Compte enrere per a Nissan a Barcelona

Dijous que ve, cent anys d’història de l’automòbil a Espanya podrien esfumar-se de cop quan Makoto Uchida, CEO de Nissan, anunciï els plans industrials de la companyia per als pròxims anys. El març de 1920 es va establir a Cadis (amb Ford) l’embrió del que seria Motor Ibérica. Si no intervé un cop de sensatesa i bona sort, un segle després, la planta de Motor Ibèrica (com Nissan des de 1980) a la Zona Franca pot convertir-se en la segona fàbrica de cotxes espanyola que tanca en l’última dècada (Linares, Santana, 2011) El futur de Nissan al nostre país és a la corda fluixa des de fa un temps. La planta de la Zona Franca ha anat perdent volum de producció fins a quedar-se en un 20-30% de la seva capacitat, amb només tres models (eNV200, Nissan Navara i Renault Alaskan) tenint en compte que el Mercedes Clase X deixa de produir-se aquest mes. La intenció de Nissan de retallar el volum de producció mundial en un 20% afectarà Barcelona. Tot apunta a un tancament, però no està confirmat. Vaga i recolzament institucional La decisió sobre Nissan no és fàcil. El Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, Foment del Treball, totes les institucions s’han bolcat a buscar una solució al problema. Els treballadors estan en vaga indefinida des del 4 de maig, quan la direcció de la planta només reobrís després del confinament la línia 2 per atendre la comanda de Mercedes-Benz per a la seva pick-up que expira a final de mes. Sense notícies de la resta de models. Ni com ni quan. Això va fer saltar l’alarma. Els sindicats no han rebut més informació per part de la companyia que la frase de Gianluca De Ficchy (president de Nissan Europa) que abans de l’estiu es coneixeria la decisió. Ja hi som. Barcelona no pot perdre un actiu com la Zona Franca. Nissan Motor Ibérica representa l’1,3% del PIB català. Des del Govern d’Espanya insisteixen a monitorar la situació i, amb la Generalitat, s’han reunit amb la companyia japonesa diverses vegades, tot i que sense especificar l’interlocutor. «Creiem que a Espanya hi ha una oportunitat per a Nissan. El Govern els recolzarà en la definició de noves inversions (com la nova planta de pintura), els hem fet una proposta de pla industrial i cal veure la decisió que prenen», va afirmar aquesta setmana la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto. Serien les úniques plantes de Nissan a la Unió Europea. El comitè d’empresa i la representació sindical es reuniran demà, dilluns, amb el Govern per conèixer els detalls de la proposta de l’Executiu i traçar un pla d’acció per als pròxims dies. El canvi de criteris dels consumidors després de la pandèmia i la nova electrificació també pesaran en la decisió sobre el futur de Nissan. Tot exigeix obtenir un nou model, perquè amb els actuals no es pot subsistir. El nou Qashqai, que es produeix a Sunderland, Anglaterra, era un candidat per la deslocalització del brexit, i hauria arribat amb la hibridació promesa (e-Power) gràcies als motors que es fabriquen a Valladolid (Renault) per a l’Aliança. Però no serà. El nou Ariya, tampoc. Tots dos suposaven un fil d’esperança per a Zona Franca. L’‘enemic’ francès A la falta de nous models també cal tenir en compte la competència interna de Renault. El soci de l’Aliança manté un duel amb el govern francès (que té el 15% de les accions de la companyia) en vista de la possibilitat de tancament de les seves plantes de Flins, Dieppe, Caudan i Choisy le Roy per estalviar 2.000 milions d’euros. Luca de Meo, l’expresident de Seat i pròxim responsable des de l’1 de juliol de Renault, no tindrà un debut fàcil... tot i que sempre ha reconegut que li agraden els reptes. En cas de ressituar part de la producció, alguna a Sunderland (com el Kadjar, germà del Nissan Qashqai), les plantes franceses han de rebre productes. La furgoneta elèctrica eNV200, que es produeix a Barcelona, encaixaria a Mauberge, allà fa la seva versió de combustió i el Renault Kangoo. La decisió sembla ser salvar Zona Franca o Sunderland. Les opcions en vista d’un possible tancament seran complicades per a Nissan Motor Ibérica. Més de 3.000 treballadors directes i fins a 15.000 d’indirectes se’n veurien afectats (el 2,6% dels llocs de treball industrials de Catalunya). Des de les institucions treballen per a una sortida, com podria ser l’especialització apuntada per Josep María Vall, president del Clúster de l’Automòbil:la producció de carcasses i acoblament de bateries, la clau de l’electrificació del futur. El Japó, el gran trencaclosques Amb una desviació del 30% en els seus resultats anuals, unes pèrdues per sobre dels 820 milions d’euros i un descens de beneficis del 87,6% en només nou mesos, Nissan té poc marge de maniobra mundialment. Makoto Uchida, CEO de la companyia, anunciarà dijous el seu ‘Pla de Rendiment Operatiu, un fil argumental difícil de sostenir contra una caiguda que superarà el 8,1% (a Europa al gener arribava al 19,6%) i amb l’impacte real de la Covid-19 encara per comptabilitzar. La companyia es veurà obligada a reestructurar-se i això exigirà abandonar alguns escenaris com ja va fer aquest mateix any amb la marxa de la seva marca ‘premium’ Infiniti d’Europa. Ara tot apunta que la seva marca Datsun (rellançada el 2013 per a l’Índia, Indonèsia i Rússia) serà la següent que desapareixerà. En aquesta tessitura, a principis d’any Nissan va anunciar que havia de retallar uns 2.600 milions d’euros en costos i reduir un 20% de capacitat productiva a més d’assumir acomiadaments d’uns 20.000 treballadors en tot el món (600 dels quals s’han acomiadat a la Zona Franca) amb l’horitzó del 2023. A la llista de tancaments apareixen 14 factories de tot el món. La de la Zona Franca de Barcelona està en ‘pole position’ al costat de la de Sunderland (Anglaterra). Fa uns mesos fonts pròximes a la companyia van revelar que la intenció de Nissan era desprendre’s de les plantes que no fossin rendibles. La marca vol reposicionar-se en el mercat i centrar esforços al Japó, la Xina i els Estats Units. A Europa apostaran pels SUV (ara menys eficients) i l’aposta pels cotxes elèctrics a Europa en mans del seu soci Renault, mentre que Mitsubishi encapçalarà els híbrids. Des que Carlos Ghosn, president i CEO de l’Aliança Renault-Nissan-Mitsubishi, va ser detingut el novembre del 2018 acusat de frau empresarial, Nissan encara no s’ha recuperat i sembla que tampoc ho farà a curt termini amb la crisi derivada de la Covid-19. La companyia ha hagut de tancar temporalment algunes de les plantes que té al Japó (Iwaki, Tochigi, Yokohama, Oppama, Shonan i Kyusu) en vista del descens de la demanda (pel confinament de la població i l’absència de trànsit de concessionaris). Dijous que ve sortirem de dubtes sobre el futur de la companyia. No serà com estar atents a l’elecció dels Oscars ni els vots d’Eurovisió, però gairebé.

Compte enrere per a Nissan a Barcelona

La companyia anunciarà dijous els seus plans industrials, entre els quals hi podria haver el tancament de Zona Franca

La planta i les seves associades representen l'1,3% del PIB de Catalunya i el 7% del producte industrial del país

El més llegit