Escrivá: «Aquesta crisi és temporal i no hi hauria d'haver danys greus en l'economia»

Després d’uns mesos de vertigen per la gestió del coronavirus, que va esclatar poques setmanes després que fos nomenat ministre al gener, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, descansa aquests dies, sense desenganxar-se del telèfon mòbil i, per tant, de la feina, a la seva casa de Xàbia, on estiueja gairebé des de sempre. Tot i que va néixer el 1960 a Albacete, el seu pare era de la veïna Cocentaina –«fins als set anys només parlava valencià»–, així que les seves arrels amb aquesta terra venen de lluny. Aquest economista va arribar al Consell de Ministres des de la presidència de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). Veu aquesta etapa política com una oportunitat històrica per deixar el seu segell en àmbits que són la seva especialitat. P. ¿L’han criticat molt per posar amb Ximo Puig i Pedro Duque sense mascareta aquí a Xàbia? R. Va ser un dinar privat que va oferir a l’alcalde en una cabana de pescadors i al sortir-ne algú va fer un foto de record. Ho sentim molt. P. El PP demana al Govern que deixi les vacances davant els rebrots. ¿Està realment de vacances o el telèfon no deixa de sonar? R. Estem activats constantment. Els equips continuen treballant i el seguiment que estem fent és continu. P. ¿Quina nota posaria a la convivència en el Govern de coalició, vostè que ha tingut algun desacord públic, per exemple amb Pablo Iglesias per la renda mínima? R. Tenient en compte que Espanya és la primera vegada que té un Govern de coalició en democràcia i que era una experiència que tenia les seves incerteses, s’hi ha de posar una nota alta. P. ¿Malgrat els desacords? R. Jo no he tingut topades amb Pablo Iglesias. En el tema de la renda mínima, vam fer una roda de premsa i alguna entrevista conjunta. Crec que hi ha hagut molta sintonia. P. ¿Els conflictes judicials de Podem pel finançament del partit beneficien el bloc socialista del Govern? R. No és una bona notícia. P. ¿Per què la pandèmia ha tornat a Espanya amb més força que en altres països europeus? R. Crec que a Espanya s’estan detectant més casos i s’està sent molt eficaç. Per exemple, una dada. A Espanya, per cada 100 PCR que es fan se’n detecten 7; a Itàlia, 1. A Espanya el que està passant és que s’està sent molt eficaç a l’hora de focalitzar bé els PCR i en els processos de rastreig per buscar els casos que s’han d’aïllar. P. Però en la qüestió dels rastrejadors hi ha autonomies on hi ha alguns dèficits importants, malgrat que ja se sabia que això passaria. R. Amb la pandèmia, hi ha moltíssima desinformació. Jo de nou m’atinc als resultats, que a Espanya en aquest moment hi està havent moltíssima efectivitat del rastreig i la clau està en la baixíssima letalitat que s’està produint. Estem fent entre 45.000 i 50.000 PCR amb un nivell de detecció significativa i una letalitat baixíssima, cosa que vol dir que el procés de rastreig està funcionant molt bé. P. L’estat d’alarma va generar crítiques irades d’algunes autonomies per la pèrdua momentània de competències. Quan les van recuperar, la gestió de moltes està sent en alguns aspectes deficient, com s’ha demostrat amb la falta de rastrejadors. ¿Té una explicació? R. L’encaix competencial entre les comunitats autònomes i l’Administració central no està ben acabat. I, sobretot, no està ben acabat en un aspecte que és molt important, que són els mecanismes de coordinació i de cogovernança. A Espanya, «és la meva competència. És la meva». Però les competències sempre tenen àrees de confluència. Allà és on no tenim ben greixats a Espanya els mecanismes perquè el treball conjunt i la lleialtat institucional funcionin bé. Això ho hem identificat des de fa temps i s’ha manifestat en la pandèmia. P. ¿I com es pot solucionar? R. Doncs millorant els mecanismes institucionals de funcionament que hi ha d’haver en un Estat gairebé federal com és el nostre. Per exemple, s’hauria de millorar molt el funcionament de les conferències sectorials. P. ¿S’atreveix a fer un pronòstic sobre quan superarem aquesta crisis? R. No. És molt mala època per fer pronòstics. La incertesa és molt gran sobre la seqüència temporal. És a dir, que una vacuna estigui disponible tres o quatre mesos abans és decisiu. I hi ha altres elements. Per exemple, aquest segon rebrot ha arribat abans del que esperàvem, però està sent molt més benigne del que pensàvem que seria. Així que hi ha elements que ens estan sorprenent constantment i per això és molt difícil fer previsions, perquè l’impacte econòmic és molt gran. En aquesta crisi, el més important és fer un seguiment continu de la informació