Luca de Meo i Renault: any 1

L’última vegada que el vam veure va ser a l’avinguda Diagonal de Barcelona, acompanyat per la seva dona Silvia, passejant per davant de Casa Seat (el projecte que va idear i que no va poder inaugurar. Va ser el 5 de març. «Ens veurem aviat, segur», va asseverar Luca de Meo a les portes del Círculo Ecuestre, on acaben de retre-li un sentit homenatge els seus ‘amics’ barcelonins. Han passat tres mesos i una pandèmia des d’aleshores, i l’expresident de Seat ha tingut temps per veure com l’Aliança amb Nissan i Mitsubishi replantejava tota la seva estratègia mundial, com la seva nova marca, Renault, presentava unes xifres per posar-se les mans al cap, com l’anhelaven com a salvador de la planta de Nissan a la Zona Franca de la ‘seva’ Barcelona i, sens dubte, per poder analitzar (des del seu confinament barceloní) on s’havia posat i el que li espera al comandament de la marca del rombe. Demà, 1 de juliol del 2020, passarà a la història com el dia u de l’any u de Luca de Meo al capdavant de Renault. «M’agraden els reptes», sol dir, i està clar que el repte de la marca francesa és majúscul. En la seva única intervenció davant de la junta d’inversors va assenyalar fa una setmana: «¡Soc conscient de les dificultats de la companyia», que no són poques. És per això que, coneixent-lo, segur que té al cap una llarga reguera de canvis i apostes. Retallades i nova estratègia La seva predecessora en la direcció general, Clotilde Delbos, li deixa en herència una marca amb la necessitat d’abordar unes retallades de 2.150 milions d’euros en els pròxims tres anys, reduir un 20% la producció (passant de nou milions de cotxes l’any a cinc), prescindir de 15.000 empleats a tot el món, afrontar una important disciplina de preus i abandonar els plans a la Xina. Tot això embolicat en un paquet que engloba Renault a l’Aliança amb Nissan i Mitsubishi després d’un 2019 nefast (amb unes pèrdues de 141 milions d’euros per primera vegada en 10 anys). I per rubricar amb un bon llaç, el testament de Renault que ha decidit acceptar De Meo l’ha obsequiat amb una pandèmia que ha deixat la companyia molt tocada. Segur que quan va abandonar Seat el 7 de gener d’aquest any no coneixia bona part de la situació que li queia al damunt. No obstant, l’arribada de l’italià no és casual, ja que va començar la seva carrera professional a la marca del rombe el 1992, l’any olímpic. Així les coses, i coneixent De Meo, només queda un camí: millorar. Per a això comptarà amb una línia de crèdit de 5.000 milions d’euros avalats pel mateix govern francès (que posseeix el 13% de les accions de l’empresa), i amb una estratègia redefinida dins de l’Aliança en la qual de segur haurà tingut alguna cosa a veure (tot i que sigui de forma no oficial perquè fins avui no podia ‘exercir’ de ple dret). Renault serà la marca de referència a Europa, el líder, que seguiran Nissan i Mitsubishi. En el repartiment mundial la firma del rombe serà l’encarregada de desenvolupar les tecnologies i els models que veurem per les carreteres europees els pròxims anys. Ajustaran inversions, uns 1.200 milions d’euros, amb un pla d’acció centrat en enginyeria, racionalització de plataformes, optimització de l’aparell industrial i reorganització de l’àrea de màrqueting. Amb això tindran camp per córrer a Europa, el seu feu. Enamorat de Barcelona El directiu italià va arribar a Seat el 2015 en un moment en què l’empresa començava a recuperar-se i va acabar convertint-la en el millor referent dins del grup Volkswagen. «Un italià baixet, amb un mocador blanc a la butxaca de l’americana, tirant del carro dels alts teutons, que el seguien per la moqueta del saló de Ginebra, va ser el primer que em va impressionar d’ell», ens explica un bon amic seu. De Meo és així, líder, visionari. Va haver de lluitar molt, especialment amb el president del Grup Volkswagen, Herbert Diess, amb qui mantenia interessants pugnes des de la seva època a màrqueting d’Audi un i a Volkswagen l’altre. Però es va sortir amb la seva en la majoria de les ocasions, i és que quan encadenes cinc anys de rècords a Seat és difícil que et diguin que no. Fins i tot es va permetre la llicència de crear una nova marca: Cupra. No obstant, potser buscant nous reptes, amb pràcticament tot aconseguit a Seat, potser incòmode amb la nova estratègia del grup alemany i amb l’ajuda indubtable d’una bona prima de fitxatge, no és estrany que De Meo decidís canviar d’aires. Alguns dels homes de negocis més importants de Barcelona van tenir un tracte estret amb De Meo. La seva marxa els va entristir, sens dubte. