De la jornada de vuit hores al dia als quatre dies a la setmana

Poc més d’un segle després que els obrers de la ‘Canadenca’ conquistessin amb les seves vagues la jornada de vuit hores al dia, a Espanya es comença a obrir camí un nou debat: treballar quatre dies a la setmana. En un context en què moltes empreses han descobert que podien teletreballar i continuar tirant endavant els seus balanços, s’ha colat a l’agenda mediàtica el debat de si és possible al segle XXI treballar 32 hores a la setmana i cobrar el mateix. Les poques empreses que fins ara a Espanya s’han obert a aplicar la filosofia dels quatre dies ho han fet parcialment. És a dir, compren la part de treballar un dia menys, però no la de treballar menys, ja que fan més hores els dies operatius. Per incentivar aquesta segona part de l’equació, el Govern ha compromès un pressupost de 50 milions d’euros i subvencionar, via fons europeus, les companyies perquè contractin més gent i reparteixin el treball. El debat dels quatre dies a la setmana, no obstant, ni és nou, ni l’ha inventat Íñigo Errejón. El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ja escrivia a les pàgines d’aquest diari per al Primer de Maig del 2019 que calia «treballar millor i treballar menys», el que passava per anar cap a les 32 hores. I el País Valencià ja venia preparant un programa públic que desplegarà aquest any per incentivar aquesta pràctica. Tampoc és una cosa que només s’estigui estudiant a Espanya. El sindicat més gran d’Alemanya, IG Metall, defensa que per fer menys traumàtica la transició al cotxe elèctric i que aquesta no devori milions de llocs de treball, anar cap a la jornada de quatre dies seria una resposta vàlida. Tot i que no a tot el món aposten per canviar la jornada per treballar menys, sinó que també hi ha partidaris de treballar més. El multimilionari xinès i cofundador del gegant del comerç electrònic Alibaba, Jack Ma, és un defensor a ultrança de la jornada «996»: treballar de nou del matí a nou de la nit, sis dies a la setmana. De Microsoft a Jaén Tornant a la hipòtesi dels quatre dies a la setmana, sobre aquesta ja hi ha precedents a tot el món: als anys 80 els treballadors públics de la ciutat Rallo, al nord-americà estat de Missouri, ja van provar de treballar una setmana cinc dies i una altra quatre. A l’altra punta del país, a l’estat de Utah van replicar el model fa una dècada, tot i que quedant-se en els quatre dies. Al sector privat l’han experimentat amb èxit multinacionals com Microsoft, a la seva filial japonesa, o l’australiana Perpetual Guardian. Però no fa falta cavar un forat per anar-se’n a l’altra punta del globus per trobar empreses que treballen quatre dies a la setmana. A principis del 2020, dues consultores informàtiques, una de Jaén (Software Delsol) i una altra d’Alacant (Zataca) van anunciar que passaven a posar en marxa la jornada de quatre dies. Tot i que no la de 32 hores. Les dues empreses van decidir compactar les hores que abans feien de dilluns a divendres en quatre dies. És a dir, el mateix sou, menys dies de treball, però més hores els dies hàbils. «Ho plantegem com una mesura de conciliació. Un treballador content i motivat sempre és més productiu, això no t’ho pot negar ningú. Però treballem amb marges molt estrets i si fem menys hores hauríem de contractar més gent», explica el conseller delegat de Zataca, Pedro Sánchez. A Zataca obrir la possibilitat a concentrar la jornada en quatre dies va ser una continuïtat de les mesures de flexibilitat que ja practicaven. Aquesta consultora ja practicava el teletreball abans de l’arribada del virus i tenia els horaris oberts perquè els treballadors repartissin ells mateixos les seves hores a les franges que volguessin. Els pioners són a Lliçà de Vall Si bé Zataca i Delsol van ser els primers a explicar públicament el seu experiment dels quatre dies, a Lliçà de Vall (Vallès Oriental) hi ha una empresa que porta fent el mateix des del 2018: Indústries Tapla. Aquesta companyia familiar amb més de 50 anys d’història, especialitzada en la fabricació de components per a l’automoció i amb una facturació anual de 10 milions d’euros, va començar a estudiar el 2016 el que aplica des del 2018: en una de les seves línies de producció treballa de dilluns a dijous. «Ha sigut un èxit», explica la responsable de planificació estratègica, Montse Ramon. La clau de la mesura va ser l’estalvi de costos energètics, ja que treballant més hores de dilluns a dijous evitaven encendre i netejar la maquinària divendres. «Al principi alguns treballadors no ho veien, no per estar-hi en contra, ja que valoraven tenir un cap de setmana de tres dies, sinó perquè creien que no podríem treure tota la producció», explica Ramon. Els resultats són d’un augment del 18% en la productivitat i un estalvi del 20% en costos energètics. El model l’intentaran ampliar a altres esferes d’aquesta empresa familiar de 50 treballadors, però la directiva no veu recorregut en la segona part de l’anomenat ‘experiment Errejón’: treballar menys hores i cobrar el mateix. «No ens surten els números», afirma. La breu història de Mercadona Compactar la jornada setmanal en quatre dies no només és cosa de les pimes. Un gegant com Mercadona també ho va aplicar al començament d’esclatar la pandèmia. Com a incentiu per als seus treballadors (cosa que en argot dels recursos humans s’ha dit ‘salari emocional’) i anunciada com una cosa «excepcional», Juan Roig va implantar, del maig al juny, torns rotatius de quatre dies a la setmana i nou hores al dia. Un model que va ser aplaudit pels treballadors, tal com van traslladar els sindicats a la companyia, però que va durar tot just un mes. De moment no han transcendit altres grans noms entre l’empresariat espanyol que apostin per la jornada de quatre dies. Un any abans que vuit oficinistes encenguessin la metxa de la vaga de la ‘Canadenca’, Europa es recuperava de l’última pandèmia que va assolar el Vell Continent: la mal batejada grip espanyola. I avui, un segle després, el debat sobre la jornada de quatre dies s’obre tímidament camí a les portes de la recuperació de la crisi del coronavirus.

El més llegit