Els centres especials de treball, en suspens davant la pujada del salari mínim

El Govern torna a la càrrega amb les negociacions per mirar d’apujar el salari mínim interprofessional (SMI). Diversos sectors es mantenen a l’expectativa de quin serà el veredicte final que surti de les taules de diàleg social i, sobretot, trobi consens al si del Consell de Ministres. No obstant, n’hi ha un d’especialment atent a les converses: els centres especials de treball (CET). A Catalunya, 20.676 persones treballen en centres d’inserció laboral per a persones amb discapacitat; la gran majoria de les quals cobren l'SMI. Els treballadors amb diversitat funcional són un dels col·lectius amb més vulnerabilitat al mercat laboral i que més directament es veuen afectats per revisions d’aquest sòl salarial. Fins al punt que anteriors pujades ja han provocat terratrèmols en els CETs, tant per la pugna entre diferents administracions per repartir-se el cost de la mesura com entre treballadors i centres. L’increment fins als 900 euros de fa dos anys va desencadenar diverses jornades protestes auspiciades des d’una de les principals del sector, Dincat. I, davant la congelació transitòria aplicada pel Ministeri de Treball amb l’objecte d’arribar a un acord en els primers mesos del 2021, el sector espera en suspens. Aquests centres realitzen tota mena de serveis, en molts casos amb alta participació de la contractació pública. Des d’elaboració de productes alimentaris fins a prestar serveis de neteja per a empreses o entitats del sector públic; passant per càterings per a esdeveniments. A Catalunya oficialment estan operatius 200 CETs, segons dades del Departament de Treball; i el 55% dels salaris de les persones amb discapacitat allà empleades els costeja directament l’Administració. Aquí fonts consultades del Departament de Treball pressionen perquè el Govern acompanyi la pujada de l'SMI amb recursos propis i no deixi les autonomies davant la disjuntiva de limitar altres partides per fer-se càrrec d’aquest compromís. Comptes tensats Com qualsevol empresa o ciutadà davant el tsunami de la Covid, els CETs no estan sent aliens a la crisi econòmica. Segons dades de la patronal Dincat, tres de cada quatre van tancar amb pèrdues l’exercici del 2020. La situació és «delicada», segons assenyala el director de Dincat, Carles Campuzano. »Serà benvingut un increment del salari mínim, però també cal reclamar a l’Administració que no improvisi com ha fet en les anteriors pujades i ens asseguri els recursos necessaris», afegeix. Els sindicats pressionen el Govern perquè asseguri que finalment el salari mínim pujarà, ja que «moltes famílies amb persones en el sector depenen d’aquesta font d’ingressos» i la possibilitat de trobar una feina alternativa «és molt complicada entre el col·lectiu», segons apunta la responsable de CCOO de Catalunya, Estrella Gutiérrez. Les centrals tampoc entenen que la patronal sigui reticent a apujar sous a aquells treballadors que cobren per sobre del salari mínim. «L’Administració ha assegurat els pagaments durant aquests mesos de pandèmia i no entenem que ens plantegin congelacions», apunta el responsable d’UGT de Catalunya, Carlos Moreno. Ostatges de l'SMI Un dels principals problemes que denuncien les centrals és que els treballadors dels CETs acaben sent ostatges del salari mínim. Fa dos anys ja van portar als tribunals que les empreses absorbissin els complements per estalviar costos a l’hora de pagar l'SMI. El TSJC va resoldre en contra seu i va permetre l’esmentada pràctica. El salari mínim és l’habitual als CETs i les possibilitats d’inserció en l’empresa ordinària són molt escasses. Especialment en l’actual context de crisi. Des de fa anys els sindicats insisteixen en l’incompliment per part de les empreses de l’obligació que el 2% de la seva plantilla siguin persones amb discapacitat, tal com estableix la LISMI. «Si les empreses complissin, aflorarien 29.000 llocs de feina i no dependríem tant dels CETs», declara Moreno, d’UGT.

El més llegit