Els protagonistes de la fusió Caixabank-Bankia

Història en temps d’emergència. La integració de la tercera i la cinquena entitats bancàries espanyoles, anunciada dijous a la nit i per sorpresa, arriba després de mesos de negociacions entre accionistes majoritaris, directius i organismes reguladors. Tots han posat de la seva part per a una operació que potser no hauria tirat endavant sense la Covid-19. José Ignacio Goirigolzarri President de Bankia «Qualsevol crisi significa una oportunitat, perquè t’atreveixes a fer coses que normalment no faries. A Bankia ho sabem per experiència». Aquestes paraules pronunciades fa només tres mesos per José Ignacio Goirigolzarri (Bilbao, 1954) es poden interpretar ara com un avançament del que havia d’arribar, la fusió de l’entitat que presideix, Bankia, amb CaixaBank, que donarà lloc al banc més gran d’Espanya per actius en plena pandèmia. Dalt de tot del grup resultant, a la presidència, hi haurà el financer basc, l’últim membre d’una generació de primers executius que des de la dècada de 1980 fins al 2019 van pilotar els grans bancs espanyols i que actualment ja no só no a la primera línia de les seves entitats per mort, límit d’edat o problemes de reputació, com Emilio Botín (Banco Santander), Francisco González (BBVA), Isidre Fainé (CaixaBank) o Rodrigo Rato (Bankia), entre d’altres. Creient, genèticament optimista, demòcrata liberal i admirador declarat de filòsofs com Kant, Ross o Brentano, disfruta d’una segona oportunitat a la banca que, ara per ara, no li pot haver sortit millor. Si ja queda lluny la seva entrada al Banc de Bilbao com a analista de planificació estratègica, el 1978, la seva sortida forçada de la cúpula del BBVA amb una indemnització milionària fa olor de prehistòria. Goirigolzarri, casat i pare de dos fills –un advocat i una cardiòloga–, està satisfet d’haver sortit del seu cau per tornar a l’arena i assumir la presidència de Bankia des de la seva nacionalització, el 2012. L’única condició que va posar per acceptar el càrrec és que no hi hagués cap ingerència política i de moment ho ha aconseguit. Ara, el seu repte és que la creació de la nova CaixaBank prosperi. Si no es fa bé, una fusió pot ser un problema major, com ell mateix va comprovar quan la integració de Caja Madrid i Bancaja va donar origen a la Bankia més turbulenta. Gonzalo Gortázar Conseller delegat de CaixaBank Si alguna cosa va aprendre Isidre Fainé de la fallida fusió entre CaixaBank i Bankia el 2012, és que tant l’èxit d’una operació de fusió com la pervivència de qualsevol entitat depèn del talent, l’esforç i la dedicació de l’equip gestor. Però, també, dels equilibris de poder entre les cúpules de les dues entitats participants en qualsevol hipotètica integració. Sota aquesta premissa s’entén que el president de l’accionista més gran de CaixaBank i del futur grup resultant hagi pactat que la presidència recaigui en mans de José Ignacio Goirigolzarri, igual que la seu es mantingui a València (per eliminar tensions en aquest pols entre Madrid i Barcelona). També encaixa en aquesta línia que el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ocupi la mateixa posició al futur banc més gran d’Espanya. Gairebé ningú dubta que Gortázar (Madrid, 1965), conseller delegat de CaixaBank des del 2014, s’entendrà amb Goirigolzarri i que la seva projecció serà ascendent. L’avala, a més, la seva experiència anterior a l’arribada al grup La Caixa. Des de 1993 al 2009 va treballar a Morgan Stanley a Londres i a Madrid, on va ocupar diferents càrrecs en la divisió de banca d’inversió, estant al capdavant del Grup d’Institucions Financeres a Europa, un tauler en què la nova CaixaBank haurà de jugar. Jordi Gual President de CaixaBank La fotografia de la cúpula de la nova CaixaBank encara s’ha de perfilar en els pròxims dies. Però tot apunta que a la imatge, almenys a la part més alta de l’entitat, pot ser que no hi aparegui Jordi Gual, president de CaixaBank des del 2016, segons la majoria de les fonts consultades. Qui va ser successor de Fainé a la presidència d’una entitat financera que era la tercera entitat espanyola per volum d’actius ha quedat desplaçat pel president de la cinquena entitat, Bankia, José Ignacio Goirigolzarri. Gual (Lleida, 1957) ha sigut qüestionat recentment per part dels cercles financers per oposar-se a les fusions bancàries i per haver de reduir els dividends de CaixaBank, que finançaven la Fundació Bancària La Caixa, malgrat que actuava així complint les recomanacions del Banc Central Europeu per la crisi econòmica derivada de la pandèmia. Ara podrà tornar a la seva essència, els llibres. L’economista, que es va incorporar a La Caixa el 2005, és un dels experts més destacats en sistemes bancaris, integració europea, regulació i competència. Abans de presidir CaixaBank, va ser l’economista en cap i director executiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank i director general de Planificació i Desenvolupament Estratègic de CriteriaCaixa. Isidre Fainé President de la Fundació Bancària La Caixa El gran ordidor de la fusió de CaixaBank i Bankia. Aquest és Isidre Fainé (Manresa, 1942), president de la Fundació Bancària La Caixa, el principal accionista de CaixaBank, que també ostentarà aquesta condició en el grup resultant de la fusió. La seva posició li ha valgut per negociar una operació històrica amb l’Estat espanyol com a contrapart. El Govern té més del 60 per cent de Bankia a través del FROB, el fons creat per sanejar les caixes d’estalvis durant la crisi de 2008. Fainé ja havia demostrat anteriorment les seves habilitats negociadores, com quan va aconseguir que La Caixa estigués relativament protegida de les explosives reestructuracions i recapitalitzacions del sistema financer. Mentre altres competidors desapareixien, ell executava un model planificat molts anys enrere: que la caixa traspassés la seva activitat financera a un banc amb forma jurídica de societat anònima, que estaria controlada accionarialment per La Caixa. Es mantindria com una fundació privada bolcada en l’obra social i es finançaria amb els dividends del banc. Fainé va executar el pla al mil·límetre, amb la sortida a borsa de Criteria, reconvertida després en CaixaBank. El directiu, que no va poder fructificar la mateixa fusió que planteja ara i que el 2012 va negociar amb Rodrigo Rato abans de la nacionalització de Bankia, avui es troba molt més còmode com a accionista al volant del banc més gran d’Espanya. Així aconseguirà els nutrients necessaris per mantenir una fundació que és la seva vida.

Els protagonistes de la fusió Caixabank-Bankia

Tots hi han posat de la seva part per a una operació que potser no hauria tirat endavant sense la Covid-19

El més llegit