CaixaBank-Bankia: el valor d'un gegant bancari

L’equació de canvi, és a dir, el valor d’un banc en relació amb l’altre per realitzar l’intercanvi d’accions en la fusió de CaixaBank i Bankia, és un dels esculls que alenteix la creació del que serà el primer banc d’Espanya en actius (uns 630.000 milions d’euros). En tot cas, aquesta setmana la fusió encararà una fase decisiva amb la possible ratificació dels respectius consells d’administració i després de despertar els tambors de noves fusions, que han disparat també les cotitzacions del Banc Sabadell, fins fa poc candidat a unir-se amb Bankia, i el BBVA. La valoració és un element que complica una integració molt meditada i consensuada entre el president de la Fundació Bancària La Caixa i defensor de la unió des de fa anys, Isidre Fainé, que controla el 40% del capital de banc d’origen català a través de Criteria, i la vicepresidenta econòmica del Govern, Nadia Calviño, màxima responsable, en última instància, del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que té el 60,6% de Bankia. Tots dos són al seu torn els qui poden desencallar qualsevol embús en la negociació. Es donava per fet que els accionistes de Bankia haurien d’aportar tres títols per cada un de CaixaBank, que té el triple de valor que el de l’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri, però des que es va anunciar l’operació fins divendres passat els títols de l’entitat major s’han revaloritzat entorn de l’11% davant el 33% dels de Bankia. Una prima alta Això complica les coses perquè és una prima per als accionistes de Bankia que CaixaBank pot veure com a molt alta. De tota manera hi ha altres variables també importants com la reducció d’oficines o de llocs de treball, que pot ensopegar amb la idea del Govern de desincentivar les prejubilacions, un instrument fonamental en tots els ajustos de la banca. L’Estat, que deixaria de ser el primer accionista i tenir entorn del 15% de la nova entitat –que continuarà lluint l’estrella de Joan Miró–, necessita, al seu torn, tancar una operació que maximitzi el valor d’un banc que va rebre més de 24.000 milions d’euros públics i que només ha uns 3.000 milions. Fins que no es tanqui un acord no es convocaran els consells d’administració per ratificar l’operació i accelerar el procés. Inicialment s’esperava que serien aquest diumenge i ara podrien ser a mitja setmana. El resultat definitiu no pot ser gaire diferent que els accionistes de CaixaBank posseeixin entorn del 75% de l’entitat resultant i els de Bankia, al voltant del 25%. Sobre els càrrecs i la seu no hi ha discrepàncies: Goirigolzarri seria president no executiu i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ho seria també del nou grup. I València, seu social de tots dos després que el procés forcés La Caixa a emportar-se la seu social de Catalunya per assegurar-se el paraigua del BCE davant el risc d’una secessió unilateral, seria el quarter general. En tot cas, es tracta d’una unió que no només té l’aval dels seus principals accionistes, la Fundació La Caixa i l’Estat, que vendrà la seva participació (ara la data límit és el 31 de desembre, tot i que podria tornar a retardar-se en funció de l’evolució de la cotització); sinó del Banc d’Espanya i del Banc Central Europeu (BCE), que defensen les fusions davant un escenari prolongat de tipus d’interès en mínims i la necessitat d’entitats més rendibles. El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va recordar pocs dies abans que s’anunciés la fusió que la rendibilitat del sector financer serà aquest any inferior al 2%, davant el 10% mínim que exigeixen els inversors. Les consolidacions són només qüestió de (poc) temps, segons els experts.

CaixaBank-Bankia: el valor d'un gegant bancari

L'equació de canvi per a l'intercanvi d'accions complica una integració que aquesta setmana encara una fase decisiva

El més llegit