L'Estat només ha ingressat 346 milions pels 24.069 injectats a BFA-Bankia

La factura final per als comptes públics del rescat de Bankia és encara incerta vuit anys després de la seva nacionalització, si bé fa anys que les autoritats econòmiques espanyoles admeten de forma més o menys velada que se saldarà amb pèrdues milionàries. El que sí que és segur és que l’Estat només ha ingressat 346 milions d’euros pels 24.069 milions que va injectar en el grup, cosa que equival a un 1,4% dels ajuts aportats. Bankia ha tornat 3.303 milions més, però aquests fons mai han arribat a les arques públiques perquè han servit per cobrir les voluminoses pèrdues acumulades per la seva matriu des del 2015 a causa de la caiguda en borsa de la seva participada. El grup encara sota control públic, fins a la seva pròxima integració a CaixaBank, té una estructura doble. Per sobre hi ha BFA, entitat tinguda al 100% per l’Estat i que té una participació del 61,77% de Bankia. La primera va rebre 11.804 milions del rescat i el banc cotitzat que es fusionarà amb l’entitat d’origen català els 12.265 milions restants (incloent-hi els rebuts per la també nacionalitzada BMN, a la qual va absorbir el 2017) BFA ha obtingut aquests 3.303 milions de Bankia per diferents vies. D’una banda, ha cobrat 1.180 milions de la seva participada en dividends entre el 2014 i el 2019. Addicionalment, va vendre un 7,5% de les accions de la seva filial el 2014 per 1.304 milions d’euros amb 487 milions de plusvàlues (benefici aconseguit per obtenir un preu de venda superior al valor que tenia comptabilitzats els títols) i un altre 7% el 2017 per 818 milions amb 34 milions de plusvàlues. Dividend suspès El pla de reestructuració del grup, aprovat per la Comissió Europea com a condició per injectar-li els ajuts europeus, establia que BFA comencés a pagar dividends a partir del 2014 a l’estatal Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) com a via perquè comencés a tornar els ajuts. El document, no obstant, l’eximia de fer-ho si «segons el parer de l’organisme supervisor o de la mateixa entitat, aquest pagament podia posar en risc la posició de solvència del Grup BFA en els pròxims anys». L’entitat ha anat sol·licitant i obtenint aquesta dispensa de les autoritats des d’aleshores per considerar «més prudent continuar acumulant capital». De fet, tampoc té previst tornar ajuts aquest any. La raó és el deteriorament de la situació patrimonial de BFA. Després d’obtenir beneficis el 2013 i el 2014, la matriu acumula unes pèrdues de 7.824 milions d’euros des del 2014. Només en el primer semestre d’aquest any, ha registrat uns números vermells de 1.698 milions. En conseqüència, el seu patrimoni net ha baixat des dels 9.901 milions del 2014 a 3.163 milions al tancament del juny passat, un 68% i 6.738 milions menys. Els 3.303 milions obtinguts de Bankia, així, han servit perquè les pèrdues en el compte de resultats no erosionessin encara més la seva solvència, cosa que ha impedit que el grup comencés a tornar el seu rescat a les arques públiques. Caiguda en borsa Els voluminosos números vermells registrats per BFA en els últims anys es deuen principalment a la caiguda en borsa de Bankia, ja que és el principal actiu que té en el seu balanç i ha patit, com la resta de bancs però en gran manera, l’impacte dels baixos tipus d’interès amb els quals fa anys que el Banc Central Europeu (BCE) mira de reactivar l’economia de l’eurozona. La normativa comptable obliga la matriu a recollir en el seu compte de resultats com a pèrdues o guanys les fluctuacions en el valor de la seva participada. Al tancament del juny passat, BFA comptava bàsicament amb aquesta participació (valorada llavors en uns 1.880 milions), els bons que va rebre del banc dolent Sareb a canvi dels seus actius immobiliaris tòxics el 2012 (uns 1.770 milions) i actius fiscals diferits (drets al menor pagament futur d’impostos, valorats en més de 600 milions). L’altre element que explica les pèrdues i l’erosió patrimonial de BFA és que ha hagut de tornar 3.800 milions als propietaris de preferents que van perdre els seus diners amb la nacionalització del 2012 i als accionistes minoritaris de la sortida a borsa del 2011. Aquestes dues partides no es van contemplar quan es va calcular el nivell d’ajuts públics que havia de rebre el grup. Esperances en nova CaixaBank Així les coses, l’Estat només ha ingressat de moment 346 milions per aquell rescat. Es corresponen amb els interessos que va cobrar pels 5.380 milions d’euros en preferents que va injectar en el grup el 2010 (són títols híbrids que comptabilitzen com a capital però paguen rendiments com si fossin deute). La nacionalització del conglomerat el 2012, després de la substitució de Rodrigo Rato per José Ignacio Goirigolzarri, va obligar a amortitzar aquests títols i injectar capital en forma d’accions, amb la qual cosa no hi va haver pagament d’interessos addicionals. Descomptant la devaluació borsària de Bankia, BFA hauria guanyat uns 220 milions en el primer semestre. Des del tancament del mes de juny, les accions del banc han rebotat entorn d’un 30%, cosa que es plasmarà en forma de beneficis en els comptes de la seva matriu. Això ve a demostrar que la devolució final d’ajuts que aconsegueixi l’Estat depèn ara fonamentalment de l’evolució borsària i de resultats que aconsegueixi la nova CaixaBank una vegada absorbida la seva competidora, una entitat en la qual el sector públic conservarà d’entrada amb una participació d’entorn el 16%.

L'Estat només ha ingressat 346 milions pels 24.069 injectats a BFA-Bankia

Les pèrdues de la matriu s'han menjat els 3.300 milions obtinguts per les vendes i dividends del banc

La recuperació final d'ajuts dependrà de la revalorització que registri la nova CaixaBank

El més llegit