Entrar a una empresa per la porta de l’FP

El Centre Europeu per al Desenvolupament de l’FP (CEDEFOP) preveu que per al 2025 el 49% dels llocs de treball a Espanya correspondran a persones amb un nivell mitjà de qualificació. Aquesta és una dada encoratjadora per als més de 900.000 estudiants matriculats aquest any en aquests cicles formatius, segons dades del Ministeri d’Educació, que s’han incrementat en un 5,2% respecte a l’any anterior. Aquests alumnes saben que els canvis produïts en el mercat laboral, a causa sobretot de la digitalització i la implantació de noves tecnologies, estan fent que les empreses comencin a demanar una formació i recursos que estan molt vinculats al que ofereix la formació professional. Aquesta involucració de les companyies a l’FP és «mera necessitat, supervivència i augment de la competitivitat», afirma Juan Carlos Tejeda, director de CEOE Formació, que assegura que «estan veient que és una bona manera de cobrir les vacants que tenien de difícil cobertura». Les característiques que, segons el parer de Tejeda, fan que aquesta opció educativa comenci a entrar en els plans de les companyies són la seva qualitat; la seva immediatesa, ja que els cicles formatius duren una mitjana de dos anys contra els quatre o més dels graus; la seva actualització constant; i el seu alt component tecnològic. Malgrat això, el directiu de la Confederació adverteix que en el cas de l’FP Dual, la involucració de les companyies continua sent més tímida i «encara veuen amb cert recel allò d’acollir joves en els seus equips, sobretot en situacions com la de la pandèmia, en què la presencialitat no existeix», diu. Joves i tècnics per a sectors clau Joves i tècnics per a sectors clauLa bona notícia és que cada vegada són més les empreses que abracen aquesta formació. Un exemple que posa Tejada és el de Bankia, que actualment compta amb projectes «molt potents» per impulsar l’FP Dual i incorpora joves amb aquest nivell d’estudis. Una cosa que en el sector financer, afegeix, no havia passat fins ara. Una d’aquestes iniciatives és la plataforma ‘Dualiza’, un observatori de Formació Professional per acostar la societat a aquest tipus d’educació. Igual que l’entitat financera, hi ha empreses de tota mena de sectors involucrades en iniciatives per promoure aquest tipus d’FP: des de consultores com Accenture o PwC a empreses d’energia i ‘utilities’ com Acciona o Repsol, passant per gegants industrials, automoció i consum com IVECO, Bosch, Volvo, Pascual i El Corte Inglés. Però tot i que trobem exemples en indústries variades, les professions que més es demanaran, almenys a curt termini, seran totes les relacionades amb les noves tecnologies, recalca aquest expert. En aquest sentit, Tejada explica com a anècdota el cas dels joves que fan el grau de mecatrònica al País Basc: hi ha una ocupació del 100%, tots surten de l’aula amb un lloc de treball. «És més, la indústria ha de buscar professionals de fora d’aquesta comunitat, perquè encara no hi ha prou gent per cobrir la demanda, igual que passa amb la robòtica o la domòtica», diu. A més, hi ha la possibilitat de fer una «posttitulació», és a dir, un curs d’especialització. Molts d’ells amb una oferta relacionada, de nou, amb les noves tecnologies: internet de les coses, intel·ligència artificial o el que s’oferirà ben aviat sobre iCloud, avança Tejeda. Precisament, algunes de les competències que més interessen al món empresarial: «L’FP s’està adaptant molt bé a les noves necessitats que estan demanant les organitzacions», apunta l’expert. Més flexible i adaptable Més flexible i adaptableEn això coincideix David Navarro, subdirector del departament d’Ocupació, Formació i Emprenedoria de la Cambra de Comerç d’Espanya, que afegeix que aquesta adaptabilitat permetrà a la formació professional introduir coneixements que vagin més enllà de la teoria i la pràctica, com són les anomenades soft skills o habilitats toves (creativitat, treball en equip, visió transversal...), que cada vegada demanda més el teixit productiu. Això serà més fàcil gràcies a la nova llei de formació professional que ha anunciat Isabel Celaá. Una llei que pretén consolidar un model lligat al sistema nacional de certificació i contempla més flexibilitat a l’hora de dissenyar cicles conformes a les demandes del teixit productiu, una cosa que per a Navarro és bàsica. «Aquest plantejament serà brutal per adaptar-se als nous llocs de treball emergents del canvi tecnològic i fer que les empreses s’involucrin més amb la formació professional», afegeix. En suma, l’FP continuarà agafant volada i guanyant prestigi. I els seus alumnes trobant portes d’entrada a algunes empreses abans, fins i tot, que els candidats universitaris.

Entrar a una empresa per la porta de l’FP

Les empreses comencen a demandar formació professional per als llocs de cobertura difícil

La nova llei d’FP ajudarà a adaptar els cursos als llocs de treball emergents

El més llegit