Un total de 354,4 milions d’euros en sis anys. És la quantitat que les antigues caixes d’estalvis catalanes han destinat a obra social des que es van transformar en fundacions especials, l’any 2013. En concret, l’any 2019 el seu pressupost total executat va ser de 69,7 milions d’euros, un 13,3% més que l’exercici anterior, sense comptar l’aportació que hi fa la Fundació Bancària La Caixa, que no s’inclou en la llei del 2012 que regula les fundacions especials, i que supera habitualment el volum de la resta de fundacions. Les dades es recullen a l’últim informe d’activitat que anualment elabora la direcció general de Política Financera, Assegurances i Tresor, a partir de l’execució pressupostària que faciliten les mateixes entitats. «Aquestes dades posen de manifest que l’obra social de les antigues caixes d’estalvis segueix molt viva a Catalunya», assegura Natalia Mas, Secretària d’Economia de la Generalitat.
El document, que permet fer una fotografia de l’activitat econòmica d’aquestes entitats, analitza les dades i classifica la informació per objectius harmonitzats, definint amb les entitats una sèrie d’indicadors que serveixen per mesurar el grau de compliment. Així, d’acord amb l’informe publicat a la web de la vicepresidència i d’Economia i Hisenda, l’any 2019 la Fundació Catalunya-La Pedrera va destinar a obra social un 58% del total afegit; la Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa, el 33,6%; la Fundació Pinnae, el 3,1%; la Fundació Iluro, el 2,1%; la Fundació Especial Antiga Caixa Sabadell 1859, l’1,8%; la Fundació Especial Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, el 0,9%; i la Fundació Especial Antiga Caixa Manlleu, el 0,4%.
Assistència social
D’acord amb aquesta classificació, els 69,7 milions d’euros que les fundacions van destinar a obra social l’any passat, el 46,8% (32,6 milions) es va fer en projectes d’assistència social i cooperació per al desenvolupament; el 42,2% (29,4 milions), en l’àmbit de l’educació i la cultura; el 5,9% (4,1 milions), a la difusió i protecció del patrimoni natural i del medi ambient; i el 5,0% (3,5 milions), al foment de la recerca i el pensament crític.
D’acord amb l’informe, les set fundacions van realitzar un total de 100 projectes, que es van traduir en 422 accions distribuïdes per tota la geografia catalana, que han arribat a 2.987.282 persones.
La majoria d’aquests destinataris, concretament, el 69,5% (2.076.754), es concentren en l’àmbit del foment de la cultura i l’educació. Per a projectes, el més gran nombre d’activitats també es va fer dins del camp del foment de l’educació i la cultura (42 projectes), seguit de l’assistència social i la cooperació per al desenvolupament (35 projectes), entre els quals destaquen les accions realitzades en la inserció de discapacitats (13), serveis dirigits a les persones grans (12) o l’oci en família i espectacles (9). Aquests projectes coincideixen parcialment amb els d’import destinat més elevat: 13,7 milions a la inserció de discapacitats i 13,5 milions a serveis per a les persones grans, però en primer lloc hi trobem les activitats fetes en auditoris i centres culturals, amb 16,6 milions i vuit projectes.
L’informe també permet geolocalitzar les 422 accions al territori per mitjà d’un mapa interactiu on es poden consultar els diferents projectes portats a terme per cada entitat.