La Fiscalia Anticorrupció ha decidit no recórrer la sentència, dictada la passada setmana, en la qual l’Audiència Nacional va absoldre els 34 acusats per la sortida a borsa de Bankia, entre ells l’expresident de l’entitat, Rodrigo Rato, després de no veure-hi delicte en l’operació.
Segons ha avançat aquest dimarts el diari ‘ABC’ i han confirmat a Efe fonts jurídiques, Anticorrupció ha optat per acatar el veredicte de la secció quarta de la sala Penal, que en la seva resolució retreia a aquesta fiscalia especialitzada la falta de «precisió» en la seva acusació.
Per al tribunal que presideix la jutge Ángela Murillo, la sortida a Borsa va ser una operació seguida de prop per organismes tals com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
A més, el fullet que es va entregar als inversors «contenia una àmplia i precisa» informació, i afegia que en el moment del debut borsari, el juliol de 2011, «no està acreditat, ni de molt, que Bankia fos inviable, ja que si així hagués sigut el Banc d’Espanya s’hagués oposat a la mateixa, entre altres raons».
En aquest sentit, apuntava, l’organisme a través del seu Servei d’Inspecció, «va supervisar i va aprovar tots els passos seguits», realitzant una anàlisi detallada de l’operació, la qual cosa» no ha sigut desmentida en cap moment per les acusacions», que van pretendre «ignorar-la en un empriu intent de desentendre’s de tan contundents dades».
Dins dels retrets van destacar els dirigits a Anticorrupció, que en la recta final del judici va ampliar l’acusació a l’afegir un presumpte delicte de falsedat comptable al d’estafa als inversors.
Això va suposar endurir les penes sol·licitades, entre d’altres, per a Rato, per al qual va passar a reclamar vuit anys i mig de presó com a principal autor dels dos delictes, i el seu exvicepresident, José Luis Olivas, per a qui va demanar cinc anys de presó, i incloure en la llista als llavors membres de les comissions d’auditoria del grup BFA-Bankia, contra qui no s’adreçava inicialment.
Segons l’opinió dels magistrats, aquest canvi de criteri de la fiscal Carmen Launa –que es va incorporar al procés en ple judici, després de l’ascens a la direcció d’aquesta fiscalia especialitzada d’Alejandro Luzón– va ser «radical» i no es va fonamentar «en activitat probatòria alguna de practicada en el plenari, complementària o diferent de la portada a efecte en el transcurs dels cinc anys que va durar la instrucció de la causa».
La decisió del Ministeri Públic es va basar ja que en «extrems» que «criden poderosament l’atenció», sosté la sala, que critica que Anticorrupció posés el focus en la «inadequada gestió precedent» de dues de les caixes integrades, Caixa Madrid i Bancaja, quan es tractaven de fets al marge de la investigació.
No obstant, van acabar els jutges, per «sostenir amb possibilitats d’èxit semblant acusació», hauria d’haver acusat els responsables de les set caixes en fase d’instrucció i, conseqüentment, hauria proposat una perícia de les entitats.
Pendents del recurs d’altres acusacions
Al marge d’Anticorrupció, la sentència encara pot ser recorreguda per alguna de les acusacions, particulars i populars, personades en el judici.
Tal és el cas de l’Associació Espanyola d’Accionistes Minoritaris d’Empreses Cotitzades (Aemec), que ja va anunciar que interposarà recurs de cassació davant el Tribunal Suprem a l’estar «en desacord» amb la valoració de la prova, i amb el que implica assumir que els comptes que es van utilitzar per sortir a Borsa estiguessin «beneïts» pels reguladors.
Encara cal veure què decideix la resta, entre les quals l’acusació particular que exerceix l’associació de consumidors Adicae, que després de conèixer la sentència no va descartar recórrer l’absolució tot i que es mantindrien atents «a veure què fa la fiscalia».