La borsa perd 150.000 milions del seu valor des del blindatge contra opes

La normativa aprovada al març pel Govern central per evitar intents hostils de control d’empreses cotitzades durant la pandèmia no ha evitat que un grup significatiu de les empreses de l’Ibex 35 hagi aconseguit valoracions tan baixes que poden convidar grans multinacionals a aprofitar el moment per intentar el control de companyies considerades estratègiques, però, sens dubte, ha bloquejat el camí d’aquests possibles intents. Des del març, i amb la llei vigent per a empreses que no són de l’àmbit de la Unió Europea (UE), el cert és que l’única oferta pública d’adquisició (opa) que ha tingut lloc és la presentada per Lorca Comunicación, (KKR, Providence i Cinven) sobre MásMóvil el juliol, l’objectiu del qual, precisament, ha sigut que la companyia deixi de cotitzar al mercat. Lorca és una societat espanyola, però els seus socis –amb presència a Espanya a través d’empreses locals– són d’origen britanicoirlandès i nord-americà, cosa que permet fer-se una idea que la normativa aprovada al març té alguna bretxa per la qual podrien colar-se al mercat espanyol inversors procedents de latituds no incloses en la norma de blindatge. Efecte de les limitacions «És difícil saber si les limitacions imposades han influït en el fet que s’hagin produït moltes menys operacions amb les circumstàncies de mercat tan especials per les que travessem», considera Nuria Álvarez, analista del sector financer de Renta4. Es dona la circumstància que els bancs han perdut fins al 70% del seu valor des del desembre del 2019 fins al setembre d’aquest any. Si es comptabilitzen les pèrdues lligades a la segona onada de la pandèmia, la patacada encara és més profunda. Però difícilment ningú al sector pensa que es produirà la presa de control hostil d’un banc espanyol al mercat per part d’un altre d’internacional. No tant per la normativa antiopes com per la dificultat que implicaria una operació de caràcter internacional. I pel que fa a Europa, més enllà d’una entitat francesa, alemanya o italiana, cap banc continental sembla amb prou capacitat per intervenir en el mercat en aquest moment. És més, els que tenien capacitat fa temps que van decidir abandonar el mercat espanyol, on no van poder aconseguir una part significativa del mercat. «¿És atractiu en aquest moment el sector financer espanyol?», es pregunta Álvarez. «BNP podria pensar que li interessa ‘opar’ el Sabadell», afegeix. Però una fusió transfronterera resultaria molt complicada de portar a terme per les implicacions que té de tot tipus: «On situar la seu, com fer compatibles cultures d’empresa molt diferents o fins i tot tecnologia», conclou. La caiguda del mercat Però el sector financer no és l’únic que ha perdut valor. En conjunt, el mercat –comprès pels valors de més capitalització– ha perdut més d’un 25% del seu valor fins al setembre. I a part dels bancs, hi ha altres títols que superen en la caiguda a l’índex. Entre aquests, figuren empreses crucials per a l’economia espanyola, com Telefónica i Repsol. La primera ha perdut un 51% del seu valor. La que va ser la primera empresa espanyola per capitalització val ara només 15.800 milions d’euros. Repsol ha perdut el 56% del seu valor per baixar fins als 9.000 milions d’euros. I no són les úniques. Al sector aeri, Aena, el gestor aeroportuari espanyol, val ara un 30% menys que el desembre del 2019. IAG, el grup aeri on s’inclou Iberia, té una capitalització gairebé set vegades menor que fa nou mesos. Sens dubte, la pandèmia ha deixat sense defensa aquestes companyies davant intents hostils de control, només la normativa antiopes del març ofereix un parapet en el qual protegir-se. L’evolució decreixent del valor es manifesta també en empreses com Indra o Meliá, la capitalització del qual sembla més pròxima a la capacitat de compra de grans operadors internacionals. Fins i tot, Inditex, l’empresa espanyola de més capitalització de l’Ibex 35, ha perdut fins a un 24% del valor, tot i que en aquest cas, els 74.000 milions que registrava a finals de setembre en fan un os dur de rosegar. «La decisió que va prendre el Govern al març és una manera de cobrir-se l’esquena quan es té un mercat molt castigat i evitar, així, que per una situació puntual vingui algú a emportar-se una companyia estratègica», destaca Álvarez. L’interès dels inversors estrangers per la borsa espanyola augmenta La participació dels inversors estrangers a la borsa espanyola va arribar al seu quart màxim anual consecutiu al tancament del 2019. L’interès pel mercat espanyol ha augmentat en els últims anys mentre que la inversió directa de les famílies ha descendit fins a un 16% però, tot i així, el 12% de les llars espanyoles és propietari directe d’accions cotitzades, una realitat que, juntament amb el procés de reducció dels deutes de les llars, ha ajudat a millorar considerablement la posició financera neta de les famílies del país, segons un estudi de BME.

La borsa perd 150.000 milions del seu valor des del blindatge contra opes

L'oferta d'adquisició de MásMóvil és l'única operació que s'ha registrat des del març

Companyies estratègiques de l'Ibex 35 han perdut fins a més del 50% de la seva capitalització des del desembre

El més llegit