Ansietat, lesions i vigilància contra els sindicats: l'altra cara d'Amazon

Ansietat, pressió psicològica i lesions físiques. Aquestes són les «deshumanitzants» condicions laborals que els treballadors d’Amazon denuncien des de fa mesos. Tot i que s’ha adaptat als requeriments sanitaris exigits per la pandèmia de la Covid-19, el gegant tecnològic nord-americà continua mantenint una dura política antisindical que repercuteix en la salut dels seus empleats. Una distòpica realitat laboral que també es repeteix als centres de Catalunya i Espanya. Després de gairebé tres anys a la planta logística de Martorelles BCN2, el Marcos va acabar patint depressió i ansietat. Tot anava correcte fins que l’empresa va decidir aplicar una rebaixa nacional dels sous. Junatament amb d’altres, va participar en una vaga per protestar per aquesta decisió i, poc després, va notar un canvi en el tracte. «Se’m va començar a fer bullying, maltractament psicològic», explica el Marcos, que ha demanat modificar el seu nom per evitar més problemes. «Els caps de secció t’exigeixen cada vegada més, dient que no arribes al nivell de producció establert, però sense donar-te proves d’això», assenyala. El seu cas no és anecdòtic, denuncia, sinó part d’una estratègia que es repeteix. Al centre del Prat de Llobregat, els empleats podien veure el seu ritme de productivitat a les pantalles però quan van començar a dosificar-se l’empresa va optar per fer-los secrets. «Són ells els qui controlen el ritme i així poden venir a pressionar-nos», explica Sergi Lafuente, delegat de prevenció de la planta. Tot i que això impossibilita tenir dades concretes, un mosso de magatzem ha d’empaquetar entre 300 i 400 productes per hora, assenyalen. Aquest rígid control fa que el treballador –que va a cegues– a adopti ritmes repetitius i alienadors. «Amb l’amenaça que si frenes t’amonesten aconsegueixen que els treballadors no puguin anar tots a una», remarca Douglas Harper, delegat de CCOO a San Fernando de Henares (Madrid). Als centres britànics d’Amazon s’ha denunciat que els empleats opten per orinar en ampolles mentre treballen per no perdre temps de producció al lavabo. «Donem suport a les persones que no arriben als nivells esperats amb entrenament específic per ajudar-los a millorar i tenir èxit en la seva carrera a Amazon», explica l’empresa en un comunicat remès a aquest diari. Danys físics i psicològics Els alts ritmes de producció als centres logístics espanyols han portat a alguns casos d’ansietat i estrès, però les baixes per dolors d’esquena, lumbars, canells o genolls són més recurrents, una cosa que es deu a la repetició de processos mecànics d’empaquetament o a les càrregues i descàrregues al magatzem. «Et diuen que s’ha de demanar ajuda per aixecar pesos però, per poder anar a temps amb la velocitat de producció que exigeixen, la gent no ho fa», assenyala Rubén Cruz, secretari de la secció sindical de CCOO del centre d’Amazon de BCN2. Però aquestes lesions també es produeixen perquè molts d’aquests empleats acaben caminant 20 quilòmetres diaris. «És com anar de la Sagrada Família a Rubí a peu cada dia», explica Harper, que critica que el fet que l’emmagatzemament estigui «tot barrejat» fa que els treballadors recorrin superfícies de gairebé 300.000 metres quadrats. Segons els informes interns elaborats pels treballadors, l’accidentalitat a Amazon supera més de tres vegades la mitjana del sector de la logística. No obstant, és difícil que es reconeguin aquestes lesions. Els empleats consultats assenyalen que l’empresa contractada per Amazon per fer aquests estudis no té en compte els accidents que afecten la part inferior al tronc. «Demanem als responsables que avisin els treballadors accidentats que tenen dret a un delegat de prevenció, però sabem que no ho fan», lamenta Lafuente. L’empresa assegura que la seguretat és la seva «màxima prioritat» i que «seguim totes les normes». Als EUA Amazon no informa de les lesions patides pels seus empleats, però informes interns filtrats a la premsa a finals de setembre revelen que aquestes s’han disparat amb l’automatització dels seus centres. El 2019 es van registrar 