La sentència europea de l'IRPH obre una bretxa en el sistema judicial espanyol

Les reclamacions per hipoteques referenciades a l’IRPH aconsegueixen 26 sentències a favor dels demandants –els clients bancaris– i 12 en contra –a favor de la banca– fins aquest juny. Es tracta de decisions dels tribunals de primera i segona instància que s’han produït després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciés el 3 de març passat sobre la qüestió prejudicial formulada pel titular del Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona, Francisco González de Audicana sobre la legalitat i transparència de l’esmentat índex hipotecari en una demanda d’un client contra Bankia, però que en realitat afecta milers de crèdits per a vivenda. Després de la decisió del tribunal de Luxemburg, González de Audicana va dir: «Tots els IRPH són nuls, perquè no es van explicar de forma transparent (per part dels bancs). Són abusius i s’han d’apartar de l’ordenament jurídic». Aquesta opinió semblava anticipar certa unanimitat entre els jutges a l’hora de resoldre les reclamacions plantejades pels clients amb aquestes hipoteques. Però res més lluny de la realitat. El cert és que la discrepància judicial entre instàncies de la magistratura és, fins i tot, més gran que abans que resolgués el TJUE. I aquestes contradiccions no només es produeixen entre instàncies i jutges diferents, dins les mateixes audiències hi ha criteris contradictoris. A la de Barcelona, la secció 15 va decidir el 24 d’abril passat a favor de la banca a l’assumir la sentència del Suprem del 2017 en què se sanciona la legalitat de l’índex –amb dos vots particulars en contra– i, no obstant, unes altres dues seccions d’aquesta mateixa audiència que tracten sobre les execucions hipotecàries dels bancs, han fallat a favor dels clients, han resolt que la clàusula que inclou aquest índex en les hipoteques és nul·la. Falta de connexió orgànica «Són procediments diferents i no hi ha una connexió orgànica entre seccions de les audiències», comenten fonts judicials. «El problema és que la sentència del TJUE té zones fosques i cada secció la interpreta de forma diferent. La resolució europea no diu que la clàusula sigui nul·la. El que diu és que els jutges de cada país han de fer una sèrie de comprovacions per veure si la informació que ha rebut el consumidor és correcta o no. I aquí cada jutge o cada tribunal destaca uns elements o uns altres», afegeixen. No és estrany que el món del dret es trobi en una situació d’evident desconcert davant tanta discrepància sobre la interpretació de la sentència, començat pel jutge del 38, que encara ha de decidir sobre el cas d’una hipoteca de Bankia que va provocar les qüestions prejudicials. La resolució de la secció 15 ha provocat que González de Audicana s’hagi plantejat formular una segona qüestió prejudicial al TJUE per intentar resoldre els dubtes. També ho ha fet el jutjat de primera instància de Reus i, presumiblement, també ho faci el Tribunal Suprem, que té centenars de recursos de cassació arribats de les audiències provincials per IRPH sobre els que ha de resoldre. «Creiem que el Suprem s’està plantejat clarament aquesta possibilitat», afirma Patricia Suárez, presidenta de l’associació de consumidors Asufin, que té en marxa diferents demandes col·lectives per l’aplicació de l’índex hipotecari. «Tots els juristes que conec diuen que és inaudit que el Suprem notifiqui a les parts les al·legacions sobre els procediments que ha admès a tràmit, cosa que no és habitual». «A més, sembla que ha parat l’admissió de nous recursos pendents», cosa que expressa certs dubtes sobre què farà, destaca Suárez. «Pugna d’egos judicials» «Estem desconcertats. Hi ha una pugna d’egos judicials», afirma Óscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda. Els lletrats han vist com hi ha sentències contradictòries, que en general assumeixen tres patrons. Hi ha jutges que s’aferren a l’antiga doctrina del Suprem. «És una actitud minoritària, però important», perquè algunes audiències l’assumeixen. Una altra opció és seguir els criteris del TJUE en el sentit d’anul·lar l’IRPH i substituir-lo per l’euríbor. Això passa principalment en primera instància. I n’hi ha una tercera actitud que és anular l’IRPH Caixes per substituir-lo per l’IRPH Entitats, que substitueix els IRPH des del novembre del 2013. És una tesi minoritària. «Em preocupa aquesta pugna entre magistrats. És urgent una sentència per part del Suprem en què adapti la doctrina del 2017 a la sentència del TJUE i s’aclareixi la qüestió que va quedar en l’aire», afegeix. Es donen casos tan curiosos com el del jutjat de primera instància 50 bis de Barcelona –que atén les clàusules terra–, que ha pronunciat tres sentències; dues a favor dels demandants i una en contra. La raó és ben òbvia: són dos jutges els que han resolt. El desconcert és tal, que algun despatx d’advocats, com Arriaga y Asociados, que defensa 15.000 consumidors, ha optat per demandar les audiències que han decidit en contra dels clients. El despatx s’ha querellat per prevaricació contra 10 audiències provincials, l’última de la València, però anteriorment ha demandat la secció 15 de la de Barcelona, la secció 5 de Sevilla, la secció 3 de Granada, la secció 1 de Càceres i la secció 28 de Madrid. Totes han rectificat la sentència de primera instància a favor del client per donar-li la raó al banc.

La sentència europea de l'IRPH obre una bretxa en el sistema judicial espanyol

En tres mesos s'han emès 26 demandes a favor dels clients i 12, a favor de les entitats financeres

Els jutges de primera instància tendeixen a donar la raó als particulars i les audiències, als bancs

El més llegit