La llei de facilitació de l’activitat econòmica ha arribat aquest dimecres a la primera cita parlamentària. Per via d’urgència extraordinària, el nou marc legal pretén convertir-se en la clau per agilitar tràmits, eliminar burocràcia i generar riquesa allà on sempre ha estat. Va passar el tràmit sense votació, al no presentar-se esmenes. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, va defensar davant el Ple del Parlament el projecte de llei i va assegurar que suposarà estalvis per a les empreses, calculats pel Govern entorn d’uns 38 milions d’euros. «Aquesta norma eliminarà burocràcia i farà la vida més fàcil a qui genera riquesa i llocs de treball», va assegurar Chacón. El Govern justifica la tramitació per la via d’urgència extraordinària de la llei per la situació generada per l’actual pandèmia de coronavirus.

«Ara, més que mai, cal aparcar prejudicis i estigmes i estar al costat d’empreses i autònoms, que són els que generen llocs de treball i creen riquesa», va opinar Chacón, que veu en el desenvolupament de la denominada finestreta única d’agilitació de tràmits burocràtics una manera de guanyar eficiència i estalvis per a les empreses amb inversions mesurades per part de l’Administració. Un dels aspectes de la llei més interessants és que atorga a les empreses i les seves iniciatives més confiança, a l’establir el principi d’acceptació prèvia i posterior supervisió administrativa.

Crítiques

El caràcter d’urgència ha sigut un dels elements més criticats per l’oposició, al considerar que el Govern pretén que les empreses puguin eludir les competències municipals o exigències mediambientals. La posició de consens parlamentari es va situar més en la conveniència d’agilitació de processos, però amb el temor i la suspicàcia expressa a una desregulació de la supervisió de l’Administració. El temor és que, per exemple, sigui possible obrir qualsevol negoci o un pis turístic mitjançant una mera comunicació administrativa sense esperar el permís exprés de l’administració competent. Bona part de l’èxit de la normativa dependrà també del suport de l’Ajuntament de Barcelona, encara en l’aire. La nova llei no s’hauria de convertir en un instrument capaç de canibalitzar les competències o processos administratius del municipi més important de Catalunya.

Chacón ha explicat que la futura llei contribuirà a «reforçar» el projecte de «la Finestreta Única Empresarial (VUE), una iniciativa que des de fa molts anys treballa en la simplificació i la digitalització, i que ha demostrat que ha sigut molt útil durant la pandèmia». En aquests mesos, Canal Empresa, el portal web, ha incrementat la seva activitat un un 400%, atenent entre el 15 de març i el 31 de maig més de 10.000 consultes i gestionat gairebé 170.000 expedients. L’experiència d’altres països ha demostrat que centralitzar l’activitat burocràtica gràcies a l’ús intensiu de la tecnologia és una de les vies clares de millora de la competitivitat. El cas d’Estònia és un dels més destacats, que malgrat ser un país amb pocs recursos i escassa població ha assolit nivells d’atracció de capital estranger elevats. 

Ajuda per a les petites empreses i autònoms

Chacón ha recordat que el teixit productiu català no està integrat majoritàriament per grans empreses, sinó per pimes i microempreses, per la qual cosa la burocràcia suposa un gran llast en la seva activitat: «A Catalunya hi ha una empresa de petita mida, gairebé el 95% de les més de 620.000 empreses del país tenen menys de 10 treballadors, i ocupen el 72% de la població», va explicar Chacón. En aquest sentit, «especialment aquestes empreses, amb menys recursos econòmics i de personal i amb més dificultats d’accés al finançament, necessiten que se’ls posin les coses fàcils». La finestreta única beneficiarà 564.000 empreses.

Espanya ocupa una «discreta posició» al 30è lloc del rànquing Doing Business, que mesura el grau de burocràcia associada a l’activitat econòmica, «molt lluny de països del nostre entorn com Dinamarca (4t), Regne Unit (8è), Noruega (9è) o Suècia (10è), i fins i tot de les repúbliques bàltiques com Lituània (11è), Estònia (18è) i Letònia (19è) que estan demostrant que una manera ràpida i efectiva de generar creixement econòmic i benestar per als seus ciutadans és facilitar l’activitat econòmica».

Segons va apuntar, «el projecte de llei que presentem, tot i que amb totes les limitacions que suposa el marc legal espanyol, és un pas més per acostar-nos als països més rics i cohesionats socialment, que són els que simplifiquen i faciliten l’activitat econòmica, encara més en un moment en què la prioritat és la reactivar l’economia».