El Congrés inicia el debat del Pressupost més alt de la història

El Congrés dels Diputats inicia aquest dimecres el debat de totalitat del projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021. Entre dimecres i dijous es debatran i es votaran les set esmenes de devolució registrades –PP, Vox, JxCat, Coalició Canària, Fòrum Astúries, BNG i la CUP–, que, previsiblement, seran rebutjades amb una majoria, que, en principi, sumarà els vots d’ERC i de Cs. Si és així, el tràmit parlamentari continuarà en el Congrés i el Senat, amb la previsió que els nous comptes puguin estar aprovats al gener. Els comptes més expansius de la història El projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2021 s’ha construït sobre la base d’un sostre de despesa que és un 53,7% superior a l’aprovat per al 2020, i això es deu, sobretot, a la incorporació de 27.436 milions d’euros dels nous fons europeus de reconstrucció. La despesa consolidada d’Estat, Seguretat Social i organismes autònoms supera els 456.000 milions, el 20% més que en el pressupost base del 2020. La despesa social representa el 52,6% del total. Els nous fons europeus reorienten gran part de la despesa cap a prioritats vinculades amb la doble transició verda i digital. Pensions i sous públics pugen el 0,9% La partida més gran del Pressupost consolidat se l’emporten les pensions, amb una partida de 163.297 milions (el 35,8% del total), que incorporen una pujada del 0,9% de les prestacions. També s’hi inclou una pujada del 0,9%, d’acord amb la inflació prevista pel Govern per al 2021, dels sous públics. La injecció dels fons europeus permet increments superiors al 100% en partides com infraestructures; comerç, turisme i pimes; indústria i energia; sanitat, o accés a la vivenda, que es multiplica per 4,6 vegades respecte al 2020. La despesa en interessos del deute amb prou feines puja el 0,4% però arriba als 31.675 milions d’euros. Per atendre el nou ingrés mínim vital s’hi incorpora una partida de 3.000 milions d’euros. L’aportació de l’Estar al sistema de dependència puja el 46% i la partida de beques, el 70,2%. Previsions qüestionades pel Banc d’Espanya i l’Airef El Govern confia en un rebot de l’economia el 2021. Partint de la plena absorció dels fons europeus, el Govern preveu que l’economia espanyola podrà arribar a créixer el 9,8% el 2021 (després d’una caiguda de l’11,2% el 2020) i que l’ocupació pujarà el 7,2% (després del -8,4% d’aquest any) per situar la taxa d’atur en el 16,3%. A més, es confia en un augment dels ingressos, impulsat per la recuperació i la pujada d’impostos, que, segons les previsions del Govern, hauria de permetre reduir el dèficit públic des de l’11,3% del PIB previst per al 2020 al 7,7% l’any vinent. Segons les previsions oficials, el nivell de deute públic arribarà al 118,8% del PIB el 2020, abans de cedir fins al 117,4% el 2021. El Banc d’Espanya i l’Autoritat Fiscal (Airef) veuen massa optimistes les previsions del Govern quant a creixement, ingressos, dèficit i deute. Sobretot, després d’observar les noves restriccions imposades per controlar la segona onada de la pandèmia. Pujada de l’IRPF, de patrimoni i de societats El projecte de llei inclou una bateria de pujades d’impostos amb què l’Estat pretén afegir més de 8.000 milions d’euros a la recaptació del 2021 i el 2022. El projecte puja tres punts l’IRPF per a rendes del capital de més de 200 mil euros i dos punts l’impost per a rendes del treball de més de 300.000 euros. A més, el projecte de llei puja un punt l’impost sobre el patrimoni a partir de 10 milions d’euros i es restableix l’impost amb caràcter permanent. L’impost de societats puja per a grans grups empresarials i baixa del 100% al 95% les exempcions per dividends i plusvàlues generades per la seva participació en societats filials (les multinacionals amb facturació inferior a 40 milions queden fora d’aquesta mesura). A més, s’estableix una tributació mínima del 15% per a les societats de lloguer socimis. També es redueixen les desgravacions als plans individuals de pensions, de manera que el límit d’aportació màxima passarà dels 8.000 euros actuals, a 2.000 euros. En el cas dels plans d’ocupació, el límit conjunt d’aportació (partícip i empresa) puja de 8.000 a 10.000 euros. El gravamen sobre primes d’assegurança s’incrementa del 6% al 8% . Més IVA i nous tributs El projecte incorpora els nous tributs sobre serveis digitals i transaccions financeres ja aprovats pel Parlament. També, un nou impost sobre envasos de plàstic d’un sol ús, així com l’increment de l’IVA de les begudes ensucrades i edulcorades del 10% al 21% (no per a la restauració). Pujada del dièsel, pendent del PNB Dins del capítol de fiscalitat verda, l’impost especial sobre el dièsel pujarà 3,8 cèntims per litre, que passarà de 30,7 a 34,5 cèntims per litre, encara per sota dels 40,07 que afecten la gasolina. El gasoil professional i bonificat queda fora d’aquest increment impositiu, amb què el Govern pretén recaptar 500 milions addicionals. També es preveu una tributació més gran sobre residus per 861 milions. El PNB es mostra contrari a l’augment de la tributació del dièsel i el Govern s’ha mostrat disposat a negociar amb el grup basc. ¿Per què no li agraden al PP? Les esmenes contra la totalitat del projecte de llei, que demanen la seva devolució al Govern, han sigut presentades pel PP, Vox, JxCat, Coalició Canària, Fòrum Astúries, BNG i la CUP. Totes es votaran de forma conjunta, en una sola votació dijous. La principal crítica del PP al projecte de Pressupostos té a veure amb la pujada d’impostos. «Els Pressupostos de Sánchez i Iglesias són el cop de gràcia per a l’economia. Són els únics de la UE que pugen milers de milions d’impostos a les classes mitjanes (dièsel, plàstics, refrescos...)», ha criticat el president del PP, Pablo Casado.

El Congrés inicia el debat del Pressupost més alt de la història

El Parlament debat les set esmenes de totalitat presentades per l'oposició

La pujada d'impostos centra les principals crítiques del Partit Popular

El més llegit