De la desacceleració a la Gran Recessió

El 2020, més de 10 anys després de la pitjor crisi des de la Gran Depressió el 1929, va començar amb els dubtes sobre la desacceleració de l’economia. Ningú esperava, en tot cas, una nova desfeta. Però el coronavirus i l’emergència sanitària, després de dos mesos d’estat d’alarma, ens encaminen avui cap a una recessió, probablement la pitjor o de les pitjors de la història. I amb sectors clau com el turisme, que aporta entorn del 15% de la riquesa que genera el país i que després de la crisi del 2008 va ser un dels motors de la recuperació, totalment paralitzats i incerteses sobre el futur immediat. L’aturada generalitzada ha congelat també els preus, tot i que no tots. La inflació va registrar a l’abril una caiguda de la taxa interanual del 0,7%, el seu primer descens des de l’agost del 2016 deguda a l’abaratiment dels carburants i combustibles i de l’electricitat i el gasoil per a calefacció, segons l’INE. En tot cas, l’efecte del confinament de la població ha influït en la captació de dades i el 30% dels preus han hagut de ser estimats. Però el cert és que el preu dels aliments i altres béns bàsics no afectats per la paralització de l’activitat general ha pujat. Destaquen els llegums i les hortalisses fresques, amb una alça del 10,4% respecte al març; el marisc fresc (+3,5%), el peix fresc (+2,7%) i les patates (+2,6%). Una ‘màquina’ d’1,2 bilions I mentrestant, l’economia, una «màquina» de més d’1,2 bilions d’euros, va registrar un descens del 5,2% en el primer trimestre respecte a l’últim del 2019, quan l’alça llavors va ser del 0,4%, un ensorrament sense precedents. I, en taxa anual, es va passar de l’1,8% de creixement en el període octubre-desembre a una caiguda del 4,1%. I en aquestes xifres només inclouen els primers 15 dies de confinament. El pitjor encara ha d’arribar després de sis anys de creixement sostingut de l’economia. El mateix Govern admet, en l’actualització del programa d’estabilitat remès a Brussel·les, que es produirà una caiguda del PIB aquest any del 9,2% i que no es recuperaran els nivells anteriors a aquesta crisi almenys fins d’aquí a dos anys. És un retrocés sobtat, generalitzat i abrupte sense precedents equivalent a tot el que es va desplomar l’economia entre el 2008 el 2014. Menys consum, més deute Cada vegada hi ha menys dubtes quant a la intensitat de l’ensorrament. Les incògnites se centren en la seva durada. El professor emèrit d’Economia de l’IESE, Antonio Argandoña, adverteix que la sortida del túnel pot ser llarga. «Les famílies no tindran gaire disposició a gastar, les empreses, endeutades, guardaran recursos i això retarda la recuperació. És possible que siguin més dels dos anys que preveu el Govern», avisa. I la solució, fins ara, ha sigut «crèdit i no subvencions directes», cosa que suposa més endeutament. Per la seva part, Oriol Amat, vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, defensa un esforç fiscal més gran per part de l’Estat, com va succeir el 2008 als EUA. «O es destinen més recursos ara o estarem més temps gastant més en atur, hi haurà més tancaments empresarials, menys ingressos tributaris...», alerta. «Caldria posar almenys el 10% del PIB, que són 125.000 milions injectats en l’economia, si no, s’haurà de pagar dues o tres vegades més en els anys següents», afirma Amat. El Govern afirma haver destinat més de 130.000 milions d’euros a combatre al crisi, però una bona part, uns 100.000, són avals, no diners frescos que van directes a famílies i empreses. Més atur, menys llocs de treball El coronavirus ha infectat també el mercat laboral. A l’abril hi havia gairebé un milió de llocs de treball menys que al febrer. I l’atur, de 3,1 milions al final del 2019, s’acostava als 4 milions el mes passat. A tot això cal sumar quatre milions de persones en expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos) sota l’empara de la força major per la Covid-19. Aquesta ha sigut, juntament amb les prestacions extraordinàries per cessament d’activitat a autònoms i altres mesures, una de les xarxes de seguretat que han modulat la dimensió de la desfeta. Tot això afectarà els comptes públics, el dèficit dels quals escalarà fins a superar els 100.000 milions d’euros, gairebé el quàdruple que el 2019, cosa que obligarà l’Estat a captar deute per gairebé 300.000 milions, en comptes dels 200.000 que preveia. D’aquí l’essencial del suport del Banc Central Europeu (BCE), que en comprarà entorn de la meitat; i els fons europeus previstos, tot i que més endavant es requeriran ajustaments: o retallades o pujades d’impostos, o les dues coses alhora. Ningú s’esperava això quan GSMA, la patronal d’operadores, va decidir suspendre l’edició d’aquest any del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona i van aparèixer teories de la conspiració, quan no crítiques per considerar exagerada la mesura, que van emparar sota el paraigua de «força major». Al final ha sigut més que això.

De la desacceleració a la Gran Recessió

Els indicadors retraten una economia paralitzada amb una caiguda d'activitat sense precedents

La incertesa se centra més en la durada que en la intensitat de la crisi que s'acosta

El més llegit