segons va arribant i avaluar respecte a les teves expectatives. P. ¿Quins danys estructurals provocarà la Covid-19 en l’economia espanyola? R. Espero que molt pocs. Hi ha una percepció cada vegada més clara que és una crisi de naturalesa temporal i, per tant, si els agents econòmics interioritzen que és una situació temporal, d’incert final però temporal al cap i a la fi, no hi hauria d’haver danys greus, perquè estem protegint rendes i teixit industrial amb els mecanismes de política econòmica que s’estan desplegant i es continuaran desplegant. No hauríem de tenir impactes permanents. Ara bé, en tota crisi hi ha sempre un element de reconversió. Per al que va arribar feble a la crisi, probablement serà el moment de refer-se i iniciar un altre tipus d’activitat. Hi haurà una certa reestructuració que no crec que serà massiva ni d’un gran calat. Però probablement sí que permetrà que aquelles parts de l’economia que eren ja menys productives es puguin reconduir cap a àrees que sí que ho són. S’ha d’aprofitar aquesta situació per a una reestructuració de recursos de capital i de treball, que els menys productius puguin reajustar-se cap a àrees més productives. P. ¿Quines? R. Tindrem una demanda molt forta en tot el que és economia de cures i digitalització, en tot el que té a veure amb les energies renovables, la transició a una vida més sana... Tot això demanarà molts llocs de treball i hem d’estar preparats perquè l’economia sigui prou flexible com per desplaçar recursos cap aquests sectors. D’alguna forma ja ho vam fer en la crisi anterior. Espanya, per exemple, tenia una enorme dependència de la demanda interna, sobretot la construcció. Bé, quan un mira en perspectiva, l’economia ha sigut bastant més flexible del que pensàvem i la redirecció de recursos econòmics, de treballadors, d’empreses cap al sector exportador és evident. P. En la crisi del 2008, els dolents de la pel·lícula van ser els bancs i la construcció. Massa ous al cistell del maó. Ara és el turisme. Massa dependència d’aquesta activitat. ¿Què fem? R. Es podria fer aquesta analogia, però no crec que sigui gaire oportuna. En el cas de la construcció, és evident que s’estaven construint i fent moltes més cases de les que farien falta i, a més, a uns preus completament desorbitats. No crec que l’oferta turística a Espanya estigui sobredimensionada per a condicions normals. Això té un caràcter molt més sobrevingut, inesperat, que aquella crisi. Aquella va ser autoinfligida en part pels nostres propis excessos, combinats la construcció amb el sistema financer, i ens van portar a amplificar la crisi i que fos tan dolorosa i tan llarga. Ara, la veritat és que el sector turístic ha tingut mala sort per la naturalesa de la crisi, que és molt diferent de l’anterior. Això ens permet ser optimistes respecte que el seu impacte sigui molt més temporal. P. Però es qüestiona el pes del sector turístic en el PIB. És una cosa de la qual s’ha anat parlant fa temps, de l’excés de sol i platja... R. El que hauríem de tenir és potser més diversificació i més sectors, però no necessàriament menys turisme. No s’ha de renunciar a això, sinó que s’ha de potenciar i tenir un públic de més qualitat. El que s’ha de fer és tenir més de l’altra cosa, però no a costa de. P. Una clau estarà en la resistència del sistema financer. Es tem que es dispari la morositat després de l’estiu. R. Jo tendeixo a pensar que no, precisament perquè aquesta crisi tindrà una seqüència temporal bastant limitada. No s’hauria d’estendre més enllà del període en què hi hagi una vacuna i els tractaments estiguin generalitzats. La recuperació que estem veient ja durant aquest tercer trimestre és molt significativa. A principis de maig hi havia gairebé tres milions i mig de persones en erto i un milió de persones acomiadades. En aquest moment, ja hem recuperat més del 75% dels treballadors en erto i entorn de la meitat dels acomiadats. S’està recuperant a un ritme bastant sostingut. I això que encara som al mig de rebrots i que encara la data de la vacuna no és fixa, tot i que creiem que serà a final d’aquest any. Tot això hi ajuda. En economia hi ha molt d’expectatives. La clau que això sigui així és que en aquest moment Espanya té una prima de risc baixíssima. Ens estem finançant a tipus zero fins a cinc anys. En la crisi del 2012, la prima de risc estava per sobre de 600 punts bàsics. El problema de liquiditat que hi va haver en l’anterior crisi va generar molta morositat. Ara mateix no hi ha un problema de liquiditat, ni crec que n’hi hagi. P. ¿Es prolongaran els ertos més enllà del 30 de setembre? I, si és així, ¿beneficiaran tots els sectors o se centraran en