L'amenaça de falta de subministraments impulsa la logística i la demanda de magatzems

La pandèmia del coronavirus ha canviat l’economia per sempre. El sector logístic, que agrupa magatzems i xarxes de transport, és un dels que ja ha detectat que el confinament i l’aturada de l’activitat han causat canvis que han passat a ser estructurals. L’auge del comerç electrònic, que els experts calculen que serà del 100% en alguns sectors, s’ha consolidat en gran manera. El transport ja sembla haver arribat al juliol als nivells de l’any passat i les empreses confessen que la por d’un altre tancament industrial i comercial ha incrementat la demanda de magatzems. La tendència a fabricar més a prop del client o disposar de plataformes logístiques i mitjans de transport eficients s’ha convertit en una qüestió estratègica. Francisco Aranda, president de la patronal logística U, reconeix que l’impacte de la crisi al sector és «brutal». «És brutal perquè el que ha passat és que la logística entre empreses s’ha reduït pràcticament a la meitat. No obstant, el que ha crescut de manera espectacular és el comerç electrònic, la venda ‘online’. En tres mesos hem avançat en venda ‘online’ l’equivalent a cinc anys», explica. D’aquest canvi d’hàbits, la logística ha demostrat el seu paper protagonista. «Hem passat de ser una ‘commodity’, el transport pur i dur, a ser un avantatge competitiu i un valor afegit. Ser part de l’experiència de compra dels clients». Segons les previsions del sector, el 2023 el 25% de tot el comerç serà ‘online’ a Espanya, explica Aranda. «L’any que ve, Espanya serà el país del món on més creixerà el comerç electrònic, per darrere de l’Índia. És una oportunitat perquè la logística es converteixi en una eina per atraure inversions industrials», diu el president d’UN. Luis Gómez, director general de transport a Europa de la multinacional XPO, que factura 6.414 milions d’euros a l’any a Europa, assegura que l’activitat ja es va recuperar el juliol fins als nivells de l’any passat. «El balanç de l’any és negatiu. La caiguda d’activitat va ser del 40% durant el mes d’abril, però es va registrar una recuperació significativa i ràpida, en forma de ‘V’ que va passar a ser del 20% al mes següent i al 15% al juny», explica Gómez. «Al mes de juliol, ja hem aconseguit nivells de facturació similars als de l’any anterior», assegura. El missatge d’aquest gegant del transport per carretera, amb una facturació l’any passat a Espanya de 759 milions d’euros, és optimista malgrat el pessimisme general vinculat a la indubtable crisi. Gómez considera que les xifres empresarials ja s’estan recuperant: «El factor tecnològic és clau per a la recuperació. En el moment en què la pandèmia es controli, l’economia es recuperarà, som optimistes sobre l’evolució el 2021», diu. Cristian Oller, màxim responsable de la immologística Prologis a Espanya, assegura que durant aquesta pandèmia s’ha produït una «transformació brutal» de la cadena de subministrament. Les plataformes logístiques de Prologis gestionen productes que equivalen al 2,5% del PIB mundial cada any i els seus indicadors mostren tendències fiables. Segons les dades d’aquesta multinacional, les empreses dedicades a comerç electrònic necessiten triplicar l’espai dedicat a emmagatzemar producte. «El consum ha continuat funcionant i determinats sectors han crescut de manera espectacular durant la pandèmia. Farmacèutica, alimentació o equipament esportiu han crescut de manera brutal. Automòbil o indústria han patit una aturada, però els nostres magatzems han continuat plens. De març a juliol hem vist un creixement accelerat de l’activitat a les nostres instal·lacions, reflectit en l’índex d’ocupació», explica Oller. La demanda d’espai en magatzems és constatable al sector. Oller opina que l’auge del comerç electrònic obliga que les cadenes de subministrament s’hagin de replantejar. «És el que es veurà en el curt i mitjà termini. Les empreses que ja tenien presència reforçaran el canal ‘online’, i les que no han d’invertir de manera ràpida per no quedar-se fora de la partida», afirma Oller. «Les empreses han d’ampliar l’espai de grans magatzems per incrementar els estocs. En l’economia postpandèmia no prioritza tant l’eficiència com la resiliència. S’ha d’evitar la possibilitat que les empreses es quedin sense producte per vendre per falta d’espai o de subministrament. Una nova situació de pandèmia podria tornar a amenaçar aquest subministrament i cal emmagatzemar més per ser més resilients tot i que sigui a costa de menys eficiència», explica Oller. Una altra tendència clara s’estableix en aquesta nova logística, la necessitat d’instal·lar magatzems en zones urbanes, pròximes als consumidors d’aquest creixent comerç electrònic. Però la demanda de magatzems no només es deu a l’auge del comerç electrònic. Eduardo del Amo, director general de Daewoo-Winia a Espanya, també confirma aquesta confiança en la logística com a clau de qualsevol empresa en l’era postpandèmia. Per al responsable de la multinacional coreana, «la crisi de la Covid obre oportunitats de desenvolupament a firmes com Winia, ja que els consumidors es decantaran per productes d’una relació qualitat preu millor i les primeres marques ho tindran més difícil». A més, els productes de primer preu, marques de la distribució produïdes a la Xina, també tindran, segons el seu punt de vista, més problemes de subministrament i servei. «La nostra aposta és disposar d’un magatzem de gran capacitat, tenir volum d’estoc i poder assegurar el subministrament de producte als nostres distribuïdors». Per a Daewoo Winia, la venda ‘online’ no és prioritària al sector d’electrodomèstics, ja que el comerç de proximitat és un aliat en les seves possibilitats de venda. La prioritat és el producte, el magatzem i el servei postvenda. Altres firmes com Caprabo ja han pres posicions. Com a mostra, acaba de posar en funcionament una plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona en què ha invertit 20 milions d’euros. Aquesta és precisament una de les zones ‘premium’ per al futur logístic a Barcelona, encaixonada entre el mar, la muntanya i dos rius. Tots els experts del sector logístic coincideixen que la carestia de sòl per a magatzems impulsarà moviments al sector, amb la Zona Franca, el Besòs i Badalona com a objecte d’atenció prioritari. Sobre si els canvis registrats en el consum durant el confinament han sigut conjunturals o estructurals, predomina l’opinió que en bona mesura els nous hàbits han arribat per quedar-se. Aranda destaca que els nous compradors, especialment els més grans de 55 anys, han arribat per quedar-se en la venda ‘online’. Del 50% de creixement de les vendes ‘online’ durant el confinament, el nivell de creixement actual consolidat de moment és del 30%. Comerç electrònic i logística es casen amb aparences de continuïtat.

L'amenaça de falta de subministraments impulsa la logística i la demanda de magatzems

El transport per carretera gairebé va recuperar la normalitat al juliol a Espanya

L'auge del comerç electrònic fa del fet de tenir assegurat l'estoc un avantatge competitiu

El més llegit