allotgen antenes de comunicacions sense fil, des de ràdio i televisió fins a telecomunicacions. Per això les operadores tradicionals de telefonia són les grans propietàries d’aquestes infraestructures. Aquestes companyies tenen un problema de creixement d’ingressos, limitat als serveis tradicionals, i de rendibilitat, pel deute que arrosseguen del passat, però han de fer front a grans inversions de cara a l’imminent desplegament del 5G. Segons qui fins fa uns mesos era conseller delegat de Vodafone en Espanya, Antonio Coimbra, Espanya necessita 5.000 milions d’euros en els pròxims anys per construir una xarxa de 5G similar a la que té de 4G. En aquest context, les ‘telecos’ tradicionals veuen que aquests actius (les torres, però també els centres de dades i fins i tot la fibra) no els poden aportar- un valor diferencial però no obstant, si les venen, poden suposar una important injecció de capital. Moltes d’elles creen societats independents que arrosseguen aquests actius i, posteriorment, o bé les treuen a borsa, com pretén Vodafone, o les venen, com han fet Telefónica, Iliad i Bouygues Telecom en els últims anys. I en aquest punt és on entren els denominats nous operadors independents o neutres com Cellnex, també anomenats ‘towercos’ (‘tower companies’), que es dediquen a gestionar les infraestructures que posteriorment llogaran a les seves antigues propietàries, les operadores tradicionals. «Les torres són actius súper interessants no només per als ‘towercos’, sinó també per als fons d’infraestructures, perquè són actius d’infraestructura passiva fàcils de gestionar i quan estan en mans d’una operadora independent es poden incentivar molt», explica la sòcia de Strategy & Transactions d’EY, Isabel de Dios. Una mateixa torre es pot llogar a diversos operadors tradicionals, de manera que es redueixen els costos i alhora es milloren els marges. En aquest sentit apuntava aquesta setmana el conseller delegat de Cellnex, Tobías Martínez, després de l’acord amb Hivory a França, mercat en el qual l’empresa treballarà amb tres operadors diferents: «Aquest acord posa en relleu el perquè del model de negoci dels operadors neutres», va assegurar. El mercat europeu porta cert retard en la maduresa respecte al nord-americà, segons explica el soci responsable de Telecomunicacions de KPMG, Javier Arenzana. Però als Estats Units, aquests moviments de traspàs de torres a operadores d’infraestructura a l’engròs es van produir fa temps i actualment gairebé el 90% de les torres estan en mans d’operadors neutres. Les principals companyies allà són American Tower, líder mundial que acaba d’arribar a Europa amb l’adquisició de Telxius, i el seu rival Crown Castle. A Europa, el ‘boom’ acaba de començar. I es calcula que entorn d’un 25% de les torres ja està en mans d’operadores independents. Segons un informe de Morgan Stanley, es necessitaran unes 100.000 torres noves fins al 2025. A més de la imminent arribada del 5G, que ofereix una millor qualitat de connexió però requereix una cobertura més àmplia i, per tant, més torres en un mateix espai. A més, a Europa, on hi ha una fragmentació enorme del nombre de ‘telecos’ (un centenar) en comparació amb els Estats Units, que amb una població equivalent només té 3 o 4 operadores, «la possibilitat d’avançar amb esquemes consolidació d’infraestructures és una manera de racionalitzar el nombre d’actors ateses les limitacions que imposen els reguladors», adverteix Arenzana.

El més llegit