La nova CaixaBank, entre València, Barcelona i Madrid

Com si clamés cadascú en el desert, tot just conèixer-se, fa dues setmanes, que CaixaBank negociava l’absorció de Bankia, polítics i empresaris del País Valencià i Catalunya s’han batut el coure pressionant per la seu social de la nova entitat. Per sota de la Sénia, perquè es quedés a València, per sobre, perquè tornés a Barcelona. Semblaven «dos calbs barallant-se per una pinta», com va dir Borges d’Argentina i Anglaterra durant la guerra de les Malvines. I és que l’objecte de desig és més aviat simbòlic, com aquell remot i agrest arxipèlag del sud de l’Atlàntic. Els bancs que protagonitzen aquesta operació han decidit que el domicili social de l’entitat resultant es quedarà a València, on van recalar per diferents motius. Bankia, en el marc de la fusió entre Caja Madrid i Bancaja el 2010, CaixaBank, a principis d’octubre del 2017, quan la fuga de dipòsits pel descontrol independentista, li van recomanar buscar un port segur a la resta d’Espanya. Banc de València No estava justificat el temor en uns ni l’esperança en d’altres, perquè el canvi de seu és gairebé impossible atesa la persistència separatista en la política catalana. CaixaBank, que serà l’entitat resultant després d’engolir Bankia, no pot tornar a Barcelona, almenys de moment, i li resultaria difícil explicar un canvi a Madrid. Així que València està bé. És neutra. Només li quedarà per decidir quina de les dues seus actuals tria com a pròpia, tot i que tot indica que serà la de l’històric edifici del Banc de València, a on es va traslladar el 2017. ¿Què suposa la seu social? En realitat, molt poc. Des que es va traslladar a València, CaixaBank ha celebrat en aquesta ciutat les seves juntes d’accionistes i la presentació de resultats. Poc més. No hi ha hagut transvasament de treballadors des de Barcelona. I els beneficis fiscals són ben magres. Atès que l’impost de societats, el de més volum, es paga a nivell estatal, l’entitat només abona en l’autonomia l’impost d’activitats econòmiques o la taxa d’actes jurídics documentats, que deriva de qualsevol tipus d’activitat contractual o mercantil. Serveis centrals Uns haurien de saltar de joia i d’altres posar-se a plorar si el que es traslladés a València fos la seu operativa, autèntica sala de màquines i cervell de tota organització empresarial. Però aquest pastís sembla que se’l repartiran entre Madrid i Barcelona, on Bankia i CaixaBank tenen els seus serveis centrals. On treballen 5.300 persones en l’actualitat. Són el personal més qualificat i patirà retallades perquè la fusió està destinada, entre altres motius, a guanyar eficiència i rendibilitat, i no pot tenir duplicitats en aquest àmbit. Com també les reduirà en oficines. En conseqüència, es plantegen prop de 8.000 acomiadaments, amb baixes incentivades o prejubilacions, com acostuma un sector tan refractari al soroll. El problema és que, després dels acomiadaments del 2018 a Bankia i del 2020 a CaixaBank, el personal en edat per entrar en aquesta via, a partir de 54 anys, no arriba a les xifres requerides. Es queda en 4.600. Els sindicats estimen que, si l’ajust laboral s’estén tres anys, es podran sumar els que ara en tenen 51. Entre 50 i 53, els dos bancs arriben a 1.600. ¿La resta? Caldrà esperar a les negociacions, tot i que sobre tot el procés penja també la voluntat del Govern de penalitzar les jubilacions anticipades. Una equació difícil de resoldre.

La nova CaixaBank, entre València, Barcelona i Madrid

Després dels acomiadaments del 2018 a Bankia i del 2020 a l'entitat catalana, el personal en edat per prejubilar-se, a partir de 54 anys, gairebé es queda en la meitat dels necessaris

El més llegit