La duplicitat territorial de les oficines de CaixaBank i Bankia

CaixaBank i Bankia reflecteixen a la seva xarxa d’oficines el rastre de la concentració del sector bancari espanyol en la crisi financera. Els dos bancs han arribat a la seva mida actual gràcies a la integració de 18 de les antigues caixes d’estalvis. Una circumstància que es veu perfectament reflectida en la distribució de la seva xarxa d’oficines a Espanya. Bankia, malgrat diferents ajustos realitzats des de la integració suma les xarxes de Cajamadrid, Bancaja, Laietana, les caixes d’Àvila, Segòvia, La Rioja, part de Penedès, a més de Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra. CaixaBank suma a la xarxa de La Caixa, l’estructura de Caixa Girona, Burgos, Canària, Banca Cívica, Cajasol i Caixa Guadalajara. Entre les dues entitats sumen una xarxa de 6.477 sucursals a tot Espanya, segons les dades oficials ofertes per Bankia fins al juny, i fins al desembre del 2019 per CaixaBank. Des d’aleshores els dos bancs han tancat més de 100 sucursals cada un dins els processos d’ajust que porten a terme de forma permanent, cosa que suposa que les xifres oficials són lleugerament inferiors. Prop del 42% de la xarxa bancària de la fusió es concentren a Catalunya, Madrid i València. No obstant, això no vol dir que les duplicitats més grans coincideixin amb les províncies que constitueixen aquestes tres comunitats. A moltes zones, el gruix del negoci dels bancs en procés de fusió encara coincideix amb l’origen territorial de les caixes que es van integrar a les fusions de la crisi financera. El cas de Granada il·lustra aquesta relació. Entre Caixabank i Bankia sumen 247 oficines, una xifra relativament elevada per a la població d’aquesta província. Però és que Bankia suma 176 oficines, majoritàriament procedents de Caja Granada, una de les entitats que es van integrar a BMN i que posteriorment van ser absorbides per Bankia. De fet, compta amb prop de 898 treballadors a la província, més de la meitat de la plantilla andalusa. A més, la ciutat de Granada és la seu del banc a Andalusia. S’hi sumen les 71 oficines que CaixaBank té fruit de la seva pròpia expansió, l’adquisició del Banco Granada y Jerez i Cajasol. «Tenim prop de 300 treballadors a Granada», assenyalen fonts sindicals. Xarxa i complementarietat Catalunya és la comunitat que tindrà més oficines i plantilla en el grup resultant. Però la complementària també sembla més gran. A les 683 sucursals de CaixaBank a Barcelona s’hi sumen 113 sucursals de Bankia, herència, sobretot, de aja Madrid, i Caixa Laietana. A Girona, l’entitat que dirigeix Gonzalo Gortázar, suma 135 oficines –en gran part heretades en l’absorció de Caixa Girona– davant les 15 de Bankia. El solapament, sens dubte, és molt menor que a Madrid, on el banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri compta amb 629 sucursals i CaixaBank en té 415. Tot i que l’aspiració de l’entitat d’origen català sempre ha sigut créixer a Madrid tot sembla indicar que el solapament s’haurà de reduir. Una cosa semblant succeeix al País Valencià: 400 oficines de Bankia per 341 de CaixaBank. A Navarra arrasa la proporció de CaixaBank (152 oficines davant tres), producte de l’absorció de Banca Cívica. La complementarietat no pot ser més gran. Per la seva banda, Caja Segovia i Caja Ávila donen una extensa presència –fins i tot la seu territorial de Castella i Lleó– a Bankia, amb 47 i 42 oficines, mentre que a Burgos, CaixaBank domina amb 103 sucursals procedents de la integració de Caja de Burgos a Banca Cívica. Estructura laboral Les dues entitats sumen una plantilla de 44.000 treballadors incloent-hi els serveis centrals –les xifres de CaixaBank en el gràfic només inclouen el personal d’oficines–, tot i que les dades oficials donades a conèixer pel nou grup la setmana passada s’eleven fins a 51.500 treballadors aproximadament. En aquesta xifra s’inclou la plantilla del BPI portuguès i societats participades com Vidacaixa. La fusió dels dos bancs procedents de les caixes d’estalvis té per objectiu millorar substancialment els marges de l’entitat resultant, cosa que suposarà uns costos de 3.400 milions, però sinergies de 5.000 milions. Aquesta millora està estretament relacionada amb l’ajust d’estructura que es porti a terme, en el qual els directius del banc resultant no han volgut entrar encara. Tampoc els sindicats donen les seves estimacions més enllà de constatar que s’han publicat xifres tan dispars que van des dels 4.000 als 12.000 treballadors sobrants. «L’important» –afirmen– » és que qualsevol solució que s’assoleixi parteixi de la voluntarietat de les baixes i que s’estableixi un període adequat per a les sortides», destaquen. És veritat –afegeixen– que entre els dos bancs hi ha un grup de 7.000 treballadors que podria entrar en l’edat de 54 anys en el període que va fins al 2022. Aquesta és l’edat que s’ha utilitzat per fixar les condicions de l’últim ero de Bankia.

La duplicitat territorial de les oficines de CaixaBank i Bankia

El solapament de la xarxa no sempre es produeix als territoris que més sucursals concentren

L'herència de 18 caixes aporta una distribució molt redundant a València, Madrid, Múrcia i les Balears

El més llegit