Govern i banca avancen sobre com refinançar empreses avalades per l’ICO

A mesura que es prolonga la tempesta del coronavirus, el nivell de l’aigua no deixa de pujar i amenaça d’ofegar desenes de milers de les més de tres milions d’empreses que hi ha a Espanya. Per evitar-ho, el Govern i la banca des de l’estiu estan estudiant com refinançar els crèdits de companyies en dificultats que hagin rebut alguns dels més de 930.000 préstecs avalats per l’Estat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO). En concret, estan perfilant un marc d’actuació que contempli entre sis i vuit casos diferents, com que l’empresa entri en concurs de creditors, estigui en preconcurs, tingui tant deute insostenible com a sostenible, comenci a impagar, o caigui en morositat (més de 90 dies sense abonar les quotes), confirmen diverses fonts financeres. Les converses s’estan produint entre la Secretaria General del Tresor del Ministeri d’Assumptes Econòmics, amb el seu responsable Carlos San Basilio al capdavant, i representants de les dues principals patronals del sector (l’AEB i la CECA) i els cinc grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell). El problema de partida és que hi ha seriosos dubtes legals sobre que la normativa vigent permeti refinançar no ja només els crèdits avalats per l’ICO (en cas d’impagament, els comptes públics es faran càrrec de fins al 80% de les pèrdues), sinó la resta de préstecs d’una empresa que hagi rebut l’esmentat finançament garantit per l’Estat. Cotilla contractual Els contractes firmats per l’ICO i els bancs la primavera passada impedien a les entitats concedir els préstecs avalats a empreses moroses o en concurs de creditors, a més de comprometre’ls «a no refinançar ni reestructurar les operacions que tingui subscrites amb l’autònom/clients abans del 17 de març del 2020», data d’entrada en vigor de l’estat d’alarma i el confinament. Aquest veto buscava evitar que s’utilitzés el recolzament públic per ajornar els problemes de companyies que ja eren inviables abans de la pandèmia, cosa que prohibeix la normativa europea d’ajuts d’Estat. Les esmentades condicions, no obstant, s’han convertit en una cotilla ara que la prolongació de la malaltia i les consegüents mesures de contenció estan fent evident que empreses que sí que són viables necessitaran una reestructuració del seu endeutament per sobreviure davant la caiguda o absència d’activitat i ingressos. «Si interpretes un parell de clàusules estrictament, hi ha una restricció. S’aclarirà en els pròxims mesos», apunta Jose Christian Bertram, del despatx d’advocats Ashurst. Marc flexible El Govern i la banca estan mirant de trobar un marc d’actuació flexible tant per als crèdits avalats per l’Estat com per a la resta de préstecs que tingui cada empresa. Per això s’estan tractant de fixar els diferents casos que es poden produir i com procedir en cada un d’ells, si bé després es decidirà companyia per companyia. Els bancs estan disposats que l’ICO tingui veu també en la reestructuració dels crèdits no avalats. «El debat és com donem un marc flexible per modificar les condicions dels préstecs. Això a la banca estem acostumats a fer-ho, estem acostumats a refinançar o reestructurar operacions empresarials. Pot ser de tipus més lleuger, allargant terminis del deute per permetre acomodar el que ha de pagar el client a les seves capacitats de pagament. En altres casos anem a reestructuracions que són més complexes, on hem d’assumir quitacions o on fins i tot hem anat també a situacions de convertir part del deute en capital per recompondre la situació financera de l’empresa», va explicar el conseller delegat de Bankia, José Sevilla, fa unes setmanes. Plàcet de Brussel·les A l’ICO li interessa que es refinancin els préstecs que no ha garantit, ja que això millorarà la posició financera de la companyia deutora i disminuirà per tant les possibilitats que s’executi el seu aval per impagament, amb el consegüent impacte en els comptes de l’Estat. De fet, a la recent ampliació per part del Govern dels terminis de venciment (de cinc a vuit anys) i carència (d’un a dos anys) dels crèdits avalats ja es va estudiar que la resta dels préstecs no garantits es beneficiessin d’unes mesures similars, si bé es va desestimar per la seva complexitat. El principal escull és que qualsevol solució, i els consegüents canvis normatius i contractuals, han de comptar amb el vistiplau de la Comissió Europea per tractar-se d’una ajuda d’Estat. L’ampliació dels terminis que va aprovar el Consell de Ministres a mitjans de novembre, i que va suposar una primera reestructuració generalitzada dels crèdits avalats per l’ICO, ja va haver de ser validada per Brussel·les. «Aquestes són les idees que hi ha sobre la taula i ara cal anar veient què es pot fer. Hi ha marge de temps, perquè la morositat dels préstecs ICO continua sent residual», apunten fonts de l’Executiu. Recolzament a la solvència Fa temps que el Banc d’Espanya, en qualsevol cas, adverteix que l’esmentat marge no és infinit i el governador, Pablo Hernández de Cos, ha advocat insistentment per plantejar-se mesures addicionals de recolzament a empreses viables que travessin dificultats temporals. Precisament, el Govern i la banca contemplen per a una segona fase, una vegada aclarit el marc d’actuació per a les reestructuracions, analitzar un altre tipus de recolzaments a la solvència de les empreses, com subvencions directes, entrades en el capital i el deute corporatiu, o la creació d’un fons públic-privat de capital risc, uns camps en els quals altres països europeus van molt més avançats que Espanya.

Govern i banca avancen sobre com refinançar empreses avalades per l’ICO

El Ministeri d’Economia i el sector financer treballen en un marc d’actuació amb entre sis i vuit casuístiques diferents

Les converses entre el Tresor, les patronals AEB i CECA, i els cinc grans bancs van començar a l’estiu

El més llegit