¿Què és la motxilla austríaca? ¿A qui beneficia i a qui perjudica?

La motxilla austríaca és un instrument de protecció social dels treballadors dissenyat per compatibilitzar uns ingressos en cas d’acomiadament o renúncia i la flexibilitat per canviar una empresa per una altra. Aquesta eina és una vella coneguda al mercat laboral espanyol. No perquè s’hagi arribat a implementar mai, sinó perquè cada cert temps torna a sortir a debat i ha sigut una fórmula que han defensat, amb els seus matisos, del PSOE al PP, passant per Ciutadans. Aquestes són les claus del mecanisme. ¿En què consisteix la motxilla austríaca? La motxilla austríaca és un mecanisme que impera a Àustria des del 2003 (allà es coneix com a ‘Betriebliches Mitarbeiter-und Selbständigenvorsorgegeset’ o BMSVG) i consisteix en un fons individual associat a cada treballador que l’acompanya durant tota la vida laboral. A l’esmentada motxilla, l’empresa destina anualment l’equivalent a l’1,53% del salari brut anual del treballador. El que a Àustria equivaldria a uns 9 dies de sou a l’any. La funció de la motxilla austríaca és exercir de ‘matalàs’ de seguretat per als treballadors en cas de ser acomiadats o renunciar voluntàriament a la seva ocupació. Actualment a Espanya un treballador que dimiteix de la seva feina per buscar-ne una de nou, per formar-se o per descansar durant un temps no té dret a cap tipus de prestació, malgrat haver cotitzat en les seves nòmines anteriors per a això. Perquè el sistema espanyol es basa en un fons col·lectiu, pensat sota el principi de solidaritat. ¿Què passa amb la motxilla després de la jubilació? La motxilla acompanya el treballador durant tota la seva carrera professional ies va omplint o buidant en funció de les feines i períodes d’atur. Una vegada aquest treballador finalitza la seva carrera professional i decideix retirar-se, la motxilla austríaca passa a complementar la seva pensió de jubilació. El que s’acaba de jubilar pot decidir cobrar tota la quantia de cop o anar percebent un ‘extra’ cada mes a la seva pensió fins a esgotar aquest fons. ¿Qui guanya amb aquest model? La motxilla austríaca és un mecanisme especialment beneficiós per a aquells perfils professionals amb una ocupabilitat més gran. És a dir, aquells que tenen més fàcil canviar d’una empresa a l’altra en funció de les seves necessitats, ambicions i projectes. Ja que aquesta fórmula permet al treballador anar acumulant fons per després retirar-se durant un temps o reduir la seva jornada durant períodes per descansar o realitzar cursos de formació. La seva alta ocupabilitat (per exemple, la que ostenta avui dia un enginyer informàtic) li permet canviar una empresa per una altra sense patir el ‘risc’ de no trobar cap altra feina i renunciar al salari i estabilitat que percep en l’empresa actual. Y, ¿qui perd? Pel contrari, els treballadors menys beneficiats per aquest model són els professionals més pròxims a l’edat de jubilació i els més joves. Els primers, perquè les característiques del mercat laboral espanyol fan difícil per a un empleat ‘sènior’ tornar a trobar feina quan perd la que té en l’etapa final de la seva carrera professional. Les altes xifres d’atur de llarga durada entre persones de més de 50 anys així ho corroboren. Cosa que els desincentivaria a renunciar a la seva feina actual per buscar-ne una de nova. La transició de l’actual model de protecció vigent a Espanya a l’austríac també seria més perjudicial per a aquest col·lectiu. Ja que els treballadors veterans són els que acumulen més indemnitzacions, a diferència dels joves i/o temporals, que en solen tenir poques. I això fa que siguin més ‘costosos’ d’acomiadar que la resta de col·lectius, cosa que al seu torn incentiva les empreses a reestructurar primer les seves plantilles pels treballadors menys blindats. En el sistema austríac, l’empresa no paga acomiadament, el que iguala als dos col·lectius. ¿Beneficia els més joves? Hi ha cert dissens sobre si la motxilla austríaca protegiria més als joves i als temporals. Els partidaris afirmen que sí, per aquest element d’equiparació. Els detractors repliquen que les actuals sumes de les indemnitzacions són prou baixes com per no ser un impediment per a les empreses de cara a l’acomiadament. En aquest sentit, una sentència recent d’un jutjat de Barcelona es recolzava en les recomanacions de l’OIT i considerava que les actuals quanties donen «carta de naturalesa, com a causa de l’extinció de la relació laboral, a la simple voluntat de l’ocupadora.» ¿Suposa un cost extra per a les empreses? En el model austríac, és l’empresa la que íntegrament abona els diners per a aquest fons individual. El dubte és com es traslladaria aquí l’esmentat model. En les actuals condicions, les prestacions i subsidis d’atur es costegen entre empresa i Estat, no de forma simètrica. Mensualment les empreses abonen part del salari en contingències per atur. Quedaria per veure si en el cas d’‘espanyolitzar’ la motxilla austríaca, l’empresa hauria d’aportar tots els fons o si es repartirien amb l’Estat. Segons estimacions de la patronal catalana Foment del Treball, perquè aquest nou model funcionés s’hauria de destinar entre el 3% i el 4% del salari brut del treballador per a aquesta motxilla. Una proporció bastant més elevada que l’1,53% austríac. Això està influït per uns menors salaris a Espanya i unes taxes d’atur i temporalitat més grans.

¿Què és la motxilla austríaca? ¿A qui beneficia i a qui perjudica?

Cada treballador podria recórrer a aquest fons d'estalvi individual en cas de ser acomiadat o canviar voluntàriament d'ocupació i complementa la seva pensió al jubilar-se

El més llegit