Així funciona el cervell inversor

¿Alguna vegada has comprat una cosa que no necessitaves? Si la resposta és sí, no està sol: li passa al 99,9% de la gent. Almenys, en experiència d’Óscar de la Mata, consultor independent, formador en habilitats i ponent d’EFPA, que és expert en l’economia del comportament. L’economia del comportament, que estudia el procés de presa de decisions aplicada a les finances, és una branca que ha guanyat notorietat en les últimes dècades i que fins i tot li va valer el Nobel de Economía del 2002 a Daniel Kahneman, que no és economista, sinó... psicòleg. Precisament, el llibre Pensar ràpid, pensar a poc a poc de Kahneman sosté que al cervell hi ha dos sistemes que influeixen a la presa de decisions: el sistema 1, més ràpid o intuïtiu i el sistema 2, més reflexiu o «lent». «En realitat, el cervell de l’inversor no és diferent al cervell d’algú que no inverteix. Està subjecte a això que diu Kahneman i que la saviesa popular sempre ha recollit: el clàssic pensar amb el cap o pensar amb el cor», afirma Óscar de la Mata. En finances, ¿què pesa més, raó o emoció? Com que el cervell tendeix a «estalviar energia» i ser analític en consumeix molta, la primera influeix, però la segona interfereix molt més del que pensem i fa aflorar certs biaixos. Un dels més importants és l’aversió a les pèrdues. Segons Óscar de la Mata, «en un escenari de guanys, tendim a ser conservadors: preferim 500 euros en mà avui que un 50% de possibilitats de guanyar 1000 demà. Però, a la inversa, als escenaris de pèrdua, la majoria és més procliu a arriscar, de vegades sense adonar-se’n, i s’aferra a la possibilitat de no perdre-hi res». Però la por de perdre no és l’únic que ens pesa, ja sigui al comprar una casa, una acció o ficar capital en or o bitcoin. Un altre biaix és «l’excés de confiança, que provoca que sobrevalorem la nostra capacitat per prendre la decisió correcta. Fa que no diversifiquem les carteres d’inversió i fins i tot que certs inversors facin massa operacions», diu Álvaro Gaviño, responsable global de Behavioral Economics de BBVA i director de l’observatori de conducta del CEMAD. Gaviño també esmenta un altre biaix clau: les normes socials, que moltes vegades «ens porten a prendre decisions simplement deixant-nos portar pel que fa una majoria, no necessàriament qualificada, o algú de referència en qui confiem». Com combatre els biaixos «Superar» uns biaixos que són intrínsecs a la condició humana i les arrels dels quals s’enfonsen profundament al nostre cervell és molt difícil, però no del tot impossible. Álvaro Gaviño assenyala que la millor estratègia és intentar utilitzar-los «en el nostre benefici o establir estratègies que ens permetin limitar-los. Per exemple, dissenyar un pla d’estalvi automàtic». Com feia al programa Save More Tomorrow, impulsat per Richard Thaler (Nobel d’Economia el 2017, un altre dels pares de l’economia del comportament) i Shlomo Bernarzi a E UA: la gent es comprometia a estalviar per a la jubilació els seus augments salarials futurs. «Això minimitza l’aversió a les pèrdues, ja que el salari net mai disminueix. Se sacrifica una cosa que a la pràctica mai es va tenir». Per descomptat, Gaviño també recomana recórrer a un assessor financer sempre que sigui possible, per garantir una diversificació correcta de les carteres d’inversió. Tali Salomon, directora de eToro per a Espanya i Latam, creu que a l’invertir s’ha d’establir bé l’horitzó temporal; seleccionar actius amb bona liquiditat que no s’hagin de vigilar diàriament; i «prendre consciència del funcionament dels mercats sense deixar que emocions com la por o l’eufòria ens condicionin». En suma, invertir amb respecte, però sense ofegar-se en el temor. Igual que quan s’aprèn a nedar.

Així funciona el cervell inversor

La por de perdre o l’excés de confiança poden tenir impacte en la butxaca

El més llegit