De greix animal a biodièsel

En un context en què Europa es dirigeix cap a una economia descarbonitzada, i en el qual conceptes com la sostenibilitat i el reaprofitament de les matèries primeres cada vegada estan calant de manera més profunda entre la població, resulten imprescindibles iniciatives que contribueixin a aprofundir en aquests objectius. Aquest és el cas del projecte comunitari Life Superbiodiesel, que, coordinat per l’Institut Tecnològic de Productes Infantils i Oci (AIJU) i amb socis com, per exemple, la companyia Cepsa, persegueix el desenvolupament d’una planta pilot que produirà cinc tones anuals de biodièsel elaborat a partir de greixos animals. L’objectiu és aprofitar els rebutjos procedents de les empreses d’adobaments per, a partir d’aquí, desenvolupar un combustible millorat que, a més de millorar el rendiment dels motors, en redueixi les emissions. Europa gestiona anualment 17 milions de tones de subproductes animals, que, al seu torn generen 2,85 milions de tones de greixos animals, una part important dels quals són eliminats en abocadors o a través de processos d’incineració. Aquesta situació suposa un greu problema tant per al clima com per al medi ambient, ja que en moltes ocasions contenen substàncies nocives. Partint d’aquesta base, i amb l’objectiu de convertir un conflicte en una oportunitat, neix el projecte finançat pel programa Life de la Unió Europea, en què a part d’AIJU i Cepsa, estan involucrats l’empresa Organovac, l’Institut Madrileny d’Estudis Avançats (IMDEA), l’Institut Tecnològic del Calçat i Connexes (INESCOP), l’Institut de Tecnologia Química (ITQ-CSIC) i la Universitat de Múrcia. Des d’AIJU, amb seu al municipi alacantí d’Ibi, el coordinador de la iniciativa, Rubén Beneito, explica que «l’objectiu és desenvolupar, provar i demostrar una nova producció de biodièsel a partir de greixos animals residuals, partint d’una tecnologia supercrítica i catalitzadors heterogenis». Un dels avantatges d’aquest projecte, a més de la producció de biodièsel d’alt valor afegit a partir de greix animal, és la reducció potencial del 80% de l’empremta de carboni sobre els dièsels convencionals i del 35% respecte al biodièsel de primera generació. Per això Beneito remarca que, «a més de valoritzar un residu de baix valor comercial, contribuïm a disminuir les emissions i la desforestació associada als enfocaments de producció de biodièsel, i reemplacem el dièsel mineral en els vehicles de transport, contribuint en última instància a la mitigació del canvi climàtic». El projecte s’està desenvolupant en un moment en què la demanda de biodièsel és cada vegada més elevada, fruit també de la pressió que estan exercint les autoritats comunitàries per evolucionar cap a un parc de vehicles cada vegada menys contaminants. Segons les dades oficials de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, les vendes d’aquest tipus de combustibles a Espanya s’han incrementant més del doble en els últims cinc anys, ja que han passat de 753.144 metres cúbics a 1.645.202. Segons destaca Carlos Alberto Prieto, coordinador del departament de refinament i biocombustible del centre de recerca de Cepsa, «hem apostat per aquest projecte en un moment en què un 8% del consum correspon a biocombustibles, però amb unes perspectives de creixement molt àmplies. Els combustibles fòssils van a la baixa, tenint en compte que l’aposta de la Unió Europea és la d’aconseguir una economia descarbonitzada el 2050». Per a Prieto, les virtuts del projecte són moltes. «D’una banda, aconseguirem un biocombustible més avançat i de més qualitat, com també més net. De l’altra, aprofitem per a la seva producció un rebuig que se n’anava a l’abocador, evitant l’ús de cultius energètics com la soja o la palma, que és d’on es generen els biodièsels actuals», indica. La planta pilot, que produirà cinc tones de combustible a l’any, serà una bona prova de toc perquè Cepsa pugui incorporar el nou producte als seus processos a una escala més industrial. Una altra de les potes del projecte és l’empresa Organovac, de Lorca, a Múrcia, dedicada a l’elaboració de fertilitzants d’origen animal. Segons explica el seu responsable, Gabriel Molina, «nosaltres recollim la matèria primera procedent dels adobaments, és a dir, el greix que està enganxat a les pells i que abans anava a parar als abocadors. El que fem és revaloritzar aquest subproducte, que ara també es podrà aprofitar per fabricar un biodièsel més ecològic, ja que en l’elaboració no es generarà glicerina. Són tot avantatges».

De greix animal a biodièsel

L’Institut AIJU i Cepsa col·laboren en el desenvolupament del combustible a partir de rebuig de cultius

El projecte europeu suposa la creació d’una planta pilot amb capacitat per elaborar cinc tones de producte

El més llegit