La bretxa entre els països europeus que registren una despesa pública més gran i més petita, com a percentatge del producte interior brut (PIB) va ascendir el 2018 a 30,6 punts percentuals. Irlanda arriba al 25,4% i França se situa com a líder, amb el 56%.
Des del 2000 aquesta bretxa s’ha incrementat 10 punts, segons les últimes dades disponibles d’Eurostat, que recull Focus on Spanish Society, una publicació editada per Funcas.
Tot i que la mitjana de la zona euro en despesa pública total es va mantenir entre el 2000 i el 2018 (fluctuant entre el 46% i el 51%), les diferències en aquesta variable entre els països que comparteixen la moneda única han augmentat. En els anys previs a la crisi (2000-2007), la desviació estàndard entre els estats de l’eurozona era d’aproximadament sis, mentre que en els anys de recuperació (2014-2018) es va situar en set.
Espanya ha reduït la desviació en despesa pública total que presentava, a principis d’aquest segle, respecte a la mitjana de l’eurozona. El 2018, la despesa total de les administracions públiques va ascendir al 41,7% del PIB (501.500 milions d’euros), 5,3 punts percentuals per sota de la mitjana europea.
El 2007, abans de la Gran Recessió, aquest diferencial se situava en 6,3 punts: les administracions públiques espanyoles gastaven el 39,3% del PIB (422.200 milions d’euros). I l’any 2000, la desviació encara era més gran: la despesa pública mitjana de la zona euro se situava en el 46,9% del PIB, mentre que a Espanya ascendia un 39,1% (253.350 milions d’euros), i es quedava a 7,8 punts percentuals de diferència.
La protecció social és el capítol que absorbeix la major part de la despesa pública a tots els països europeus. No obstant, hi ha diferències notables en el percentatge de riquesa nacional dedicada a aquest objectiu. Els països nòrdics continuen al capdavant, tot i que el 2018 la despesa de França (23,8% del PIB) en protecció social en termes de PIB va superar el de Suècia (19,5%) i Dinamarca (21,9%).
Itàlia (20,8%), Àustria (20,1%) i Alemanya (19,4%) també s’ubiquen en el grup de països amb la despesa més gran en protecció social. En el costat oposat, hi ha Irlanda (9%) i la majoria dels països excomunistes (12-14%).
Amb una despesa en protecció social del 16,9% del PIB, Espanya se situa per sota de la mitjana de la UE-27 (19,2%), en l’entorn de països com Portugal (17,1%) i Polònia (16,2%), però també d’altres amb més PIB per càpita, com els Països Baixos (15,5%) i Luxemburg (18%).
Excepte en dues de les funcions socioeconòmiques incloses en la classificació funcional de la despesa de les Administracions Públiques (COFOG, per les seves sigles en anglès), Espanya mostra percentatges de despesa més baixos que la mitjana de la UE.
Les dues excepcions són «ordre públic i seguretat» i «protecció del medi ambient». La despesa en «ordre públic i seguretat» representa el 106% de la mitjana de la UE, mentre que la despesa en «protecció del medi ambient» representa el 113%.
No obstant, la despesa d’Espanya en les dues funcions (respecte al PIB) queda lluny del que registren els països que dediquen més recursos a aquests objectius. En particular, Bulgària lidera la despesa pública dedicada a l’ordre públic i la seguretat (147% de la mitjana de la UE), mentre que Holanda l’encapçala el rànquing en la protecció del medi ambient (175% de la mitjana de la UE).