Espanyols al difícil 'planeta Brussel·les'

El desert que durant una etapa del Govern del PP van ser els alts càrrecs de les institucions europees per a representants espanyols va camí de repoblar-se, però costa. El fracàs de la candidatura espanyola de Nadia Calviño per a la presidència de l’Eurogrup constitueix una galleda d’aigua freda en el procés de recuperació que es va iniciar de forma decidida en el moment en què el llavors ministre d’Economia del PP, Luis de Guindos, va ser designat per ocupar la vicepresidència del Banc Central Europeu a partir de l’1 de juliol del 2018. Uns anys abans, el 2015, el mateix Guindos també va ser derrotat en la seva aspiració a presidir l’Eurogrup, com ara li ha passat a Calviño. A l’alt càrrec de Guindos en el BCE s’hi afegeix la presidència de l’Autoritat Bancària Europea (EBA) de l’espanyol José Manuel Campa, des de l’1 de maig del 2019. En un segon nivell, l’exdirectiu del Banc d’Espanya Jesús Saurina ha entrat a formar part del consell de la Junta Única de Resolució bancària (JUR) des del febrer passat i l’exdirectora del Tresor, Emma Navarro, ocupa la vicepresidència del Banc Europeu d’Inversions (BEI) des de juny del 2018, conformant així una important presència espanyola a Europa en matèria financera. El planter de càrrecs ‘top’ queda reforçat per la figura de Josep Borrell com a alt representant de la Unió per als Afers Exteriors i Política de Seguretat, recuperant així el rang de vicepresident de la Comissió Europea, que Espanya havia perdut des del 2014, quan Miguel Arias Cañete (PP) va substituir com a espanyol Joaquín Almunia (PSOE) a l’escola de comissaris. ‘Ni catastrofisme, ni adamisme’ «En els últims cinc anys múltiples indicadors essencials (personal total a les institucions, o a la Comissió, personal d’alta direcció a les institucions, o caps d’unitat a la Comissió) hi ha hagut augments d’aproximadament un 10% de la presència espanyola», calcula Pablo Rupérez Pascualena, diplomàtic i conseller de la Representació Permanent d’Espanya davant la UE (Reper), en un recent article publicat pel Reial Institut Elcano. Haver tocat fons amb els Governs de Mariano Rajoy; la presència internacional més gran del seu successor, Pedro Sánchez, com a exponent a més de la socialdemocràcia europea; el buit que comença a deixar el Regne Unit a les institucions europees, pel ‘brexit’ i la imatge europeista d’Espanya, com a país bon alumne dels requeriments europeus després de la crisi financera, han ajudat a recuperar part del terreny perdut. No obstant, en el seu article, Rupérez Pascualena es proposa fugir tant del «catastrofisme o derrotisme» dels que prediquen que «no pintem res a Europa, no hi ha espanyols, no es fa res, abans sí, ara no»; com del «triomfalisme o adamisme de l’«ara sí que pintem a Europa, estem millor que mai, ara sí, abans no». El diplomàtic, a més, proposa distingir entre «presència i influència», perquè al ‘planeta Brussel·les’ no compta només el nombre, sinó les tasques exercides. I tot i que té gran rellevància el nombre d’alts càrrecs ocupats (com poguessin ser els de Guindos, Borrell o Campa), guanya gran importància l’acompliment d’altres càrrecs com direccions i sotsdireccions generals o caps d’unitat, sense comptar la gran influència que s’exerceix des dels gabinets dels comissaris i les direccions generals, així com des del lideratge dels grups polítics del Parlament Europeu. Quantitat i qualitat Espanya ocupa en aquest moment les direccions generals de Medi Ambient (Daniel Calleja) i del Servei Jurídic (Luis Romero), aquesta última de gran pes en l’organització europea. Un altre espanyol, Jaume Duch, és al capdavant de la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu. També hi ha espanyols a la Direcció General Adjunta de Pressupostos i a la del Clima, així com a la de Justícia i la de Competència. Lourdes Acedo és cap d’unitat del Pressupost Europeu 2021-2027. Al Parlament Europeu, Irache García és cap de la delegació socialista i Luis Garicano, vicepresident del grup liberal Renew Europe i Esteban González Pons, del grup del Partit Popular Europeu. Segons Rupérez Pascualena, en xifres absolutes, «Espanya és el quart país amb més presència a les institucions europees; per darrere d’Alemanya, França i Itàlia; però per davant dels altres 23 Estats membres». Segons els seus càlculs, en termes absoluts hi hauria més de 4.300 espanyols a les institucions (més de 2.500 a la Comissió) i prop de 2.000 amb categoria d’administrador (1.168 a la Comissió). Hi hauria, a més, aproximadament 270 directius espanyols, dels quals 110 estarien a la Comissió, amb 22 amb categoria d’alts directius (sènior mànagers). «En termes relatius, la presència espanyola representa de forma general un 8% del personal a les institucions», una mica per sota de l’índex guia del 8,9% que correspondria a un país com Espanya. A més, des de la perspectiva de gènere, les dones representen un 50% del personal total espanyol, i un 45% del personal directiu, superant ja el mínim del 40% de presència de dones en càrrecs directius a què aspira la Comissió.

Espanyols al difícil 'planeta Brussel·les'

El fracàs de Calviño interromp el camí de més presència europea oberta per Guindos, Borrell i Campa

En els últims cinc anys la participació espanyola en llocs d'alta direcció a la UE ha pujat el 10%

El més llegit