L’últim adeu a la pesseta: la moneda ja no serà de curs legal

Algunes es quedaran mig oblidades en calaixos o pots en els quals ningú sap quantes n’hi ha. D’altres provaran sort en alguna botiga de numismàtica. I la resta seran destruïdes quan el pròxim 30 de juny del 2021 el Banc d’Espanya bescanviï les últimes pessetes, tancant un cicle de 134 anys. Mentre va circular, entre 1869 i el 2002, la pesseta va ser el rostre del poder i reflex dels avatars d’un país. Va ser depreciada i apreciada. «Valia un milió en certes latituds», deia Julio Camba a l’evocar que el 1914 els diners dels països bel·ligerants en la Gran Guerra cotitzaven a la baixa. Hi ha qui, com Eduardo Quintana, que va treballar gairebé 30 anys a la Casa de la Moneda de Madrid, encara recorda que l’última moneda d’una pesseta va ser la famosa ‘llentia’. «Era petita i d’alumini. Costava més el material que el seu valor de canvi. Diuen que s’utilitzava més per fer botons forrats que per pagar amb ella». La ‘llentia’ era petita i d’alumini. Costava més el material que el seu valor de canvi Per a la generació que va créixer en els anys 60 del segle passat, la pesseta està gairebé sempre vinculada a la infància, a unes albergínies picants que costaven 20 cèntims, a les pipes que en valien 10 i als caramels Saci embolicats en paper verd. «La vida era completament diferent. Més sana. La gent era més real. Econòmicament ens ha anat millor, però en valors s’ha perdut molt», explica als seus 67 anys Carlos Rodero, hereu de la filatèlia madrilenya del seu pare. «Als nascuts en el ‘baby boom’ és probable que els passin pel cap els duros i les pessetes de Franco, perquè entre 1970 i 1990 es van succeir dissenys i valors molt efímers», afirma Miguel Martorell, autor d’‘Historia de la peseta. La España contemporánea a través de su moneda’ (Planeta, 2001). PESSETES EN ELS DOS BÀNDOLS PESSETES EN ELS DOS BÀNDOLSEls seus 134 anys de vida donen per a molt. Un moment crucial va ser la Guerra Civil. La pesseta es trenca i cada bàndol té la seva. L’economia de la República s’enfonsa, apareixen els primers bitllets de 5.000 pessetes i les antigues monedes d’or i plata desapareixeran del mercat. A partir de llavors, la divisa espanyola pateix una depreciació gairebé constant. ¿I com era Espanya just abans de l’euro? «Després de la dictadura i de l’aïllament polític i econòmic, els anys 90 són els del retrobament amb Europa. Estem en condicions d’entrar en la moneda única. Són anys feliços, tot i que després sabrem que també són els del ‘pelotazo’, la corrupció i la incubació de la bombolla que va esclatar amb la crisi del 2008», diu Martorell. Tot i que l’antiga moneda comença a ser història el 2002, a la papereria Losada, al barri de Las Letras de Madrid, continuen acceptant les que llavors eren de curs legal. El Fernando, el propietari, continua calculant en pessetes amb una agilitat sorprenent. «Un bolígraf Bic costava 40 pessetes abans de l’euro, ara 45 cèntims, que és gairebé el doble. Un quadern que ara val 90 cèntims costava 100 pessetes, el mateix que un cafè, que després va passar a un euro», explica darrere del taulell. Diu que no sent cap nostàlgia, però el Fernando es queixa que ara tot és més car. «Fa 20 anys sorties amb 5.000 pessetes el cap de setmana i eres el rei del mambo. Ara amb 50 euros, no és igual». Franco a les butxaques fins a 1997 powered by Typeform

L’últim adeu a la pesseta

La simbòlica moneda deixarà de tenir valor el 30 de juny que ve i quedarà només com a objecte de col·leccionista