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, recorda que «Luca és un gran enamorat de Barcelona i porta la ciutat al seu cor i ha portat el nom de la ciutat per tot el món, com en als principals salons de l’automòbil. Forma part de la història de l’automòbil al nostre país i per això a Foment del Treball li atorguem la Medalla d’Honor com a empresari de l’any», explica a EL PERIÓDICO, Sánchez Llibre. El president de Foment es declara admirador seu. «Sobretot per la seva capacitat de preveure el futur de la mobilitat i la connectivitat, la seva capacitat innovadora i creativa, i la seva visió per crear noves línies de negoci. ¿Algú es podia imaginar un fabricant de cotxes oferint patinets elèctrics? És un gran director d’equips. És una persona que es fa estimar». Aquest amor per Barcelona és el que a un altre dels homes que ha tractat intensament amb De Meo valora. Enrique Lacalle, president d’Automobile Barcelona, assenyala que «Luca és un directiu imponent. Va aconseguir quatre punts molt importants en la seva trajectòria. Va ser capaç d’aconseguir rècords de vendes i aconseguir beneficis de producció a Seat, va vincular la marca com mai a la ciutat de Barcelona, va fer que Seat deixés de ser l’aneguet lleig al Grup Volkswagen per convertir-se en una marca molt considerada en el consorci alemany, va contribuir a crear molts i bons models nous i, sobretot, va aconseguir que els treballadors de Seat se sentissin orgullosos de la marca». Una bona remuneració El directiu percebrà anualment 5,8 milions d’euros, segons dades del balanç de previsions de la companyia, un 57% més que el seu predecessor, el cessat Thierry Bolloré. En la seva nota de fitxatge, Renault va esgrimir l’argument que «la junta directiva considera que Luca de Meo, amb la seva carrera, la seva experiència i els seus èxits en les seves funcions anteriors, combina totes les qualitats per contribuir al desenvolupament i la transformació del grup Renault». D’entrada, aquest any, rebrà una retribució fixa d’1,3 milions d’euros, una remuneració variable anual que podria arribar fins al 150% del seu sou fix, i 75.000 accions de l’empresa. De Meo assumirà el repte d’aixecar la marca, que està en una situació delicada, com ja va predir el seu president Jean-Dominique Senard en la presentació dels resultats de la passada campanya i del nou pla industrial. Tant Senard com Delbos (CEO provisional) van coincidir a afirmar que la nova trajectòria estratègica i comercial seria convenientment anunciada per De Meo a partir de demà. Entre els reptes hi haurà decidir el futur d’Alpine, a qui volien decapitar des del grup, però que coneixent De Meo és probable que rebi un indult, ja que de la mà de l’italià van proliferar marques esportives dins d’altres, com Abarth a Fiat i Cupra a Seat. Amb De Meo arrenca una nova era a Renault. L’ombra de Carlos Ghosn és allargada i continua passejant-se pels passadissos de la seu de la marca a Boulagne Billancourt (a prop de París). Però avui comença un nou món per a la firma de rombe. A més, De Meo no és Ghosn. No és ni millor ni pitjor, simplement, diferent.

Luca de Meo i Renault: any 1

El que va ser president de Seat iniciarà demà el seu camí com a nou CEO de Renault amb el repte d'aixecar la marca francesa

Cobrarà 5,8 milions d'euros anuals i haurà de resoldre el nou full de ruta de la marca dins de l'aliança amb Nissan i Mitsubishi

El més llegit