L’economia mundial registrarà el 2020 una recessió «tan dolenta o pitjor que la del 2009» com a conseqüència de l’impacte de l’epidèmia de coronavirus i de les mesures de contenció implementades per molts països, segons ha indicat la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, que ha advertit que el «considerable rebot» estimat per al 2021 dependrà de la rapidesa en què es resolgui la crisi sanitària.
«Hem revisat les nostres previsions per al 2020 i 2021 i avui és clar que el món ha entrat en una recessió que esperem que serà tan dolenta o pitjor que la crisi financera del 2009», ha afirmat Georgieva durant una conferència de premsa, en què ha remarcat que la recuperació projectada per al 2021, «quan hi pot haver un considerable rebot», dependrà que s’aconsegueixi controlar el virus a tot arreu i s’eviti que els problemes de liquiditat es transformin en una crisi de solvència.
De fet, la directora de l’FMI ha expressat la seva preocupació per què una onada de fallides i acomiadaments no només soscavin la recuperació, sinó que facin descarrilar les societats, i ha destacat els esforços fiscals i monetaris de molts països per esmorteir l’impacte de la pandèmia, incloent-hi un esforç agregat de més de 5 bilions de dòlars (4,5 bilions d’euros) dels països del G20, al voltant del PIB global.
En aquest sentit, Georgieva ha considerat «una mesura ben dirigida» el pla d’estímuls de 2 bilions de dòlars (1,81 bilions d’euros) aprovat als Estats Units, que ajudaran a esmorteir el cop del Covid-19 no només al país, sinó a tot el món.
No obstant, Georgieva, que ha xifrat en 2,5 bilions de dòlars (2,3 bilions d’euros) les necessitats de finançament estimades per a les economies en desenvolupament, ha reiterat, com ahir durant la cimera del G20, que un nombre «excepcionalment elevat» de països requereix ajuda d’emergència de la institució, motiu pel qual ha assenyalat la necessitat de «duplicar» la capacitat de la institució per prestar assistència.
En concret, la directora de l’FMI ha indicat que 80 països s’han dirigit a la institució a la recerca d’assistència financera d’emergència, incloent-hi països de baixos ingressos i d’ingressos mitjans, i ha assenyalat que, d’aquesta xifra, tres quartes parts corresponen a sol·licitants d’assistència financera i una quarta part a consultes, tot i que ha afirmat que és probable que acabin sol·licitant ajuda financera. Així mateix, la búlgara ha indicat que uns 50 són països de baixos ingressos i al voltant de 30 són països d’ingressos mitjans.