‘Fintech’: la banca ‘compra’ innovació

Temps enrere, la banca semblava un negoci sòlid. D’uns anys ençà, tot són amenaces per a aquest sector, que viu, es diria que fins i tot estupefacte, una situació de tipus d’interès en negatiu, però que a més pateix un excés d’estructura i els efectes de la pandèmia a poc de recuperar-se de la Gran Recessió. Tots ells són factors que han posat en perill la rendibilitat i que són darrere de la nova ronda de fusions, amb la de Bankia i CaixaBank en primer lloc. Hi ha un quart condicionant a sobre de la taula: la irrupció del digital i les noves tecnologies, que han trastocat de forma definitiva aquesta activitat, en especial en la seva relació amb la clientela. L’expert en el sector financer i director adjunt de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), Joaquín Maudos, assegura que «entre els molts reptes a què s’enfronta la banca per fer front al seu problema de baixa rendibilitat hi ha la competència d’operadors no bancaris, i en especial les tecnològiques, entre les quals hi ha les ‘bigtech’ [com Google, Amazon, Facebook i Apple] i les ‘fintech’. En el primer cas, aquesta amenaça dependrà de la regulació (hauria de ser igual d’estricta per a les ‘bigtech’ si fan banca). I en el cas de les ‘fintech’, són més aliats que competidors, com demostra la inversió que la mateixa banca està fent en aquest tipus d’empreses. Les ‘fintech’ donen resposta a peticions dels clients, que exigeixen cada vegada més serveis per canals diferents al tradicional de l’oficina bancària. I creen valor que també és font d’ingressos per als bancs. I amb l’experiència de la Covid, que ha impulsat i molt l’ús de la banca digital (incloent-hi les ‘apps’), la banca ha d’apostar per les ‘fintech’ com a font d’ingressos i per fer front als seus competidors». ¿Què estan fent les grans entitats financeres d’Espanya? Pol Navarro, CEO d’InnoCells, el ‘hub’ d’innovació de Banc Sabadell, expressa una espècie de llei general que pràcticament s’observa en les firmes més grans d’Espanya i que respon no només a la necessitat d’emprendre canvis per no quedar-se enrere al trepidant món de les noves tecnologies, sinó de fer-ho a marxes forçades: «Per innovar ràpid has d’aliar-te amb firmes més petites per flexibilitat i velocitat, ja que es concentren en una veta de mercat. Nosaltres a canvi els podem donar l’accés a la clientela i canals de distribució». Dit d’una altra manera, el que es produeix és una sinergia. Ignacio Cea, director corporatiu d’innovació i ciberseguretat de Bankia, afegeix que una gran companyia «pot fer el de sempre, que és obrir un departament propi d’innovació, que és lent, o anar a una innovació oberta. Obrir un mecanisme per col·laborar amb altres empreses, com les ‘fintech’. Al banc som 15.000 caps pensants, però al món hi ha 7.500 milions de persones». En relació amb això, Manuel Silva, soci director de Mouro Capital, el fons de capital emprenedor a través del qual el Santander inverteix en ‘fintech’, remarca que aquesta entitat «té una estratègia d’innovació interna molt forta, però la innovació que s’esdevé fora de les fronteres del banc, originada per petites companyies de base tecnològica, pot marcar les tendències del futur. Invertir en aquestes empreses emergents en fases primerenques és la millor forma de tenir aquestes noves tendències al radar, aprendre dels emprenedors que les impulsen i en alguns casos promoure vies de col·laboració entre el Santander i aquestes empreses, ja sigui comercialment, per vies de cocreació de solucions o de distribució a consumidors del Santander, per donar alguns exemples de casos d’ús». És, en realitat, el que estan fent majoritàriament els seus competidors, que, per diferent vies, tenen en la participació en aquest tipus d’empreses emergents una de les seves claus de futur. Fonts del BBVA asseguren a aquest diari que «aquestes inversions contribueixen positivament en termes de desenvolupament de competències ‘core’, nous productes digitals, noves plataformes i models de relació purament digitals. En general, les empreses emergents en què hem invertit han desenvolupat amb èxit noves maneres de fer negocis a la banca i s’han dirigit a clients i fluxos d’ingressos que el BBVA no havia aprofitat anteriorment». Aquesta entitat utilitza dos canals: la inversió directa, com la que té a Atom Bank, el primer banc del Regne Unit construït per a