Mikel García-Prieto: «La banca tradicional ja no es posa de perfil, però els seus canvis són insuficients»

El terme ‘Triodos’ significa ‘tres camins’ en grec antic i avui dona nom al principal banc ètic europeu. O segons el seu director general a Espanya, a l’entitat que elegeixen els qui es preocupen per què fa el seu banc amb els seus diners. El grup financer holandès, fundat el 1980 per quatre seguidors de l’antroposofia i del moviment de renovació religiosa Fundació Comunitat Cristiana, gestiona un balanç de més de 18.500 milions d’euros a cinc països del continent, amb més de 720.000 clients i 1.500 empleats. L’enginyer industrial Mikel García-Prieto (Vitòria, 1973) s’hi va incorporar des del seu desembarcament al país el 2004 i és el màxim responsable de la sucursal des del 2014. ¿Què diferencia l’anomenada banca ètica de la tradicional? Un banc convencional basa la seva activitat i inversions en la rendibilitat i el risc. La banca ètica incorpora una tercera variable. Mirem quin és l’impacte social i mediambiental que té una activitat i, si veiem que és positiu, n’analitzem el risc i rendibilitat i prenem una decisió. ¿Un banc tradicional pot finançar, llavors, projectes que no són ètics? Efectivament, qualsevol cosa que compleixi el binomi rendibilitat-risc per a ells és acceptable, tot i que sigui una indústria contaminant o una amb condicions laborals no dignes. Nosaltres només invertim en agricultura ecològica, energia renovable, salut, cultura, educació... Els bancs tradicionals cada vegada en parlen més de finances sostenibles i inclusives. ¿Canvi real o rentat de cara? En general la banca ha reconegut que ha de contribuir a resoldre els problemes del clima i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU. Fa uns anys es posava de perfil, delegant en els sectors productius: ‘ Sou els que heu de canviar, nosaltres només financem’. Però fins ara és més una declaració d’intencions. Els canvis són escassos i insuficients per complir els compromisos que tenim per al 2030. Ja hem perdut cinc anys des que vam firmar aquests objectius sense que hagin adoptat passos rellevants, com no finançar indústries contaminants. Ha argumentat que tenir diners és una «gran responsabilitat perquè cada decisió econòmica individual té un impacte social». ¿Falta consciència en la població? Sí. Un exemple: anem al supermercat i comprem un quilo de mandarines a 90 cèntims i pensem que és barat. Ens hauríem de preguntar si aquest preu és suficient perquè l’agricultor pugui desenvolupar la seva activitat de forma digna, sense utilitzar elements que contaminin el terra, i si aquesta mandarina és saludable. Mirar només el preu pot ser bo per a la butxaca a curt termini, però implicar un agricultor arruïnat o un terra contaminat en el futur. ¿Ho atribueix a falta d’informació o a falta de formació? A les dues coses. La transparència en molts productes i serveis no existeix. S’han donat passos en certificació de comerç just o productes ecològics. Però hi ha altres casos en què no hi ha informació. No faràs una tesi sobre cada cosa que compres al supermercat, hauríem de tenir un sistema de semàfors com el de l’eficiència energètica dels electrodomèstics. Però també dels últims anys portem una cultura del low cost com una cosa positiva i hauríem de passar a una cultura del preu just. Aquí moltes vegades ens falta formació, perquè no és fàcil imaginar-se tota la cadena de valor que hi ha darrere. Hi ha clients descontents amb l’increment de les comissions del banc. ¿Un client de banca ètica ha d’estar disposat a assumir un cost més elevat? És una decisió individual senzilla: vols saber que els teus diners s’inverteixen en línia amb els teus valors i estàs disposat a pagar una comissió, o no t’importa no saber què es fa amb els teus diners a canvi de no pagar-la. Al final la diferència és un cafè al mes. A més, això de la gratuïtat és una trampa: produir alguna cosa té un cost i si jo no ho pago és que hi ha algú que no cobra el que necessita per fer la seva feina. La quota de mercat de la banca ètica és petita malgrat els problemes de reputació de la tradicional. El nostre finançament creix de l’ordre del 15% a l’any, però és cert que la cultura sobre banca ètica i finances sostenibles a Espanya va amb una mica de retard respecte al nord d’Europa. L’important és que no és una carrera amb la banca tradicional. L’objectiu és transformar les finances per arribar als objectius del 2030 i hi ha un contagi que poc a poc va calant. ¿Aquesta menor quota no es deurà que els clients temen deixar els bancs tradicionals o que la banca ètica és poc coneguda? El 2004, quan vam començar a Espanya, la banca ètica no es coneixia. Avui gestionem un balanç de més de 2.000 milions i som un banc més en el sistema. Però sí que és cert que s’hauria de reconèixer molt més la necessitat d’una banca diferent. L’agricultura ecològica o l’electricitat verda han anat més ràpid, però aquest fenomen està arribant a les finances i la nostra expectativa és que es desenvolupi cada vegada més ràpid. Ha advocat per reiniciar i regenerar l’economia, en comptes de recuperar-la d’aquesta crisi. Recuperar sona a tornar a l’anterior, a un sistema econòmic que, fins i tot en el període en què les coses anaven bé, ha provocat creixement de la desigualtat i de la concentració de la riquesa en uns quants. Era un sistema de treballar per fer diners dels diners. Ara es tracta de passar de l’economia extractiva a l’economia renovable o circular. També d’una economia eficient, que només busca l’optimització de costos, a una de suficient, que garanteixi que, quan es necessiti, un sector com el de la salut pugui atendre les persones. Un tercer element clau és passar d’una globalització financera a una altra orientada a crear una vida digna per a tothom. ¿Les mesures de reactivació, com el pla NextGenEU