La pime se la juga amb la digitalització

A la pime li urgeix digitalitzar-se. Si abans de la pandèmia aquesta afirmació ja tenia tot el sentit del món, ara en molts casos es tracta literalment d’una qüestió de supervivència. No ser present ‘online’ i no aprofitar les eines que la tecnologia posa el seu servei és un luxe (o una carència) que les petites i mitjanes empreses no es poden permetre. No obstant, segons un estudi recent de la consultora Vanadisun, el 80% de les pimes diuen «no poder o no saber» com digitalitzar-se. Al creuar aquesta dada amb una altra que va oferir recentment Carme Artigas, la secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial –«menys d’un 19% de les petites i mitjanes empreses estan utilitzant el comerç electrònic»– es pot entreveure que la digitalització de les empreses de menys mida encara és en potència. El panorama és més desolador si es fa una ullada el document ‘21 iniciatives estratègiques de país per a la recuperació i la transformació de l’economía’ de la patronal CEOE: només un 6% de les pimes té capacitat per vendre ‘online’ i un 32% ni tan sols té accés a internet. Per posar remei a aquesta falta de capacitats digitals, el Govern preveu aprovar un pla dotat amb 2.600 milions d’euros. El programa s’emmarcarà en l’Agenda Espanya Digital 2025 i té per objectiu que 1 milió de petites i mitjanes empreses es digitalitzin entre el 2021 i el 2023. Els fons europeus Next-Generation –dels quals Espanya rebrà 140.000 milions fins al 2026– poden ser l’altra gran carta per a la modernització del teixit empresarial. Faltarà veure, això sí, si aquesta pluja de milions acaba mullant les pimes. Deixant de banda les promeses de finançament públic, hi ha altres motius per a l’optimisme. Si la Covid-19 ha tingut alguna conseqüència positiva, aquesta ha sigut el seu efecte catalitzador sobre la transformació digital. Teletreball, classes virtuals, medicina a distància, tràmits ‘online’... són innovacions que abans de la pandèmia eren excepcionals i que ara formen part de la realitat quotidiana de gran part de la població. En aquest sentit, l’epidèmia ha servit perquè moltes pimes facin de la necessitat virtut i accelerin la seva digitalització. Durant els mesos de confinament estricte, amb totes les botigues tancades excepte les d’alimentació i altres productes essencials, vendre per internet es va convertir en l’única alternativa dels comerços per mantenir una certa activitat. En vista de la dificultat i els costos que suposa desenvolupar i gestionar una marketplace pròpia, moltes companyies van apostar per recórrer a les grans plataformes ecommerce per comercialitzar els seus productes. El resultat va ser que entre el juny del 2019 i el maig del 2020 les pimes espanyoles van vendre 40 milions de productes a través d’Amazon, cosa que suposa un creixement del 33% interanual . Més enllà dels gegants del comerç electrònic, han sorgit o s’han consolidat moltes altres iniciatives per digitalitzar la faceta comercial dels petits i mitjans negocis. «Entre l’abril i el maig el nombre de mercats de Barcelona amb què col·laborem va passar de 10 a 30 i les comandes diàries de 30 a gairebé 600», afirma Eva Tomás, fundadora i directora general de Manzaning, una empresa emergent que permet a botigues de proximitat i parades de places municipals vendre per internet. El cas d’aquesta empresa emergent no és una excepció. A tot Espanya han sorgit iniciatives l’objectiu de les quals és facilitar el comerç ‘online’ a les pimes. A Toledo s’ha posat en marxo Bolozon, una plataforma que es defineix com «l’Amazon toledà»; Plàtan de les Canàries i Glovo han impulsat el servei de delivery de fruiteries locals de València, Gijón i Saragossa, diversos eixos comercials dels barris de Barcelona estan enllestint el llançament de la seva pròpia botiga virtual... Només són alguns exemples de la voluntat creixent del petit comerç per digitalitzar-se. Però vendre per internet és només una pota –potser la més vistosa– de la digitalització. El fenomen, no obstant, va molt més enllà. «Menys la feina dels cambrers, tots els altres processos són digitals. Gestió de la facturació, control de l’estoc, la logística, el torrat del cafè...», enumera Jordi Mestre, fundador i director general de Nomad Coffee. Tot això ho pot fer gràcies a un CRM, és a dir, un ‘software’ de gestió de negocis, concretament Holded. «Arran de la Covid s’ha accelerat el procés de transformació i la demanda de plataformes com la nostra ha augmentat molt», diu Felipe Tunnell, responsable de finances de la firma de solucions digitals per a pimes Holded. «Quan els temps es compliquen –prossegueix el directiu– les empreses busquen estalviar i reduir costos, per la qual cosa creix l’interès per digitalitzar els processos per fer el negoci més eficient». Nomad és una empresa amb menys de 10 anys de vida, un equip fundador jove i que des del primer moment ha identificat la digitalització –en processos, comercial i de marca– com una palanca per créixer. Però, ¿què passa amb aquelles companyies que tenen un bagatge de diverses dècades i els responsables de les quals se senten incòmodes amb les noves tecnologies? «Al sector immobiliari queda moltíssima feina i pedagogia per fer. Algunes agències ja han fet el pas, però moltes altres encara es resisteixen al canvi», afirma Raúl Segovia, conseller delegat d’Inmovilla, una plataforma de gestió immobiliària. No obstant, fins i tot en un sector una mica anquilosat com el de la intermediació immobiliària, la pandèmia ha suposat un esperó per a la seva transformació digital. Els tours virtuals s’han convertit en una eina indispensable durant el confinament i fins i tot la tramitació de documents per formalitzar les operacions es va poder continuar portant a terme gràcies a les solucions de signatura electrònica. Les dues tendències segueixen en auge al sector, i fins i tot un 72% de les agències immobiliàries afirmen que han accelerat la seva digitalització com a conseqüència de la Covid-19 segons el Baròmetre de l’Agent Immobiliari 2020 elaborat per Advancing. Un altre estudi, en aquest cas de CeGe, elaborat a partir de 400 entrevistes a directors generals i comercials d’empreses espanyoles de totes les mides (també grans), destaca que el 60% de les companyies han accelerat la seva digitalització amb la pandèmia, però només el 30% s’atreveix a afirmar que l’ha culminat. A més, la meitat dels executius consultats van assenyalar que els seus equips no estan prou formats per vendre per internet. És una mostra que, malgrat els innegables progressos dels últims mesos, encara queda molt camí per recórrer. En molts casos la por és el que paralitza els canvis en les empreses més modestes. Raúl Segovia ho resumeix així: «Saben que han de fer el pas i digitalitzar-se, però no s’atreveixen. És cert que per a algunes d’aquestes suposa un risc important –inversió, formació de personal, nous processos...–, però no s’adonen que és molt més perillós quedar-se estancat i haver de tancar perquè el mercat avança i la teva companyia, no». En poden prendre nota les pimes de tots els sectors.

La pime se la juga amb la digitalització

La pandèmia ha accelerat la transformació digital, però les carències encara són enormes

L’objectiu del Govern és digitalitzar un milió de pimes fins al 2023

El més llegit