El Govern, la patronal i els sindicats han celebrat aquest dimarts el primer assalt per decidir si pujarà (i quant) o no el salari mínim interprofessional (SMI) a partir de l’any que ve. Aquesta primera reunió ha sigut més de tempteig entre les parts que d’entrar ja al cos a cos, tal com han reconegut els diferents participants quan ha acabat. El Ministeri de Treball ha insistit que la seva pujada està garantida, però no ha revelat quant. I és que les divisions en el si de l’Executiu i el rebuig de la patronal condicionen les converses per decidir la revisió de l’SMI, actualment en 950 euros. Segons estimacions de Treball, un hipotètic increment podria beneficiar prop de dos milions de treballadors a Espanya.
El secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, s’ha posicionat públicament a favor d’una pujada i des del seu ministeri insisteixen a recordar que l’únic Govern de la història recent que ha congelat l’SMI va ser el de Mariano Rajoy, que el 2012 i el 2014 no va actualitzar aquest terra salarial. Un recordatori fet aquest dimarts en roda de premsa més pensat cap a una part del Consell de Ministres que no per als agents socials. Perquè la CEOE rebutja pujades i la posició dels d’Antonio Garamendi té adeptes dins del Consell de Ministres, segons reconeixen diverses fonts presents en el diàleg social.
De la mateixa manera que hi va haver un sector de l’Executiu que no va veure amb bons ulls l’increment en pensions amb un IPC negatiu, perquè entenien que una congelació ja assegurava el seu poder adquisitiu, o la pujada de sou als funcionaris, tampoc no consideren que l’actual context justifiqui una nova alça de l’SMI. «Prudència», ha demanat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a Treball i als agents socials a l’hora d’abordar la nova pujada, tal com ha manifestat en la roda premsa posterior al Consell de Ministres d’aquest dimarts.
Europa apuja els seus salaris mínims
La patronal pressiona per la congelació, i els sindicats, per noves pujades. Malgrat que la UGT ha manifestat públicament la seva voluntat d’arribar en aquestes negociacions als 1.000 euros, a CCOO són més partidàries d’assegurar un calendari de revisions per a tota la legislatura amb el compromís per escrit que l’SMI arribi al 60% del salari mitjà al final de la legislatura. En aquest sentit, tant CCOO i la UGT com Treball miren cap a Europa i posen com a exemple les actuacions de governs com els d’Alemanya, França i el Regne Unit, on s’ha mantingut el calendari d’increments. No obstant, la competència última per decidir si l’SMI puja o no és únicament del Govern.
Les forquilles que es manegen per al pròxim exercici en les grans economies del Vell Continent són d’entre l’1% de França i el 2,6% d’Alemanya. A Espanya, l’increment per als pensionistes i els funcionaris que va acabar decidint l’Executiu de Pedro Sánchez va ser del 0,9%. Si finalment decidís replicar aquesta fórmula amb el salari mínim, la pujada seria de 8,55 euros, fins als 958,55 euros mensuals bruts. Una fórmula que permetria a Pedro Sánchez no compartir amb Mariano Rajoy l’efemèride de ser els únics governs que han congelat l’SMI. I que suposaria, per a la CEOE, posar-se d’acord amb un increment sensiblement inferior al 5,5% que va acceptar l’any passat, quan l’SMI va pujar de 900 a 950 euros.
Diàleg social enfeinat
El diàleg social acumula temes sobre les seves taules. Si bé les negociacions són en cada tema diferents, els negociadors són en la gran majoria de casos els mateixos. I és que després de la revisió (o no) del salari mínim, el Govern haurà de començar a abordar la renovació dels ertos de la Covid. En l’última pròrroga la CEOE gairebé se’n desmarca. I, en paral·lel, aquest dijous està prevista una nova reunió per tirar endavant la ‘llei Rider’, molt incòmoda internament per a la patronal.
Una revisió del salari mínim sense el beneplàcit de la CEOE podria enterbolir les relacions del Govern amb la gran patronal espanyola de cara a pròxims acords. De moment, Yolanda Díaz ha aconseguit mantenir el front dels agents socials intacte (excepte en la negociació de les últimes lleis d’igualtat), cosa que li ha servit de palanca per fer valer els acords dins del Consell de Ministres. La reunió d’aquest dimarts, malgrat que les posicions de cada part ja són públicament conegudes, busca ser, en part, una litúrgia per enfortir aquest marc de diàleg social.