Crisi, de la 'V' a la 'L'

Una vegada completada la desescalada i iniciada la denominada nova normalitat, la gran incògnita és ¿quant durarà la crisi? El consens general dels experts era sobre la seva magnitud –sense precedents. Sobre això hi pot haver discrepàncies, però són sobre uns punts o dècimes que van des del 9,2% de caiguda per a tot l’any prevista pel Govern fins al 15,1% del Banc d’Espanya en el pitjor dels tres escenaris que estima i que correspon a un augment dels brots de la Covid-19. Com més caigui el PIB més costarà recuperar els nivells anteriors. Si la caiguda és la que preveu l’Executiu de Pedro Sánchez el descens seria fins a 1,13 bilions, una cota similar a la del 2016, però si es registra el pitjor dels escenaris estimats pel Banc d’Espanya, es desplomaria fins a l’entorn dels 1,057 bilions, al nivell del 2014, poc temps després que es comencés a sortir de la crisi anterior que, fins ara, havia sigut la pitjor des dels anys 20 del segle passat. Ensorrament històric L’Institut Nacional d’Estadística (INE) fa uns dies va avançar l’ensorrament registrat per l’economia espanyola en el segon trimestre d’aquest any, una caiguda intertrimestral del 18,5%, un ensorrament històric i el més greu dels registrats a Europa i en el món desenvolupat. A Espanya, el confinament i les mesures per combatre el coronavirus han afectat sectors relacionats amb el turisme, com el comerç, els transports i l’hostaleria, que tenen un pes molt més gran en producte interior brut (PIB). El cert és s’està produint tot el que es temia que es podria produir a la tardor, no a ple estiu. A més, la quarantena imposada pel Regne Unit als qui hagin viatjat a Espanya i les limitacions d’altres països com França o Alemanya, altres dels grans importadors de visitants, rematen la campanya del sector turístic, que suposa més del 12% de tota la riquesa que es genera al país. Abecedari de la crisi La qüestió ja no és quant sinó quan i com serà la recuperació i la sortida de la crisi una vegada ja ficats en una recessió tècnica (caiguda consecutiva del PIB durant dos trimestres). I en això neix una capacitat de predicció encara més difusa atès la variabilitat de la situació com a conseqüència de la pandèmia i l’esclat de rebrots per tota la geografia. Els economistes recorren a l’abecedari: des de la desitjada ‘V’, és a dir, caiguda a plom i rebot fins recuperar ràpidament el nivell anterior, fins a la ‘V’ asimètrica que calcula el Govern i que comportaria almenys dos anys per recobrar les cotes de producte interior brut del 2019, uns 1,245 bilions d’euros. Hi ha altres lletres que també són temudes pels analistes: la ‘W’, que suposaria una caiguda, un rebot, una altra caiguda i un altre rebot, tot i que aquest segon descens, en principi, és de menor intensitat. Després trobaríem la ‘U’, amb la qual, després del descens, l’economia es manté un temps en la part baixa fins que torna als nivells anteriors; i la ‘L’, una situació en la qual, després de la caiguda, es produeix un estancament per un llarg període de temps. Aquesta darrera és una de les que més temen els economistes. El consum n’és una de les claus. Aquest component de les macromagnituds econòmiques suposa gairebé el 60% del producte interior brut (PIB) des de la perspectiva de la demana. És, de fet, una de les responsables de la caiguda sense precedents que es va registrar durant el segon trimestre, coincidint amb el període àlgid de l’estat d’alarma. Exceptuant el destinat a aliments, begudes i productes bàsics i alguns productes útils per al confinament, com els electrodomèstics o els dispositius tecnològics, el consum va caure més del 21% respecte al primer trimestre, molt per sobre de la mitjana del 18,5%, i el 25,7% en termes anuals, també molt per sobre de la mitjana del 22,1%. Ertos i rendes Atès el seu pes, la despesa de les llars ara hauria de ser un dels motors per donar una empenta a la recuperació, expliquen fonts del Govern. Un dels objectius dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) ha sigut preservar els llocs de treball. Les xifres reflecteixen que així ha sigut fins ara perquè el 95% dels que han sortit d’aquesta situació ho han fet per tornar al seu lloc de treball habitual, segons les dades del Ministeri de Seguretat Social. Però l’altre objectiu ha sigut mantenir les rendes, o una part d’elles, per poder mantenir un cert ritme de consum. «Ens preocupa molt la tardor perquè si l’economia va lenta llavors el consum es pot retreure», afirmen les mateixes fonts. És necessari acabar amb les incerteses, però serà complicat mentre no hi hagi teràpies o vacunes exitoses contra la Covid-19. O si sorgeix una segona onada de contagis.

Crisi, de la 'V' a la 'L'

El valor del PIB es pot esfondrar fins al nivell del 2014, poc després de sortir de la recessió econòmica anterior

El consum és la clau per accelerar una recuperació amb què es pot trigar més de dos anys a arribar a la cota pre-Covid

El més llegit