europeu, van en aquesta direcció? Hi ha un pas de gegant, perquè hi ha un compromís i una proactivitat en mirar l’economia d’una altra manera. Però amb moltes diferències entre sectors. El verd avança amb força, el social va amb una mica més de retard. Sectors com el de l’energia van amb molta força cap a les renovables, tot i que encara molt orientades a les grans infraestructures i no tant a un desenvolupament ampli de l’autoconsum. En altres de molt crítics a Espanya com el de l’agricultura es va amb un ritme més modest cap a la transformació. ¿El seu model de negoci és més resistent a crisis com l’actual? La rendibilitat en els últims 10 anys dels grans bancs sistèmics i dels bancs ètics és molt similar. La dels primers té pujades i baixades accentuades segons el cicle econòmic. La nostra és molt més estable i moderada, però a mitjà termini és similar per la nostra vinculació més gran a l’economia real. Quant a la morositat, en els 15 anys que portem a Espanya ha sigut de mitjana la meitat de la registrada per la banca tradicional perquè prestem a sectors essencials que es mantenen abans, durant i després de les crisis. No participar en negocis especulatius ens fa ser més lluny de les bombolles i ser més resilients a les crisis. La sucursal a Espanya va perdre 3,5 milions fins al juny. El grup va guanyar 6,7 milions. A Espanya, les provisions per la situació conjuntural i excepcional de la Covid ens va fer tenir resultats negatius. Hem prestat més de 100 milions amb aval de l’ICO i la nostra perspectiva és continuar creixent i acompanyant els nostres clients, que en general pertanyen a sectors que han continuat funcionant bé. La nostra exposició als més afectats, com el cultural o el turisme, és moderada. També llançarem aquest primer semestre la nostra oferta de fons d’inversió, que ja són una referència europea en criteris d’impacte i són a anys llum dels dissenys al respecte que hi ha a Espanya. ¿El preocupen les fusions o les veu com una oportunitat de guanyar clients? Les veig amb preocupació. Redueixen la diversitat d’institucions, creen entitats massa grans per caure, cosa que acaba reduint la resiliència del sistema, i probablement redueixin la competència i la inclusió financera. A curt termini poden afavorir aquestes institucions i fins i tot a nosaltres, perquè ens vinguin més clients, com ja ens va passar en la crisi anterior. Però a mitjà termini no afavorirà ningú. Són socis de la patronal AEB. ¿Quina és la seva relació amb els bancs tradicionals? La relació és bona i ha canviat de com era abans. Quan vam començar, érem un banc de nínxol, un petit banc per a les persones més verdes o més socials. A mesura que hem crescut, ens hem convertit en un banc més del sistema financer. Els nous reptes socials del clima i la inclusió social ens han convertit en una referència de com podrien ser els bancs del futur i en un ‘partner’ interessant per a ells per veure com fer aquest camí. El nostre paper és anar obrint aquest camí, com hem fet al ser el primer banc a Espanya que mesura l’empremta de carboni de la seva cartera d’inversió. ¿Algun ha intentat fitxar-lo per incorporar la seva experiència en banca ètica? A Triodos estic molt bé. Amb moltíssima feina i amb moltíssimes ganes de continuar fent passos i de col·laborar amb la resta de bancs, però estic molt bé on soc. El banc és propietat d’una fundació que emet uns títols anomenats Certificats de Dipòsits d’Accions (CDA), que confereixen als seves clients-inversors drets econòmics però no polítics. ¿Han entès aquests que s’hagin suspès les compravendes que els donaven liquiditat? La solvència del banc és molt bona, del 19,5% al juny, molt per sobre dels requeriments regulatoris i de la mitjana del mercat. Alhora, aquesta situació extraordinària ha generat una gran incertesa en el sistema financer i en l’economia i ha modificat els patrons habituals de compravenda de CDAs. Hem decidit suspendre la comercialització temporalment per prendre mesures que reequilibrin aquests patrons. El 18 de març, amb la presentació de resultats, actualitzarem aquesta situació. ¿Com implementen els seus valors en la gestió del banc? La nostra seu és un edifici 100% d’economia circular i autosuficient energèticament. Els nostres aliments i vehicles estan en aquesta línia ecològica. Compensem la nostra empremta de carboni directa des del 2003 i hem creat una eina, a disposició de la resta de bancs, per mesurar i ajudar a reduir l’empremta de la nostra cartera d’inversions, que és el 99% de la total. A més, la ràtio del salari mínim i màxim està en un a 10, quan en el sistema financer n’hi ha de fins i tot d’un a 1.000, i no tenim bonificació. Tenim un bon equilibri de gènere en els diferents nivells de l’organització i sense una bretxa material salarial. I ara estem treballant en millorar els aspectes de diversitat i inclusió. Als seus estatuts es recull que el moviment antroposòfic representa un «principi clau per al treball de Triodos Bank». ¿Com influeix en l’activitat de l’entitat? Els fundadors del banc, cap als anys 60, es van inspirar en el pensament econòmic de Rudolf Steiner, que en aquell moment estava molt estès pel nord i el centre d’Europa, per pensar en la idea que finalment va sorgir el 1980. La translació d’aquest pensament econòmic es va traduir en el disseny d’un banc amb una missió tan senzilla com contribuir a un canvi positiu i sostenible de la societat des del sistema financer. Això va ser l’origen fa 40 anys i avui compartim aquest propòsit, aquesta mirada d’una banca ètica, amb més de 50 bancs més de tot el món i de tota mena d’origen en l’Aliança Global de la Banca amb Valors.

Mikel García-Prieto: «La banca tradicional ja no es posa de perfil, però els seus canvis són insuficients»

Entrevista Mikel García-Prieto, director general de Triodos Bank a Espanya

El més llegit