els que, com el turisme, s’acosten al desastre després d’un estiu molt dolent? R. El que estem veient és que aquest 25% de treballadors que segueix en erto cada vegada està més concentrat en quatre o cinc sectors. El diàleg social el reprenem el 4 de setembre amb l’objectiu clar de posar el focus en els sectors que s’estan veient més afectats, perquè són els que més depenen de la demanda internacional de serveis turístics. Són els allotjaments, les agències de viatge i el transport marítim, com els creuers. I també l’oci nocturn. P ¿Quin balanç fa dels primers mesos de l’ingrés mínim vital? R. Haurem de fer-lo a finals de setembre. Ens vam donar un període de tres mesos per reconèixer totes les prestacions que es generessin en aquest període. És en aquest moment quan ho podrem veure, perquè ara n’hem reconegut unes 80.000, un 10% de les 750.000 peticions que hem rebut. Sabem que moltes, sobretot les que van arribar al principi, no compleixen els requisits. I n’hi ha moltes que hem demanat que completin la documentació. Per tant, no m’atreveixo a fer un judici definitiu. P. ¿Tindrà capacitat l’Estat per suportar tanta despesa? R. Sí, perquè és temporal. L’augment de deute públic serà important i significatiu, però és un augment d’una vegada i per sempre. P. El Banc d’Espanya acaba de fer una anàlisi sobre les pensions el resum de la qual és que els jubilats cobren més del que van aportar. Són recurrents les informacions interessades sobre el col·lapse del sistema públic perquè els ciutadans contractin pensions privades, que tenen un retorn majoritàriament escàs, especialment si un té pocs diners. ¿Què n’opina? R. El sistema de pensions és absolutament sostenible. La investigació que va fer l’Airef al seu dia posa de manifest, en les comparacions internacionals, que Espanya té un sistema de pensions no precisament en la part més generosa. P. ¿Quan es durà a terme la reforma? R. Hi ha hagut quatre reunions del Pacte de Toledo durant el juliol molt discretes, de les quals no s’ha parlat en públic i s’ha avançat bastant. Probablement, al setembre hi pot haver notícies. Fa any i mig hi va haver un text que va estar a punt de ser acordat. El Pacte de Toledo actual està treballant sobre la base d’aquest text sobre el qual hi havia gran acord, així que crec que hauríem d’esperar raonablement un acord molt ràpid. P. Va ser Podem el que va trencar el pacte el 2019. R. En aquell moment, hi va haver diferents posicions. Crec que és un tema una miqueta més complicat. P. A cada reforma de les pensions, s’allarga l’edat de jubilació, però el mercat laboral està expulsant, per massa cars, els treballadors que s’acosten als 60 anys. ¿Com es compagina una cosa amb l’altra? R. A Espanya tenim un problema de polítiques actives d’ocupació que s’ha de millorar. S’ha de saber, sobretot en persones d’aquesta edat, com aconseguir canviar les seves habilitats i les seves capacitats de reincorporació al mercat de treball. És una assignatura pendent. P. ¿Part dels brots de coronavirus estan sorgint entre els temporers, molts d’ells estrangers sense papers i que viuen en condicions molt precàries. ¿Tan difícil era prendre mesures per condicionar-los? R. Tenim una llei d’estrangeria que és de l’any 2000, que està desfasada. Tot el procés administratiu associat a l’arrelament i també el mateix reglament de la llei d’estrangeria tendeixen a propiciar que tinguem una borsa de persones durant molts anys a Espanya en situació irregular, que donen peu a situacions d’aquestes. S’ha treballar sobre això i al Congrés ho he proposat. Els temps ens han canviat les prioritats, però clarament hem de treballar al Congrés dels Diputats per una reforma, amb el màxim consens possible, de la llei d’estrangeria. P. ¿No seria millor regularitzar la seva situació? R. Les regularitzacions generalitzades no es poden fer. El pacte europeu sobre immigració i asil del 2008, aprovat al Consell Europeu, indica que les regularitzacions s’estudiaran cas per cas, mai de manera generalitzada. P. L’arribada d’immigrants no cessa. ¿Què passarà si el virus s’expandeix encara més per l’Àfrica i la gent fuig en massa? R. El que s’ha de fer és a tots els immigrants que arriben fer-los una PCR. És absolutament indispensable que es faci una PCR i que tinguem seguretat i que, en cas que hi hagi un dubte, que es posi la quarantena als immigrants que estiguin arribant.

Escrivá: «Aquesta crisi és temporal i no hi hauria d'haver danys greus en l'economia»

«Aquest segon rebrot ha arribat abans del que esperàvem, però és més benigne», afirma el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions en una entrevista amb 'Levante-EMD'

El més llegit