telèfons intel·ligents, o la que fa a través del seu fons de capital risc Propel, que participa en més de 30 empreses, com Coinbase (una plataforma de transacció de bitcoin) o Hipoo (un cercador d’hipoteques). Hi ha altres senders. Ignacio Cea, de Bankia, que assegura que el banc «no busca un benefici financer, sinó industrial, perquè no invertim perquè en uns anys una altra companyia compri la nostra participació en una ‘fintech’», recorda que aquesta entitat manté a la Marina de València un pioner ‘hub’ d’innovació tecnològica junt amb la gestora Innsomnia des del 2016 que es regeix per la següent pauta: «Detectem una sèrie de necessitats internes i després realitzem una convocatòria a Bankia Fintech que ens pugui ajudar a aconseguir-les. Elegim les firmes que presenten una tecnologia i unes solucions conformes amb el nostre pla estratègic. Es treballa amb elles i després es fa una prova amb els nostres clients. Si interessa a les persones, anem un pas més enllà amb aquesta empresa, perquè hi invertim, tanquem un acord comercial o firmem una ‘joint venture’». En les sis convocatòries realitzades fins ara, hi han participat 700 empreses de 30 països. 65 projectes han tirat endavant i 20 han acabat treballant amb el banc. Per exemple, la valenciana Logic Value, que permet a Bankia millorar la gestió de fons. Una altra firma els ha aportat eines per millorar les alertes primerenques d’impagament i una tercera ajuda en tècniques de màrqueting a través del mòbil. Exemples Són alguns exemples del retorn –no financer) que l’aposta per les ‘fintech’ està aportant als grans bancs amb una inversió dispar. A Bankia, els diners destinats a innovació varien entre els dos i els tres milions d’euros. Al Banc Sabadell, el total invertit en ‘fintech’ ascendeix a 30 milions, segons explica el seu directiu Pol Navarro. L’entitat ha invertit fins a la data en 15 ‘fintech’ del Regne Unit i Espanya en les quals segueix en el seu accionariat. Dues companyies més –PayComet i Instant Credit–, els «productes de les quals ens complementaven», han passat a convertir-se en filials del banc. També participa en dos fons, un de nord-americà (Base10) i un altre israelià (Cardumen), especialitzats en intel·ligència artificial i seguretat de dades, i en l’acceleradora Antai Venture Builder. Navarro assegura que l’entitat catalana amb aquestes inversions busca tres tipus de retorns: multiplicar a futur el capital, que la ‘fintech’ «ens ajudi a millorar l’oferta del banc amb les seves solucions» i «aprendre d’aquestes companyies, que ens donen un coneixement de negocis on no hi és el banc». I posa l’exemple de Nemuru, que els ha permès oferir solucions de finançament al punt de venda, és a dir, que dona al client l’opció de pagar un producte o serveis en tres terminis. Un altre cas addicional és el de BiometrixVox, que ha desenvolupat una solució que permet fer contractes amb la veu. Mentre el BBVA no vol precisar quines contribucions de les firmes ‘fintechs’ ha introduït en el seu negoci, des del Santander Manuel Silva detalla «alguns èxits importants relacionats ja sigui amb la implantació de tecnologies de la nostra cartera al banc o amb la creació de negocis conjunts. Per esmentar alguns casos, el Santander ha implantat les tecnologies d’atenció automatitzada a clients de la israeliana Personetics, ha originat préstecs per a cotxes a través dels processos de compra en línia de cotxes de l’americana Autofi, ha basat un negoci de conversió de divises sobre tecnologia de Ripple o ha millorat el seu procés hipotecari mitjançant tecnologies de la també americana Roostify». El seu vehicle, Mouro Capital, disposa d’un fons de capital risc de 330 milions d’euros amb un horitzó de diversos anys, tot i que les seves inversions van dels 1,5 als 12 milions. ¿I què està fent el que serà el primer banc d’Espanya quan absorbeixi Bankia? CaixaBank apunta que impulsa iniciatives de cocreació amb empreses emergents i ‘fintech’ i cita de manera especial la plataforma mòbil per a joves imagin, que a més de serveis financers ofereix als seus usuaris continguts digitals relacionats amb l’estil de vida, com ara música o videojocs.

‘Fintech’: la banca ‘compra’ innovació

En un context de baixa rendibilitat, les entitats financeres s’alien o promouen firmes per no perdre el tren del món digital

700 empreses de 30 països han participat en Bankia Fintech

El més llegit