L'ocupació 'es reparteix' en el primer Nadal Covid

Botigues amb restriccions d’aforament, centres comercials semideserts, restaurants sense sopars d’empresa i discoteques sense festes de Cap d’Any. El coronavirus planteja una campanya de Nadal totalment atípica, i això tindrà un efecte directe en el nombre (i el tipus) de contractacions que es faran en aquesta recta final de l’any. Aquesta campanya acumula números per ser la més discreta en els últims cinc anys i amb un component fortament digital. La primera estació de la marató nadalenca de dates abonades per al consum massiu és aquest Black Friday, en la seva versió més ‘online’. Les previsions de les empreses de treball temporal són que la logística necessitarà més mans, mentre que la resta de sectors amb prou feines generarà noves contractacions. Si posem el focus únicament en la setmana del Black Friday, la consultora Adecco preveu un total de 184.000 nous contractes, una xifra semblant a la de l’any passat. Aquests dies el que deixaran de contractar les botigues físiques ho compensaran les cadenes logístiques. No obstant, si s’amplia el focus a tota la campanya de Nadal, on la restauració guanya pes (sopars d’empresa, celebracions familiars i altres afartaments típics abans del virus), la contractació baixarà. En termes absoluts hi haurà un terç menys de contractacions que la campanya de l’any passat, segons xifres recopilades per la consultora Randstad. Si l’any passat es van firmar des de novembre fins al gener 441.554 contractes, aquest any se’n preveuen uns 289.280. La campanya més discreta des del 2015, en plena sortida de la crisi financera. Menys dependents, més repartidors El gabinet d’aquesta empresa de treball temporal anticipa una caiguda generalitzada de la nova contractació de prop del 40% a Catalunya, amb importants matisos per sectors. En un costat hi ha la creu: el comerç i l’hostaleria amb prou feines fitxaran temporals per cobrir l’augment de la demanda i buscaran aquestes mans reactivant treballadors de l’erto, ja que les actuals clàusules per accedir als ajuts per als ertos de la Covid impedeixen fer noves contractacions, externalitzar serveis o pagar hores extres a totes aquelles firmes que tinguin empleats en suspensió. I en l’altre la cara, ja que el sector de la logística, especialment el de la paqueteria, sí que creixerà en ocupació. «Hem ampliat tant l’espectre de consumidors de compra ‘online’ com l’espectre de productes que comprem ‘online’», apunta el director de Randstad Research, Valentín Bote. Això es tradueix directament en noves contractacions per cobrir el buit (obligat en molts casos) del consum en botiga física, una cosa que ja es va evidenciant des de l’inici de la pandèmia. Les dades de l’última enquesta de població activa (EPA) de l’INE així ho constaten, ja que en l’últim trimestre els ocupats en activitats postals han augmentat el 24,1%. Consum minvat, contractació paralitzada Les dades de Randstad apunten en la mateixa direcció que els d’altres cases d’estudis, com la de la patronal de les empreses d’ocupació temporal Asempleo. Segons explica el director del seu gabinet tècnic, Alejandro Costanzo, les ETT tancaran l’any per sota de la cota d’un milió de contractes firmats, cosa que representa una caiguda d’entre el 10% i el 12% respecte a l’any anterior. Perfils com ara dependents comercials, promotors, reposadors o personal per a l’atenció al client amb prou feines firmaran contractes aquest any, segons explica. La falta de contractacions té un efecte sobre part del consum, i la falta de consum té un efecte sobre les contractacions. Un peix que es mossega la cua i que pronostica un Nadal auster per a alguns. «Sectors com el comerç o la restauració fa molts mesos que estan amb la llengua fora i la gent en erto ha perdut molt poder adquisitiu. Amb la prestació [d’atur] dona per a poc més que per pagar factures», apunta el responsable de serveis de CCOO de Catalunya, Ramón González. A Espanya hi ha actualment 707.000 persones en erto i en el moment de màxim confinament es va arribar a la xifra de 3,4 milions d’afectats. És a dir, un de cada cinc assalariats a Espanya ha vist minvar, durant més o menys temps, el seu poder adquisitiu des que va començar la pandèmia. Això té un efecte directe, si bé de moment transitori, sobre la renda d’aquests treballadors. Fins al punt que un recent informe d’Adecco el poder adquisitiu mitjà a Espanya va retrocedir, en termes relatius, a nivells del 1989.

L'ocupació 'es reparteix' en el primer Nadal Covid

El sector de la logística serà l'únic que generi noves contractacions, mentre el comerç i l'hostaleria es veuen condicionats per les restriccions a la mobilitat

El més llegit