14.000 lesions serioses, una ràtio de 7,7 per cada 100 treballadors que suposa un 33% més que el 2016. Tradició antisindical Com altres colossos tecnològics, Amazon abraça una política fortament antisindical. Als EUA la companyia ha acomiadat diversos empleats crítics amb les males condicions laborals dels seus centres durant la pandèmia o amb el seu impacte climàtic, motiu que va impulsar al gener una vaga que va mobilitzar més de 1.800 empleats a tot el món. Al ser revelats, els seus mètodes de lluita contra l’organització dels treballadors han generat grans escàndols. Des d’utilitzar el 2013 guàrdies de seguretat neonazis per intimidar els empleats estrangers a informes recents que denuncien que es vigila els treballadors dels seus centres a través de càmeres de seguretat i que fins i tot s’espia els seus grups privats de Facebook. Aquest setembre Amazon va publicar que buscava contractar «analistes d’intel·ligència» per vigilar les «amenaces d’organització sindical». Després de les crítiques, la companyia va retirar les ofertes de treball assegurant que eren un «error». Durant els seus 25 anys, Amazon ha aconseguit mantenir a ratlla els sindicats als EUA. Però tot i que a Espanya són molt més robustos, aquests asseguren que Amazon també es nega a dialogar amb ells i recorre a altres estratègies, com convèncer agents sense recolzament sindical i «amb poc coneixement» laboral per aconseguir «acords més laxos». «Ens enfrontem a una de les empreses més poderoses del món, està acostumada a fer el que vol i imposar», lamenta Douglas Harper. Per evitar l’èxit de les vagues, Amazon «coacciona el treballador o el compra amb regals com sortejos de mòbils», assegura Cruz. A més, segons va destapar aquest dimarts elDiario.es, Amazon també hauria contractat els serveis d’una agència vinculada al cas Villarejo per espiar els empleats dels seus centres a Catalunya que van acudir a la vaga del 30 d’octubre del 2019. A Espanya, denunciar les males condicions d’Amazon també pot suposar perdre la teva feina. És el que li va passar al Marcos, que després de protestar per les retallades salarials va rebre un acomiadament disciplinari. «Van mentir dient que tenia problemes amb altres treballadors i em van fer fora per quatre de duros», denuncia. Abans d’això, un mànager li va prohibir parlar amb els seus companys i van cessar la seva rotació per les diferents àrees del centre, un tracte que, assegura, es va repetir amb tots els vaguistes. «Intenten cremar la gent perquè se’n vagin i així no haver d’acomiadar-los», explica. Ell va optar per denunciar i després de negociar van arribar a un acord amb Amazon per evitar anar a judici. Èxit de la pandèmia Els empleats consultats per aquest diari coincideixen que Amazon sí que ha invertit durant la pandèmia per millorar les condicions sanitàries, tenir mascaretes i que hi hagi distància entre els empleats. Aquests canvis han arribat en un moment ideal per al gegant tecnològic, que ha vist com la crisi sanitària i econòmica ha destrossat el petit comerç i ha rellançat el seu ja totpoderós imperi de comerç digital. Aquest 2020, Amazon ha revaloritzat un 80% les seves accions i ha contractat 175.000 persones per fer front a la creixent demanda. En el segon trimestre els seus ingressos es van disparar un 40% fins a arribar a 88.900 milions de dòlars i va multiplicar per dos el benefici net, fins als 5.200 milions. El seu valor en borsa actual és d’1,54 bilions de dòlars (1,30 bilions d’euros), equivalent al PIB d’Espanya. A finals d’agost, el seu propietari, Jeff Bezos, es va convertir en l’home més ric de la història moderna a l’amassar una fortuna de fins a 200.000 milions de dòlars. Per arribar al seu nivell, els empleats d’Amazon amb el salari mínim haurien de treballar més de 13 milions d’anys.

Ansietat, lesions i vigilància contra els sindicats: l'altra cara d'Amazon

Empleats de centres logístics a Catalunya i Espanya denuncien condicions laborals «deshumanitzants» que generen problemes físics i psicològics

El gegant tecnològic ja ha sigut acusat als EUA per espiar i combatre l'organització dels treballadors i purgat els crítics

El més llegit